El dia 29 de març de 1888 feia la seva entrada al port de Barcelona, en visita de cortesia, la corbeta a vapor sueca HMS Balder que estava comandada per el capità A. E. Hjelm, després de creuar la bocana va ordenar hissar al màstil la bandera espanyola, i realitzar la salutació a la plaça, mes no va ser contestat per les bateries del castell de Montjuich que van romandre en silenci tot el dia. L’absència de la salutació per part del castell no va ser una descortesia, atès que durant aquells dies s’estava celebrant la Setmana Santa, la salutació no es va contestar immediatament i es va fer un dia més tard. Tampoc no es va notificar correctament el dia de la seva arribada, amb dades contradictòries entre el 29 i el 30 de març.
La corbeta sueca procedia del port de Cartagena i la seva següent destinació seria Malta, dins del creuer d’instrucció que van començar el 3 d’octubre de 1887 al port de Karlskrona, i havia de finalitzar el 13 de juny de 1888 al mateix port de partida. Els ports que els quedaven per visitar eren els de Nàpols, Sorrento, Palerm, Philippeville (actual Skikda), Alger, Gibraltar, Lisboa, Falmouth i Copenhaguen.
Els marins suecs es van trobar amb una ciutat plena d’activitat, faltaven poques setmanes per a la inauguració de l’Exposició Universal, i van tenir el privilegi de contemplar en primera persona la transformació de la capital catalana. Tant va ser així que l’1 d’abril, als oficials de la corbeta se’ls va convidar a la cerimònia de benedicció de les obres al Palau de la Indústria, i a la tarda segurament van baixar al port per gaudir d’un agradable passeig a bord d’una de les noves Golondrinas inaugurades aquell mateix dia.
Les Golondrinas
L’origen d’aquest servei cal anar-lo a buscar el mes de gener de 1884, quan l’indià català Leopoldo Herrera Jue va inaugurar una línia de vapors entre l’embarcador del Portal de la Pau a la platja de la Barceloneta, davant dels banys de Sant Sebastià. Aquesta petita línia de passatgers tenia a la seva disposició tres vapors anomenats Ómnibus primera, Ómnibus segona i Ómnibus tercera, construïts a la Barceloneta i amb una capacitat per transportar 60 persones. Els preus variaven entre els 15 i 25 cèntims depenent de si es comprava el bitllet d’anada o d’anada i tornada.
Aquesta empresa no va obtenir el rendiment esperat, i el 1887 l’empresària Feliciana Goñi l’adquiria; l’empresa es diria “Las Golondrinas”, gràcies al fet que el públic va començar a denominar així aquest servei de vapors del port, i que ha perdurat amb el pas del temps. Amb la nova direcció, els trajectes van tenir alguna variació, el punt d’origen era l’embarcador situat a les escales del Portal de la Pau, i el seu destí ara seria a la Barceloneta. El renovat servei de les Golondrinas va ser inaugurat el 31 de març de 1888 a la tarda, i el seu servei regular començaria un dia després, l’1 d’abril.
Els cascs d’aquests petits vaixells de passatgers van ser construïts pel fuster de la Barceloneta el Sr. Espriu, i per a la resta d’elements van col·laborar diferents fusters i pintors. Les primeres golondrinas tenien una eslora de 15,50 metres per 4,20 de màniga i 1,98 metres de calat i eren propulsades per una màquina de vapor compost (compound), construïda als tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima, de dos cilindres amb una potència màxima de 30 IHP. que els donaven una velocitat màxima al voltant dels 7 nusos. Podien transportar còmodament 70 passatgers asseguts en bancs que recordaven els antics trens, i en cas necessari la seva capacitat màxima era de 140 persones.
El 1923 va aparèixer la competència de Les Golondrinas; de mans de Macià i Casadevall es va crear un nou servei denominat Gaviotas, i amb el pas del temps aquesta última empresa acabaria per absorbir Les Golondrinas. La Guerra Civil va obligar a cessar l’activitat de Las Gaviotas i Las Golondrinas, els vaixells van quedar amarrats davant de la torre del transbordador aeri de Sant Sebastià, cap d’ells va patir danys directes dels bombardejos però la seva falta de cura i manteniment va causar que alguns de ells s’enfonsessin.
