Al port de Barcelona, com a tot gran port comercial, no tot són visites de cortesia, a les ja conegudes activitats comercials i lúdiques cal afegir-ne d’altres una mica desagradables, de vegades perilloses però del tot necessàries.

Al Moll Adossat o conegut més popularment com el trencaones i lloc on avui dia es realitza una activitat més glamurosa, com el desembarcament de passatgers dels diferents i grans vaixells de creuer que recalen a la ciutat Comtal, es va desenvolupar durant molts anys aquesta activitat de desballestament de vaixells vells. S’habilitaren també altres zones del port, depenent sempre de la mida del vaixell i de la disponibilitat d’instal·lacions.

L’Autoritat Portuària de Barcelona concedia a diferents empreses que desenvolupaven aquesta activitat els terrenys de les instal·lacions portuàries; algunes d’aquestes empreses eren les Bilbao Mirak S.A., Bilbao Desguaces Marítimos, Desguaces Condal o Desguaces Cataluña S.A. Van desballestar la gens menyspreable xifra de 100 vaixells, dels quals 20 eren de bandera espanyola i 80 més eren estrangers. No es feia distinció de tipus o classe de vaixell, podien ser petroliers, paquebots, vaixells de càrrega, vaixells de passatgers o fins i tot vaixells de guerra, tots ells passaven pel bufador.

A continuació passo a llistar alguns dels vaixells, amb un breu repàs de la seva història, que van acabar els seus dies als molls d’aquesta ciutat entre el 1958 i el 1987.

El veterà vapor Cabo de Buena Esperanza

Aquest vell conegut de Barcelona va ser construït als Estats Units a les drassanes New York Shipbuilding, a Camden, New Jersey, i lliurat a la US Shipping Board el 20 de setembre de 1921 com a transport de tropes, encara que finalment el van destinar al transport de càrrega i passatgers. Canviaria diverses vegades de diferents propietaris i companyies, el seu primer operador va ser la Pacific Mail per a la línia San Francisco-Manila; el 1923 se’l renombraria a President Lincoln i amb aquest nom va servir per a la companyia Dollar Line; el 1940 amb el nom provisional de María del Carmen navegaria per a la companyia Ybarra, i finalment el mateix 1940, se li donaria el seu nom definitiu a Cabo de Buena Esperanza, per a la mateixa companyia cobrint les rutes cap a Sud-amèrica. Després d’una llarga vida va ser desballestat al moll Occidental al costat del dic flotant, el 1958.

El transatlàntic Warwick Castle

Construït originalment amb el nom de Pretoria Castle a les drassanes angleses de Harland & Wolf el 1938, per a la companyia Union Castle Line. Tenia un registre brut de 17.383 tones i una eslora d’uns 181 metres. Va ser venut el 1942 a l’Almirallat britànic per ser convertit primer en creuer auxiliar armat, i més tard, en portaavions d’escorta sota el nom de HMS Pretoria Castle, amb numeral F-61. A bord del mateix el 1945, es van realitzar proves d’aterratge dels avions Bell P-39 Aircobra Mk. I i el planador Slingsby T.20. El 1946 va ser venut a la seva companyia original, que el va tornar a transformar en vaixell de passatgers, emprant-lo en les rutes des d’Anglaterra a Sud-àfrica, finalment va ser desballestat el 1962.

Petroler Campomanes

Construït per la Sociedad Española de Construcción Naval a la factoria de Cadis el 1932. Tenia un desplaçament d’unes 12.700 tones i una eslora de 128 metres. Va pertànyer a la companyia CAMPSA. Durant la Guerra Civil va ser víctima d’un atac aeri on va ser enfonsat i posteriorment reflotat i tornat al servei. El 26 de desembre de 1942 va ser torpedinat pel submarí nord-americà USS Barb (SS-220) que el va confondre amb un petrolier alemany, després de ser reparat va tornar al servei. Finalment seria desballestat el 1970.

Petroler Burmah Jet

Va navegar també sota el nom de Naess Champion, aquest petrolier va ser protagonista d’un tràgic accident durant les operacions de desballestament. Segons relata la premsa local, dos operaris van resultar morts i un de ferit durant les operacions de trosseig del petrolier, el causant de l’accident va ser un broll incendiat d’hidrocarburs que va arribar a una altura d’uns 30 metres amb uns 20 segons de durada, els treballadors en trobar-se en el camí dels gasos inflamats, van sortir projectats per la deflagració causant la mort en dos i ferides en un. El Burmah Jet tenia un registre brut de 54.489 tones i una eslora de 267 metres, el desballestament va tenir lloc al Moll de Costa al costat de la factoria de CAMPSA, el 1977.

