On moren els vaixells

Al port de Barcelona, com a tot gran port comercial, no tot són visites de cortesia, a les ja conegudes activitats comercials i lúdiques cal afegir-ne d’altres una mica desagradables, de vegades perilloses però del tot necessàries.

Al Moll Adossat o conegut més popularment com el trencaones i lloc on avui dia es realitza una activitat més glamurosa, com el desembarcament de passatgers dels diferents i grans vaixells de creuer que recalen a la ciutat Comtal, es va desenvolupar durant molts anys aquesta activitat de desballestament de vaixells vells. S’habilitaren també altres zones del port, depenent sempre de la mida del vaixell i de la disponibilitat d’instal·lacions.

envisitadecortesia.com
Terminal de creuers (esquerra) una de les zones on es desenvolupava l’activitat dels desballestaments (imatge d’Antoni Casinos Va)

L’Autoritat Portuària de Barcelona concedia a diferents empreses que desenvolupaven aquesta activitat els terrenys de les instal·lacions portuàries; algunes d’aquestes empreses eren les Bilbao Mirak S.A., Bilbao Desguaces Marítimos, Desguaces Condal o Desguaces Cataluña S.A. Van desballestar la gens menyspreable xifra de 100 vaixells, dels quals 20 eren de bandera espanyola i 80 més eren estrangers. No es feia distinció de tipus o classe de vaixell, podien ser petroliers, paquebots, vaixells de càrrega, vaixells de passatgers o fins i tot vaixells de guerra, tots ells passaven pel bufador.

Casc no identificat a mig desballestar (imatge d’arxiu)

A continuació passo a llistar alguns dels vaixells, amb un breu repàs de la seva història, que van acabar els seus dies als molls d’aquesta ciutat entre el 1958 i el 1987.

El veterà vapor Cabo de Buena Esperanza

El Cabo de Buena Esperança de 14.100 tones captat per la càmera de Galilea

Aquest vell conegut de Barcelona va ser construït als Estats Units a les drassanes New York Shipbuilding, a Camden, New Jersey, i lliurat a la US Shipping Board el 20 de setembre de 1921 com a transport de tropes, encara que finalment el van destinar al transport de càrrega i passatgers. Canviaria diverses vegades de diferents propietaris i companyies, el seu primer operador va ser la Pacific Mail per a la línia San Francisco-Manila; el 1923 se’l renombraria a President Lincoln i amb aquest nom va servir per a la companyia Dollar Line; el 1940 amb el nom provisional de María del Carmen navegaria per a la companyia Ybarra, i finalment el mateix 1940, se li donaria el seu nom definitiu a Cabo de Buena Esperanza, per a la mateixa companyia cobrint les rutes cap a Sud-amèrica. Després d’una llarga vida va ser desballestat al moll Occidental al costat del dic flotant, el 1958.

El transatlàntic Warwick Castle

Warwick Castle

Construït originalment amb el nom de Pretoria Castle a les drassanes angleses de Harland & Wolf el 1938, per a la companyia Union Castle Line. Tenia un registre brut de 17.383 tones i una eslora d’uns 181 metres. Va ser venut el 1942 a l’Almirallat britànic per ser convertit primer en creuer auxiliar armat, i més tard, en portaavions d’escorta sota el nom de HMS Pretoria Castle, amb numeral F-61. A bord del mateix el 1945, es van realitzar proves d’aterratge dels avions Bell P-39 Aircobra Mk. I i el planador Slingsby T.20. El 1946 va ser venut a la seva companyia original, que el va tornar a transformar en vaixell de passatgers, emprant-lo en les rutes des d’Anglaterra a Sud-àfrica, finalment va ser desballestat el 1962.

Petroler Campomanes

Va ser un supervivent accidental de la Segona Guerra Mundial

Construït per la Sociedad Española de Construcción Naval a la factoria de Cadis el 1932. Tenia un desplaçament d’unes 12.700 tones i una eslora de 128 metres. Va pertànyer a la companyia CAMPSA. Durant la Guerra Civil va ser víctima d’un atac aeri on va ser enfonsat i posteriorment reflotat i tornat al servei. El 26 de desembre de 1942 va ser torpedinat pel submarí nord-americà USS Barb (SS-220) que el va confondre amb un petrolier alemany, després de ser reparat va tornar al servei. Finalment seria desballestat el 1970.