Passada la guerra l’empresa canvia de nom a Sirenas S.A., (però manté als seus rètols l’original de Golondrinas); amb una flota de sis embarcacions, es va mantenir la línia del Portal de la Pau als Banys de Sant Sebastià i se’n va afegir una de nova a l’escullera.
El 1997 es va renovar la flota incorporant vaixells de nova construcció com el catamarà Trimar i l’Omnibus, i més recentment, el 2008, el monocasc Antina-G; aquestes tres modernes golondrinas es van sumar a les més clàssiques: Lolita, Mª del Carmen i Encarnación, construïdes el 1953 les dues primeres, i l’última el 1959.
En els seus, ara ja 133 anys d’existència, només s’ha hagut de lamentar un accident greu el 1922, però al marge d’aquest succés sempre ha estat un servei segur i fiable. Les actuals rutes de Las Golondrinas no es limiten a l’interior del port, han ampliat la seva oferta partint des del Portal de la Pau o des del Port Forum, vorejant la costa barcelonina, navegant davant de les platges i les caloroses nits d’estiu, amplia amb una sessió de cinema a bord davant del litoral barceloní.
La corbeta HMS Balder
La corbeta a vapor HMS Balder va ser construïda a les drassanes de Karlskrona, sent avaradaº l’11 de juny de 1870 i lliurada el 13 d’octubre del mateix any. Va ser el tercer vaixell en portar aquest nom en honor al déu i fill d’Odin, Balder, que a la mitologia nòrdica representa la pau, la llum i el perdó.
El seu casc estava construït completament en fusta i no tenia blindatge, desplaçava 1.873 tones amb una eslora de 62 metres per 11,5 metres de màniga i 5,6 metres de calat. La seva propulsió era mixta a vela i mitjançant una màquina de vapor, la seva arboradura era de fragata amb un total de 1.364 m² de superfície vèlica que li donava una velocitat de 13 nusos; d’altra banda disposava d’una màquina de vapor horitzontal Motala de dos cilindres amb una potència de 1.380 IHP. connectada a una hèlix que li donava una velocitat de 12,5 nusos. Dotació, 218 tripulants.
La carrera de l’HMS Balder es va centrar en la instrucció però també va realitzar tasques de protecció a les rutes freqüentades pels vaixells comercials suecs, va exercir com a vaixell de representació i va ensenyar la bandera a més d’un port i nació estrangera. Com a vaixell escola, tasca que va començar el 1873, va creuar l’Oceà Atlàntic almenys en vuit ocasions i va navegar pel Mar Mediterrani d’Oest a Est; va tocar ports espanyols com els d’Alacant, Barcelona, Cadis, Cartagena, Màlaga, Maó i Santa Cruz de Tenerife.
El seu darrer creuer ho iniciava a Karlskrona el 6 de novembre de 1900, visitarien ports del Regne Unit, Portugal, Barbados, Illes Verges i Cuba. Aquest no va ser un creuer nou, ja havien realitzat anteriorment algun similar, no obstant aquest va ser especialment complicat. L’HMS Blader no es va comportar com havia de fer, el capità Sandström aviat va notar que la corbeta no era tan estable com s’esperava, li costava avançar, potser la seva vella màquina a vapor ja donava signes de cansament i entrava aigua a l’interior del casc per on no ho hauria de fer. Tot i això van acabar el creuer el 27 d’abril de 1901.
Poc després entraria en dic sec i després d’una ràpida inspecció es va poder observar que el seu vell casc de fusta començava a podrir-se, ni es va valorar la reparació i poc després aquell mateix any causaria baixa, i el seu destí final seria el desballestament.
Més informació:
Fitxa de la corbeta d’hèlix HMS Balder a la Viquipèdia sueca
Pàgina web oficial de Las Golondrinas
Inauguració del servei de Las Golondrinas al diari de La Vanguardia dels dies 28 de març i 1 d’abril de 1888
En Visita de Cortesía 