El gegantí petrolier Andros Patria

Aquest gran petrolier tornava a Barcelona noranta dies després de la seva darrera visita, encara que en aquesta ocasió no ho feia pels seus propis mitjans, venia remolcat per dos potents remolcadors alemanys, el Fairplay-IX i el Hanseatic.

El petrolier Andros Patria va ser construït a les drassanes japoneses d’Ishikawajima Harima Heavy Industries, a Yokohama, per a la United Shipping & Trading Company, amb seu social a Grècia; desplaçava 99.460 tones de registre brut, tenia una eslora de 323.70 metres, va ser el buc més gran de Barcelona fins avui.

L’Andros Patria va patir un accident el 31 de desembre de 1978 a prop d’aigües espanyoles, davant de Galícia, mentre realitzava la ruta des de Kharg a l’Iran, fins a Rotterdam a Holanda, amb 208.000 tones de cru. Enmig d’un temporal, un cop de mar va obrir una bretxa d’uns 20 metres a l’alçada del tanc número 3, la fricció de la xapa trencada va provocar una explosió i un posterior incendi. D’un total de 33 tripulants, els serveis d’emergència només van poder rescatar amb vida 3, més els cossos sense vida d’11 tripulants més, els 19 restants van quedar desapareguts; entre els morts estaven inclosos el capità del vaixell, la seva dona i el seu fill. El petrolier va ser allunyat de la costa pels serveis d’emergència, escortats per unitats de l’Armada espanyola: pel destructor Gravina (D-62) i el remolcador d’alçada RA-5, i de l’Armada portuguesa la corbeta Joao Roby (F-487). El transvasament del combustible restant es va haver de realitzar a alta mar, no es van obtenir els permisos necessaris de les autoritats espanyoles ni portugueses, i ni de bon tros de les franceses o angleses. Un cop transvasat el combustible es va portar al petrolier a les drassanes de Lisnave Shipyards, a prop de Setúbal, a Portugal, on es va avaluar la possible reparació del vaixell; davant la magnitud dels danys es va decidir vendre’l per desballestament, que es va efectuar després de l’arribada a Barcelona el 10 de juny de 1979.

Portavions HMS Triumph

Era un portaavions pertanyent a la classe Colossus, va ser construït per les drassanes angleses Hawthorn Leslie and Company a Tyne, sent botat el 2 de novembre de 1944 i va entrar en servei el 6 de maig de 1946. Desplaçava 13.350 tones estàndard, i les seves dimensions eren de 212 metrs d’eslora per 24 metres de màniga i 7,2 metres de calat, podia embarcar fins a 48 aeronaus. Per poc no va arribar a la Segona Guerra Mundial però sí va tenir una agitada participació a la Guerra de Corea del 1950 al 1953. Passada la guerra va reemplaçar el creuer HMS Devonshire en tasques d’ensinistrament de guardiamarines, i va ser el primer portaavions anglès en què es provaria per primera vegada la coberta de vol en angle. De 1956 a 1965 el vaixell seria condicionat per servir com a vaixell taller o vaixell de reparacions, i fins i tot transport de tropes. Finalment causaria baixa en 1981, en aquesta mateixa data seria venut per a desballestament.

Transports d’atac nord-americans

Almenys en tinc constància de quatre, van arribar a Barcelona el 1983, encara que desconec si van acabar els seus dies aquí; van ser venuts per a desballestament a l’empresa Bilbao Desguaces Marítimos S.A., tots ells pertanyien a la classe Haskell, i eren els següents:

L’USS Olmsted (APA-188), construït per Kaiser Shipbuilding Corp. a Vancouver, donat d’alta el 5 de setembre de 1944 i causant baixa el 27 de febrer de 1959. Va participar a la Batalla d’Okinawa.

L’USS Sarasota (APA-204), construït per Permanent Metals Corp. a Richmond, donat d’alta el 16 d’agost de 1944 i causant baixa el 2 de setembre de 1955. Va participar en els desembarcaments del Golf de Lingayen, a l’Operació de Manila Bay-Bicol i a la Batalla d’Okinawa.