Petroler Burmah Jet

També va navegar amb el nom de Naess Champion (imatge de radio officer vía Shipspotting.com)

Va navegar també sota el nom de Naess Champion, aquest petrolier va ser protagonista d’un tràgic accident durant les operacions de desballestament. Segons relata la premsa local, dos operaris van resultar morts i un de ferit durant les operacions de trosseig del petrolier, el causant de l’accident va ser un broll incendiat d’hidrocarburs que va arribar a una altura d’uns 30 metres amb uns 20 segons de durada, els treballadors en trobar-se en el camí dels gasos inflamats, van sortir projectats per la deflagració causant la mort en dos i ferides en un. El Burmah Jet tenia un registre brut de 54.489 tones i una eslora de 267 metres, el desballestament va tenir lloc al Moll de Costa al costat de la factoria de CAMPSA, el 1977.

El gegantí petrolier Andros Patria

Un accident avançaria la seva baixa

Aquest gran petrolier tornava a Barcelona noranta dies després de la seva darrera visita, encara que en aquesta ocasió no ho feia pels seus propis mitjans, venia remolcat per dos potents remolcadors alemanys, el Fairplay-IX i el Hanseatic.

El petrolier Andros Patria va ser construït a les drassanes japoneses d’Ishikawajima Harima Heavy Industries, a Yokohama, per a la United Shipping & Trading Company, amb seu social a Grècia; desplaçava 99.460 tones de registre brut, tenia una eslora de 323.70 metres, va ser el buc més gran de Barcelona fins avui.

L’Andros Patria va patir un accident el 31 de desembre de 1978 a prop d’aigües espanyoles, davant de Galícia, mentre realitzava la ruta des de Kharg a l’Iran, fins a Rotterdam a Holanda, amb 208.000 tones de cru. Enmig d’un temporal, un cop de mar va obrir una bretxa d’uns 20 metres a l’alçada del tanc número 3, la fricció de la xapa trencada va provocar una explosió i un posterior incendi. D’un total de 33 tripulants, els serveis d’emergència només van poder rescatar amb vida 3, més els cossos sense vida d’11 tripulants més, els 19 restants van quedar desapareguts; entre els morts estaven inclosos el capità del vaixell, la seva dona i el seu fill. El petrolier va ser allunyat de la costa pels serveis d’emergència, escortats per unitats de l’Armada espanyola: pel destructor Gravina (D-62) i el remolcador d’alçada RA-5, i de l’Armada portuguesa la corbeta Joao Roby (F-487). El transvasament del combustible restant es va haver de realitzar a alta mar, no es van obtenir els permisos necessaris de les autoritats espanyoles ni portugueses, i ni de bon tros de les franceses o angleses. Un cop transvasat el combustible es va portar al petrolier a les drassanes de Lisnave Shipyards, a prop de Setúbal, a Portugal, on es va avaluar la possible reparació del vaixell; davant la magnitud dels danys es va decidir vendre’l per desballestament, que es va efectuar després de l’arribada a Barcelona el 10 de juny de 1979.

Portavions HMS Triumph

HMS Triumph A-108 al port de Barcelona (imatge de Jordi Montoro)

Era un portaavions pertanyent a la classe Colossus, va ser construït per les drassanes angleses Hawthorn Leslie and Company a Tyne, sent botat el 2 de novembre de 1944 i va entrar en servei el 6 de maig de 1946. Desplaçava 13.350 tones estàndard, i les seves dimensions eren de 212 metrs d’eslora per 24 metres de màniga i 7,2 metres de calat, podia embarcar fins a 48 aeronaus. Per poc no va arribar a la Segona Guerra Mundial però sí va tenir una agitada participació a la Guerra de Corea del 1950 al 1953. Passada la guerra va reemplaçar el creuer HMS Devonshire en tasques d’ensinistrament de guardiamarines, i va ser el primer portaavions anglès en què es provaria per primera vegada la coberta de vol en angle. De 1956 a 1965 el vaixell seria condicionat per servir com a vaixell taller o vaixell de reparacions, i fins i tot transport de tropes. Finalment causaria baixa en 1981, en aquesta mateixa data seria venut per a desballestament.

