El dia 24 de febrer de 1893 a dos quarts de deu en punt del matí, arribava al port de Barcelona el creuer francès Iphigénie procedent de Gibraltar; al comandament anava el capità Jules Joseph Lefévre, el qual va ordenar realitzar la salutació al canó, 21 salves en creuar la bocana del port, que va ser contestada per les bateries del castell de Montjuïc. L’Iphigénie va fondejar a l’escullera de l’Est i en aquell lloc romandria fins al dia 27 de febrer.
El creuer escola Iphigénie, la seva dotació i guardiamarines, van ser uns habituals visitants de Barcelona entre els anys 1885 i 1897, amb fins a deu escales; la visita a la ciutat Comtal era imprescindible durant els seus creuers d’instrucció, tant que no van evitar recalar al port de la ciutat durant el període en què va ser afectada per la Grip Russa, a l’hivern de 1890. Aquesta entrada està relatada en part per un testimoni a bord del vaixell escola, el guardiamarina Joseph Blot, que va donar el seu particular punt de vista de la Barcelona de finals del segle XIX.
L’Acadèmia Naval
L’Acadèmia Naval francesa (o Ecole Navale), va ser fundada pel rei Lluís Felip I l’1 de novembre de 1830 a bord del vaixell Orion al port de Brest; aquesta nova escola succeiria al Collège Royal d’Angoulème, fundat el 1816. El primer vaixell d’instrucció de guardiamarines va ser el mateix Orion, on es va fundar l’escola, sent utilitzat per a la instrucció des de 1830 a 1840, i substituint a aquest altres tres vaixells tots amb el nom de Borda entre 1846 i 1848 el primer, de 1864 a 1890 el segon, i de 1890 a 1913 el tercer.
Al servei de l’Acadèmia també van servir diferents vaixells, molts provinents de la Marina de Guerra, com la corbeta Bougainville, el creuer d’Estrée el 1912, els torpediners Véloce el 1899, i Audacieux el 1909.
A l’octubre de 1864 es crearia l’Ecole d’Application de la Marine, que després de diferents períodes d’inactivitat, reprendria la seva activitat el maig de 1886. Per a aquesta escola es destinarien els vaixells Jean Bart, la Renommée i la Flore, entre 1864 i 1882. El creuer Iphigénie seria destinat a l’Ecole d’Application des Enseignes de Vaisseaux entre 1886 i 1900. Amb la retirada de l’Iphigénie s’utilitzaria el creuer Duguay-Trouin, i a partir de 1912 s’iniciaria la tradició d’utilitzar vaixells per a la instrucció amb el nom de Jeanne d’Arc, fins a la retirada de l’últim l’any 2010, no obstant això, no es renunciaria a fer servir aquest nom, i als creuers d’instrucció de la Marine Nationale es faria servir la denominació de Mission Jeanne d’Arc sigui quin sigui el vaixell utilitzat.
L’Iphigénie
Aquest creuer escola va ser el cinquè vaixell a portar aquest nom des del 1777, en honor a la filla del rei Agammenon i a la reina Clitemnestra, batejada amb el nom d’Ifigènia de la mitologia grega. L’Iphigénie va ser un creuer de primera classe derivat de la classe Naïade i construït en fusta a les drassanes franceses de Brest, sent avarat el 1881 i lliurat el 1883.
Tenia un desplaçament de 3.346 tones amb una eslora de 73,2 metres per 14,2 metres de màniga i 6,81 metres de calat. La seva propulsió era mixta a veles i a màquina de vapor de la qual embarcava una d’uns 500 cavalls de potència alimentada per sis calderes cilíndriques a un eix que li donaven uns 14 nusos de velocitat; l’autonomia amb la màquina de vapor era de 4.600 milles nàutiques a 10 nusos. Dotació, 435 tripulants.
Creuer d’instrucció 1892-1893
El viatge tindria origen i destí a Brest, partint el dia 6 d’octubre de 1892 per finalitzar el creuer el 21 de juliol de 1893. La ruta els portaria a recalar als ports de Madeira, Tenerife, Dakar, La Martinica, van navegar per Las Antilles, Gibraltar, Barcelona, Toló, Itàlia, Corfú, Zante, Tessalònica, Esmirna, Malta, Tunísia, Alger, Lisboa, Ferrol, Rochefort, Quiberon i Brest com a final de viatge.
Arribada a Barcelona
L’Iphigénie va trigar més temps de l’esperat a arribar a Barcelona, el mal temps va endarrerir el seu viatge i per protegir-se’n van navegar per la costa espanyola deixant enrere els ports de Cartagena, Alacant i València. A les quatre del matí van arribar a Barcelona, a l’alba ja van poder distingir el port i els edificis, al fons, els pirineus lluïen els pics nevats. El jove guardiamarina es va emportar una desil·lusió amb el litoral barceloní, esperava veure cases blanques com les de la costa sud espanyola, però en aquest port les cases eren grises. Com a bon militar es va fixar en la fortalesa al capdamunt de la muntanya de Montjuïc, disposada a defensar Barcelona d’agressors per terra i mar.
A dos quarts de deu estaven entrant per fi al port, i se’ls va designar un espai lliure a l’escullera de l’Est, on van fondejar de popa amb la proa mirant la muntanya de Montjuïc. Mitjançant dos bots de l’Iphigénie, la dotació podia desembarcar a terra, i així ho van fer el jove oficial Joseph Blot i altres marins, dirigint-se directament a l’embarcador del Moll del Portal de la Pau, davant del monument a Cristòfor Colom.