L’USS Rockwall (APA-230), Kaiser Shipbuilding Corp. a Vancouver, 14 de gener de 1945 i donat de baixa el 28 de setembre de 1955 passant a la Flota de Reserva de l’Atlàntic. Va participar com a vaixell de suport a l’Operació Crossroads i com a transport de tropes allà on fos necessari.

L’USS Glynn (APA-239), va ser construït per Oregon Shipbuilding Corp. a Portland, donat d’alta el 17 d’octubre de 1945 i causant baixa el 9 de setembre de 1955, va romandre a la flota de reserva de l’atlàntic fins que va ser venut per a desballestament .

Transatlàntic Columbus C

Va ser un dels vaixells de passatgers més grans del seu moment, el Columbus C originalment va ser construït sota el nom de Kungsholm per les drassanes holandeses De Schelde Shipyard, a Vlissingen, encarregat per la companyia Swedish American Line. Va ser botat el 18 d’octubre de 1952, realitzant el seu primer viatge inaugural el 24 de novembre de 1953. Va passar per diferents propietaris i diferents operadors, així mateix va tenir altres noms, de 1965 a 1981 se’l va reanomenar a Europa, i de 1981 a 1985 al definitiu Columbus C. Desplaçava 21.164 tones, i les dimensions eren de 182,89 metres d’eslora per 23,50 metres de màniga i 13,85 metres de calat. Originalment tenia una capacitat per a 802 passatgers, que es va veure augmentada amb posterioritat a 843.

Un 29 de juliol de 1984 a la seva entrada al port de Cadis, va xocar lateralment contra un espigó, obrint-li una via d’aigua a l’alçada de la sala de màquines; ràpidament es va escorar i es va procedir a evacuar tot el passatge. Va romandre escorat i semienfonsat pràcticament un any, fins que l’empresa Smith International el va reflotar. Es va avaluar la seva possible reparació valorada en 2.000 milions de pessetes, davant d’una suma tan elevada el seu operador, Costa Cruceros, el va acabar venent per a desballestament a Bilbao Mirak S.A., per 180 milions de pessetes per desballestar-lo a Barcelona, ​​arribant a la ciutat Comtal el 4 d’abril de 1985.

Fragata HMS Torquay F-43

L’1 de juliol de 1987 arribava a Barcelona aquesta fragata de la classe Whitby o també anomanada de la sèrie o Tipus 12, construïda per les drassanes angleses de Harland & Wolf. Va entrar en servei el 10 de maig de 1956 i es va donar de baixa el 23 de març del 1985. Tenia un desplaçament de 2.560 tones a plena càrrega amb una eslora de 109,7 metres, per la seva mida embarcava un discret armament amb un muntatge a proa de 114 mm. i dos Bofors de 40 mm., encara que destacava pels dos llançadors de càrregues de profunditat del sistema Limbo, a més estava previst que fos equipat amb llançadors de torpedes antisubmarins.

Altres vaixells desballestats a Barcelona van ser: el Castillo de Olmedo el 1969, el petrolier britànic Telena el 1975, el SAC Tarragona el 1976 o el Cabo San Roque el 1982.

Una anècdota

Finalment, citaré una anècdota d’un grup d’aficionats barcelonins a la temàtica naval, aquest grup aprofitant el desballestament de la fragata HMS Torquay va aconseguir que el Museu Marítim de Barcelona exposés algunes peces d’aquest desballestament entre d’altres. Alguns d’aquests elements van ser un canó complet de 127 mm. del destructor Almirante Valdés, un muntatge antisubmarí Limbo de la fragata HMS Torquay, una mina submarina, tres torpedes de diferents models i un canó de tipus desconegut.

Tot aquest material, almenys en part, alguna vegada va estar exposat al Museu Marítim. Un cop finalitzat el període d’exposició, la direcció del Museu va traslladar aquests objectes i els va deixar en dipòsit a la Mestrança d’Artilleria de Barcelona. Finalment i a causa de la construcció de la nova estació de l’AVE, tot aquest material devia tornar a traslladar-se, trasllat que va efectuar el vaixell de desembarcament de carros Hernán Cortés (L-41) aprofitant una visita a Barcelona durant el Saló Nàutic Internacional. Totes aquestes antigues peces van acabar repartides en altres museus i bases, possiblement a San Fernando, Cartagena, i L’Algameca.