Transports d’atac nord-americans

Almenys en tinc constància de quatre, van arribar a Barcelona el 1983, encara que desconec si van acabar els seus dies aquí; van ser venuts per a desballestament a l’empresa Bilbao Desguaces Marítimos S.A., tots ells pertanyien a la classe Haskell, i eren els següents:

L’USS Olmsted (APA-188), construït per Kaiser Shipbuilding Corp. a Vancouver, donat d’alta el 5 de setembre de 1944 i causant baixa el 27 de febrer de 1959. Va participar a la Batalla d’Okinawa.

Transports d’atac Olmsted -esquerra- i Glynn -dreta- (imatge de Jordi Montoro)

L’USS Sarasota (APA-204), construït per Permanent Metals Corp. a Richmond, donat d’alta el 16 d’agost de 1944 i causant baixa el 2 de setembre de 1955. Va participar en els desembarcaments del Golf de Lingayen, a l’Operació de Manila Bay-Bicol i a la Batalla d’Okinawa.

L’USS Rockwall (APA-230), Kaiser Shipbuilding Corp. a Vancouver, 14 de gener de 1945 i donat de baixa el 28 de setembre de 1955 passant a la Flota de Reserva de l’Atlàntic. Va participar com a vaixell de suport a l’Operació Crossroads i com a transport de tropes allà on fos necessari.

Sarasota en primer pla i Rockwall al fons, encara són visibles les cúpules de protecció dels muntatges artillers després de passar un temps a la flota de la reserva (imatge de Jordi Montoro)

L’USS Glynn (APA-239), va ser construït per Oregon Shipbuilding Corp. a Portland, donat d’alta el 17 d’octubre de 1945 i causant baixa el 9 de setembre de 1955, va romandre a la flota de reserva de l’atlàntic fins que va ser venut per a desballestament .

Transatlàntic Columbus C

El Columbus C va arribar a Barcelona en molt mal estat (imatge de Jordi Montoro)

Va ser un dels vaixells de passatgers més grans del seu moment, el Columbus C originalment va ser construït sota el nom de Kungsholm per les drassanes holandeses De Schelde Shipyard, a Vlissingen, encarregat per la companyia Swedish American Line. Va ser botat el 18 d’octubre de 1952, realitzant el seu primer viatge inaugural el 24 de novembre de 1953. Va passar per diferents propietaris i diferents operadors, així mateix va tenir altres noms, de 1965 a 1981 se’l va reanomenar a Europa, i de 1981 a 1985 al definitiu Columbus C. Desplaçava 21.164 tones, i les dimensions eren de 182,89 metres d’eslora per 23,50 metres de màniga i 13,85 metres de calat. Originalment tenia una capacitat per a 802 passatgers, que es va veure augmentada amb posterioritat a 843.

Un 29 de juliol de 1984 a la seva entrada al port de Cadis, va xocar lateralment contra un espigó, obrint-li una via d’aigua a l’alçada de la sala de màquines; ràpidament es va escorar i es va procedir a evacuar tot el passatge. Va romandre escorat i semienfonsat pràcticament un any, fins que l’empresa Smith International el va reflotar. Es va avaluar la seva possible reparació valorada en 2.000 milions de pessetes, davant d’una suma tan elevada el seu operador, Costa Cruceros, el va acabar venent per a desballestament a Bilbao Mirak S.A., per 180 milions de pessetes per desballestar-lo a Barcelona, ​​arribant a la ciutat Comtal el 4 d’abril de 1985.

Fragata HMS Torquay F-43

Fragata HMS Torquay (F-43) navegant a tota màquina

L’1 de juliol de 1987 arribava a Barcelona aquesta fragata de la classe Whitby o també anomanada de la sèrie o Tipus 12, construïda per les drassanes angleses de Harland & Wolf. Va entrar en servei el 10 de maig de 1956 i es va donar de baixa el 23 de març del 1985. Tenia un desplaçament de 2.560 tones a plena càrrega amb una eslora de 109,7 metres, per la seva mida embarcava un discret armament amb un muntatge a proa de 114 mm. i dos Bofors de 40 mm., encara que destacava pels dos llançadors de càrregues de profunditat del sistema Limbo, a més estava previst que fos equipat amb llançadors de torpedes antisubmarins.