Acabats de baixar dels seus bots el primer que els va donar la benvinguda va ser Colom, dret sobre la seva esfera que representa el món, al capdamunt del monument amb forma de columna. Van quedar impressionats per la quantitat de detalls i baix relleus amb què està decorat tot el monument, sense oblidar els lleons que el custodien.
Com tot bon turista i viatjant nouvingut a la ciutat Comtal, van començar el seu recorregut per la Rambla dels Caputxins, lloc que tothom coneix simplement com la Rambla.
Aquesta és una gran via comercial custodiada per grans arbres plataners que el fred hivern havia despullat, i on només lluïen els seus blancs troncs. La Rambla parteix pràcticament als peus del monument a Colom; el seu passeig per aquesta via els fa recordar vagament un bulevard de París. Repartits en tota la longitud de la Rambla hi ha instal·lats quioscs, i parades de venda de refrescos i de flors; els marins contemplen l’activitat, el color i l’animació d’una avinguda tan singular i en són partícips com si fossin uns barcelonins més.
La gran colònia francesa que residia a Barcelona els va ajudar a sentir-se com a casa, eren abundants els comerços regentats pels seus compatriotes, i aviat van poder degustar el menjar i la beguda de la seva terra, així com poder llegir la premsa francesa.
Van caminar pels estrets i antics carrers que encara conservaven cert sabor medieval, van recórrer els carrers Princesa i Ferran fins a la Plaça de la Constitució (actual Plaça de Sant Jaume) i no van quedar especialment impressionats per l’arquitectura dels seus edificis.
El passeig va continuar en solitari pel nucli antic de la ciutat, arribant fins a la catedral, de front a la façana va observar que les seves pedres no estaven gastades pel pas del temps, aquest petit detall li treia l’encant que tenen algunes altres antigues catedrals europees. Va accedir al seu interior per l’entrada lateral del claustre, allà es va endur una grata sorpresa en contemplar els jardins, i cóm la llum es repartia per tot el recinte.
Més li va agradar l’interior del temple, on va accedir des del claustre; la seva primera impressió va ser la de la foscor i absència de llum del dia, ell compara la catedral de Barcelona amb altres que ha visitat, on la llum és un element primordial que accedeix a l’interior del temple a través de les finestres, però la catedral barcelonina pateix falta de llum i tan sols les finestres i rosasses més altes permeten el pas dels raigs del sol. No obstant això, quan els seus ulls es van haver adaptat a la penombra de l’interior, va poder contemplar la bellesa de l’arquitectura del temple, quedant embadalit per la forma en semicercle dels esglaons que accedeixen al seu altar i per la cripta de Santa Eulàlia sota el mateix.
Després de la catedral, el nostre intrèpid turista va voler tornar a repetir l’experiència d’entrar a una temple religiós i es va acostar a l’església de la Mare de Déu de Betlem, situada entre la Rambla i el carrer del Carme. Allí es va emportar una sorpresa contrària, segons ell la seva arquitectura era una mica rococó i recarregada, amb una mica de mal gust; a més va trobar en una petita capella l’estàtua d’un Crist amb barba i cabells reals, il·luminats amb làmpades situades al seu voltant. Ell coneixia de l’existència d’una estàtua similar en aquest racó d’Espanya, a què se li atribuïen alguns miracles i es va preguntar si podria ser aquesta.
La curta escala de l’Iphigénie va donar per poder contemplar més tresors de la ciutat Comtal, van passejar pel que anys enrere van ser les instal·lacions de l’Exposició Internacional del 1888, convertit en un jardí i parc públic, examinant de prop l’Arc de Triomf i la Cascada Monumental del Parc de la Ciutadella.
El seu segon dia de visita el van dedicar a explorar altres zones de Barcelona, van passejar pel mariner barri de la Barceloneta i van visitar la Plaça de Bous; de camí al barri de Gràcia van poder observar un altre tipus de ciutat, aleshores ja havia començat a prendre forma el Pla Cerdà amb la construcció de l’Eixample. Aquesta nova ciutat requeria l’enderrocament de part de la vella Barcelona i la construcció de nous edificis en un entramat geomètric més ordenat. A ulls del guardiamarina Blot, aquesta nova ciutat havia perdut l’encant dels carrers i carrerons del nucli antic, els nous carrers construïts eren rectes i llargs, els edificis eren grans i quadrats amb cantons en angle recte.
Van visitar el denominat cementiri de l’Est (actual cementiri del Poble Nou), van quedar impressionats per la quantitat d’escultures i art fúnebre que hi havia al seu interior, però el que més els va cridar l’atenció va ser la manera com es trobaven disposades les sepultures. Exceptuant alguns panteons i les tombes del terra, la resta de sepulcres adornaven les parets del cementiri com si es tractés de pisos dins dels seus edificis, alguns arribaven a les sis plantes i per això els marins de l’Iphigénie van denominar aquest cementiri, la ciutat dels morts.
Partida
El creuer Iphigénie partiria el matí del 27 de febrer, el guardiamarina Blot i els seus companys es van lamentar de no poder romandre algun dia més a la ciutat, però l’agenda era molt atapeïda i encara els quedaven molts ports per visitar. L’Iphigénie faria alguns viatges més d’instrucció, com la volta al món del 1894 i visitaria Barcelona tres vegades més. Causaria baixa el 4 de desembre de 1901 i seria desballestat el 1905. Anys més tard se’n construiria un altre L’Iphigénie, un torpediner de la classe La Melpomène, en servei de 1933 a 1936.
Més informació:
Llibre “Campagne de l’Iphigénie, croiseur école d’application dels aspirants, souvenirs d’un officier de marine” disponible a la Biblioteca Nacional de França
Article “L’Ecole Navale et ses traditions” disponible aquí
Informació addicional de la “Ecole Navale” en aquest portal