Altres vaixells desballestats a Barcelona van ser: el Castillo de Olmedo el 1969, el petrolier britànic Telena el 1975, el SAC Tarragona el 1976 o el Cabo San Roque el 1982.

El Castillo de Olmedo atracat al port de Barcelona (imatge del Museu Marítim de Barcelona)

Una anècdota

Finalment, citaré una anècdota d’un grup d’aficionats barcelonins a la temàtica naval, aquest grup aprofitant el desballestament de la fragata HMS Torquay va aconseguir que el Museu Marítim de Barcelona exposés algunes peces d’aquest desballestament entre d’altres. Alguns d’aquests elements van ser un canó complet de 127 mm. del destructor Almirante Valdés, un muntatge antisubmarí Limbo de la fragata HMS Torquay, una mina submarina, tres torpedes de diferents models i un canó de tipus desconegut.

Llançador antisubmarí Limbo, a prop de la Base Naval de Cartagena

Tot aquest material, almenys en part, alguna vegada va estar exposat al Museu Marítim. Un cop finalitzat el període d’exposició, la direcció del Museu va traslladar aquests objectes i els va deixar en dipòsit a la Mestrança d’Artilleria de Barcelona. Finalment i a causa de la construcció de la nova estació de l’AVE, tot aquest material devia tornar a traslladar-se, trasllat que va efectuar el vaixell de desembarcament de carros Hernán Cortés (L-41) aprofitant una visita a Barcelona durant el Saló Nàutic Internacional. Totes aquestes antigues peces van acabar repartides en altres museus i bases, possiblement a San Fernando, Cartagena, i L’Algameca.

Possible canó del destructor Almirall Valdés D-23 (autor, data i lloc de la imatge, desconegut)

En donde mueren los navíos

Al puerto de Barcelona como a todo gran puerto comercial no todo son visitas de cortesía, a las ya conocidas actividades comerciales y lúdicas hay que añadir algunas otras un tanto desagradables, en ocasiones peligrosas pero del todo necesarias.

En el muelle adosado en donde conocido más popularmente como rompeolas y lugar en donde hoy en día se realiza una actividad más glamurosa como el desembarco de pasajeros de los distintos y grandes buques de crucero que recalan en la ciudad Condal, se desarrolló durante muchos años esta actividad de desguace de barcos viejos. Se habilitaron también otras zonas del puerto, dependiendo siempre del tamaño del buque y de la disponibilidad de instalaciones.

Port_Sud
Terminal de cruceros (izquierda) una de las zonas en donde se desarrollaba la actividad de los desguaces (imagen de Antoni Casinos Va)

La Autoridad Portuaria de Barcelona concedía a distintas empresas que desarrollaban esta actividad los terrenos de las instalaciones portuarias, algunas de estas empresas eran las Bilbao Mirak S.A., Bilbao Desguaces Marítimos, Desguaces Condal o Desguaces Cataluña S.A. En el periodo que transcurre desde 1972 a 1988 se desguazaron la nada desdeñable cifra de 100 barcos, de los cuales 20 eran de bandera española y otros 80 extranjeros.
No se hacía distinción de tipo o clase de buque, podían ser petroleros, paquebotes, cargueros, barcos de pasajeros o incluso buques de guerra, todos ellos pasaban por el soplete.

Desguace desconocido
Casco no identificado a medio desguazar

A continuación paso a listar algunos de los barcos, con un breve repaso de su historia, que terminaron sus días en los muelles de desguace de esta ciudad entre 1958 a 1987.

El veterano vapor Cabo de Buena Esperanza

Cabo_de_Buena_Esperanza
El Cabo de Buena Esperanza captado por la cámara de Galilea

Este viejo conocido de Barcelona fue construido en Estados Unidos en los astilleros New York Shipbuilding en Camden New Jersey y entregado a U.S. Shipping Board el 20 de septiembre de 1921 como transporte de tropas, aunque finalmente se lo destino al transporte de carga y pasajeros, con un desplazamiento de unas 14.100 toneladas. Cambiaria diversas veces por distintos propietarios y compañías, su primer operador fue la Pacific Mail para la línea San Francisco-Manila, en 1923 se lo renombraría a President Lincoln y con ese nombre sirvió para la compañía Dollar Line; en 1940 con el nombre provisional de María del Carmen navegaría para la compañía Ybarra, y finalmente en el mismo 1940, se le daría su nombre definitivo a Cabo de Buena Esperanza para la misma compañía cubriendo las rutas hacia Sudamérica. Tras una larga vida fue desguazado en el muelle Occidental junto al dique flotante en 1958.

El transatlántico Warwick Castle

Warwick_Castle
Warwick Castle

Construido originalmente con el nombre de Pretoria Castle en los astilleros ingleses de Harland & Wolf en 1938, para la compañía Union Castle Line. Tenía un registro bruto de 17.383 toneladas y una eslora de unos 181 metros. Fue vendido en 1942 al Almirantazgo británico para ser convertido primero en crucero auxiliar armado y más tarde en portaaviones de escolta bajo el nombre de HMS Pretoria Castle con numeral F-61. A bordo del mismo en 1945, se realizaron pruebas de aterrizaje de los aviones Bell P-39 Aircobra Mk. I y el planeador Slingsby T.20. En 1946 fue vendido a su compañía original que lo volvió a transformar en buque de pasajeros, empleándolo en la rutas desde Inglaterra a Sudáfrica, finalmente fue desguazado en 1962.

Petrolero Campomanes

Campomanes
Superviviente accidental de la Segunda Guerra Mundial

Construido por la Sociedad Española de Construcción Naval en la factoría de Cádiz en 1932. Tenía un desplazamiento de unas 12.700 toneladas y una eslora de 128 metros.
Perteneció a la compañía CAMPSA. Durante la Guerra Civil fue víctima de un ataque aéreo en donde fue hundido y posteriormente reflotado y devuelto al servicio. El 26 de diciembre de 1942 fue torpedeado por el submarino norteamericano USS Barb (SS-220) que lo confundió con un petrolero alemán, tras ser reparado volvió al servicio. Finalmente seria desguazado en 1970.

Petrolero Burmah Jet

1470387
Naess Champion (vía Shipspotting)

Navegó también bajo el nombre de Naess Champion, este petrolero fue protagonista de un trágico accidente durante las operaciones de desguace. Según relata la prensa local, dos operarios resultaron fallecidos y uno herido durante las operaciones de troceo del petrolero, el causante del accidente fue un chorro incendiado de hidrocarburos que alcanzo una altura de unos 30 metros con unos 20 segundos de duración, los trabajadores al hallarse en el camino de los gases inflamados salieron proyectados por la deflagración causando la muerte en dos de ellos y heridas en uno.
El Burmah Jet tenía un registro bruto de 54.489 toneladas y una eslora de 267 metros, el desguace tuvo lugar en el andén de costa junto a la factoría de CAMPSA en 1977.

El gigantesco petrolero Andros Patria

Andros_Patria
Un accidente adelantaría su baja

Este gran petrolero volvía a Barcelona noventa días después de su última visita, aunque en esta ocasión no lo hacía por sus propios medios, venia remolcado por dos potentes remolcadores alemanes, el Fairplay-IX y el Hanseatic.

El petrolero Andros Patria fue construido en los astilleros japoneses de Ishikawajima Harima Heavy Industries en Yokohama para la United Shipping & Trading Company con sede social en Grecia, desplazaba 99.460 toneladas de registro bruto, tenía una eslora de 323.70 metros, fue el mayor buque desguazado en Barcelona hasta la fecha.

El Andros Patria sufrió un accidente el 31 de diciembre de 1978 cerca de aguas españolas frente a Galicia mientras realizaba la ruta desde Kharg en Irán hasta Rotterdam en Holanda, con 208.000 toneladas de crudo. En medio de un temporal un golpe de mar abrió una brecha de unos 20 metros a la altura del tanque número 3, la fricción de la chapa rota provocó una explosión y un posterior incendio. De un total de 33 tripulantes, los servicios de emergencia tan sólo pudieron rescatar con vida a 3 más los cuerpos sin vida de otros 11 tripulantes, los 19 restantes quedaron desaparecidos, entre los fallecidos estaban incluidos el capitán del navío su esposa y su hijo. El petrolero fue alejado de la costa por los servicios de emergencia escoltados por unidades de la Armada española, por el destructor Gravina (D-62) y el remolcador de altura RA-5, y de la Armada portuguesa la corbeta Joao Roby (F-487). El trasvase del combustible restante se tuvo que realizar en alta mar, no se obtuvieron los permisos necesarios de las autoridades españolas ni portuguesas, y ni mucho menos de las francesas o inglesas. Una vez trasvasado el combustible se llevó al petrolero a los astilleros de Lisnave Shipyards cerca de Setúbal en Portugal en donde se evaluó la posible reparación del buque, ante la magnitud de los daños se decidió venderlo para desguace, que se efectuó tras la llegada a Barcelona el 10 de junio de 1979.

Portaaviones HMS Triumph A-108

HMS Triumph - JMF
HMS Triumph A-108 (imagen de Jordi Montoro)

Portaaviones perteneciente a la clase Colossus fue construido por los astilleros ingleses Hawthorn Leslie and Company en Tyne, siendo botado el 2 de noviembre de 1944 y entrando en servicio el 6 de mayo de 1946. Desplazaba 13.350 toneladas estándar, y sus dimensiones eran de 212 metros de eslora por 24 metros de manga y 7,2 metros de calado, podía embarcar hasta 48 aeronaves. Por poco no llegó a la Segunda Guerra Mundial pero si tuvo una agitada participación en la Guerra de Corea de 1950 a 1953. Pasada la guerra reemplazo al crucero HMS Devonshire en tareas de adiestramiento de guardiamarinas y en fue el primer portaaviones inglés en el que se probaría por primera vez la cubierta de vuelo en ángulo. De 1956 a 1965 el barco seria acondicionado para servir como buque taller o buque de reparaciones e incluso transporte de tropas. Finalmente causaría baja en 1981, en esa misma fecha sería vendido para desguace.

Transportes de ataque norteamericanos

Al menos tengo constancia de cuatro de ellos, llegaron a Barcelona en 1983, aunque desconozco si terminaron sus días aquí, fueron vendidos para desguace a la empresa Bilbao Desguaces Marítimos S.A., todos ellos pertenecían a la clase Haskell, eran los siguientes:

USS Olmsted (APA-188), construido por Kaiser Shipbuilding Corp. en Vancouver, dado de alta el 5 de septiembre de 1944 y causando baja el 27 de febrero de 1959. Participó en la Batalla de Okinawa.

Olmsted & Glynn - JMF
Transportes de ataque Olmsted -izquierda- y Glynn -derecha- (imagen de Jordi Montoro)

USS Sarasota (APA-204), construido por Permanente Metals Corp. en Richmond, dado de alta el 16 de agosto de 1944 y causando baja el 2 de septiembre de 1955. Participó en los desembarcos del Golfo de Lingayen, en la Operación de Manila Bay-Bicol y en la Batalla de Okinawa.

USS Rockwall (APA-230), Kaiser Shipbuilding Corp. en Vancouver, 14 de enero de 1945 y dado de baja el 28 de septiembre de 1955 pasando a la Flota de Reserva del Atlántico. Participó como buque de apoyo en la Operación Crossroads y como transporte de tropas allá donde fuera necesario.

Sarasota & Rockwall - JMF
Sarasota en primer plano y Rockwall al fondo, aun son visibles las cúpulas de protección de los montajes artilleros tras pasar un tiempo en la flota de la reserva (Jordi Montoro)

USS Glynn (APA-239), construido por Oregon Shipbuilding Corp. en Portland, dado de alta el 17 de octubre de 1945 y causando baja el 9 de septiembre de 1955, permaneció en la flota de reserva del atlántico hasta que fue vendido para desguace.

Transatlántico Columbus C

Columbus C - JMF
Columbus C en Barcelona (Jordi Montoro)

Fue uno de los barcos de pasajeros más grandes de su momento, el Columbus C originalmente fue construido bajo el nombre de MS Kungsholm por los astilleros holandeses De Schelde Shipyard en Vlissingen para la compañía Swedish American Line. Fue botado 18 de octubre de 1952 realizando su primer viaje inaugural el 24 de noviembre de 1953. Pasó por distintos propietarios y distintos operadores, así mismo tuvo otros nombres, de 1965 a 1981 se lo renombró a Europa y de 1981 a 1985 al definitivo Columbus C. Desplazaba 21.164 toneladas, y sus dimensiones eran de 182,89 metros de eslora por 23,50 metros de manga y 13,85 metros de calado. Originalmente tenía una capacidad para 802 pasajeros, que se vio aumentada con posterioridad a 843.

Un 29 de julio de 1984 a su entrada en el puerto de Cádiz, chocó lateralmente contra un espigón, abriéndole una vía de agua a la altura de la sala de máquinas, rápidamente se escoró y se procedió a evacuar a todo el pasaje. Permaneció escorado y semihundido prácticamente un año, hasta que la empresa Smith International lo reflotó. Se evaluó su posible reparación valorada en 2.000 millones de pesetas, ante tan elevada suma su operador Costa Cruceros lo acabo vendiendo para desguace a Bilbao Mirak S.A. por 180 millones de pesetas para desguazarlo en Barcelona, llegando a la ciudad Condal 4 de abril de 1985.

Fragata HMS Torquay F-43

HMS_Torquay_F43
HMS Torquay (F-43)

El 1 de julio de 1987 llegaba a Barcelona esta fragata de la clase Whitby o también llamada de la serie o Tipo 12, construida por los astilleros ingleses de Harland & Wolf, entrando en servicio el 10 de mayo de 1956 y causando baja el 23 de marzo de 1985.
Tenía un desplazamiento de 2.560 toneladas a plena carga con una eslora de 109,7 metros, por su tamaño embarcaba un discreto armamento con un montaje a proa de 114 mm. y dos Bofors de 40 mm., aunque destacaba por los dos lanzadores de cargas de profundidad del sistema Limbo, además estaba previsto que fuera equipado con lanzadores de torpedos antisubmarinos.

Otros buques desguazados en Barcelona fueron: el Castillo Olmedo en 1969, el petrolero británico Telena en 1975, el SAC Tarragona en 1976 o el Cabo San Roque en 1982.

Castillo Olmnedo - MMB
El Castillo Olmedo atracado en el puerto de Barcelona (Museo Maritimo de Barcelona)

Por último citaré una anécdota de un grupo de aficionados barceloneses a la temática naval, este grupo aprovechando el desguace de la fragata HMS Torquay consiguió que el Museo Marítimo de Barcelona expusiera algunas piezas de este desguace entre otros. Algunas de ellas fueron un cañón completo de 127 mm. del destructor Almirante Valdés, un montaje antisubmarino Limbo de la fragata HMS Torquay, una mina submarina, tres torpedos de distintos modelos y un cañón de tipo desconocido.

Limbo_Torquay
Lanzador antisubmarino Limbo, cerca de la Base Naval de Cartagena

Todo este material, al menos en parte, alguna vez estuvo expuesto en el Museo Marítimo. Una vez finalizado el periodo de exposición, la dirección del Museo trasladó estos objetos dejándolos en depósito en la Maestranza de Artillería de Barcelona. Finalmente y debido a la construcción de la nueva estación del AVE todo este material debía de volver a trasladarse, traslado que efectuó el buque de desembarco de carros Hernán Cortés (L-41) aprovechando una visita a Barcelona durante el Salón Náutico Internacional. Todas estas antiguas piezas acabaron repartidas en otros tantos museos y bases posiblemente en San Fernando, Cartagena y La Algameca.

Cañon_127
Posible cañón del destructor Almirante Valdés D-23 (autor, fecha y lugar de la imagen, desconocido)