No era un dia festiu i ni falta que feia per fer una volta pel port càmera a la mà i amb una de les millors companyies, el seu fill petit. Encara quedaven unes setmanes de tardor, i era agradable passejar pel port gaudint de temperatures temperades. Des de la Barceloneta van posar rumb al Moll de la Fusta, o també anomenat de Bosch i Alsina, i que gràcies als Jocs Olímpics del 1992 es va obrir al públic sense perdre del tot la seva funcionalitat com a punt d’atracament.

El Moll de la Fusta va començar a prendre forma a partir de 1878 quan s’enderroca la muralla de mar que protegia la ciutat i al seu lloc es va construir un passeig al que es diria de Colom i aniria des de la plaça davant del Moll del portal de la Pau i on s’erigiria el monument al Descobridor, fins al del marquès de Comillas davant de Set Portes.

Des d’aquesta data llunyana de finals del segle XIX fins a l’actualitat en aquest moll, a més de l’activitat comercial evident d’un entorn portuari, han atracat multitud de vaixells de tot tipus i nacionalitats. Per exemple alguns dels tractats en aquest bloc de “En visita de cortesia” en els darrers setanta anys tenim els vaixells escola «Mercator» belga o «Savarona» turc el 1955 , molts submarins i destructors nord-americans de la Sisena Flota van atracar allà com el longeu «USS Cutlass» , el creuer «La Argentina», o el experimental «Earthrace» , el bell «Esmeralda», l’imperial «Ethiopia», la rèplica de la fragata «Shtandart» rusa o el sempre present oceanogràfic «García del Cid».

Però aquell dia, un 7 de desembre del 2007, el passeig i l’arxiu fotogràfic es van enriquir amb un visitant nou, de lluny van poder diferenciar entre l’habitual fons d’embarcacions esportives un aparell clàssic de tres pals, en acostar-se quedava clar que hi havia un veler nou atracat al moll. A la seva popa resava la inscripció «Bounty», però no podia ser l’»HMS Bounty» original, aquest va ser incendiat per la seva tripulació i enfonsat prop de l’illa de Pitcain el 1790.

Sobre la coberta del «Bounty» visitant no hi va anar mai el capità William Bligh o el tinent Fletcher Christian, o potser sí. Aquest Bounty va ser construït el 1960 i el capità Bligh i el tinent Christian van ser encarnats per Trevor Howard i Marlon Brando a la pel·lícula «Mutiny on the Bounty» que a Espanya es va estrenar amb el títol de “Rebel·lió a bord”.

Però la nostra parella d’aventurers no es va conformar a fer un parell de fotografies d’un vaixell tan esplèndid, també el van poder visitar, sabedors que era una ocasió única.

El «Bounty»

L’original va veure la llum a les drassanes angleses de Blaydes Yard a Kingston-upon-Hull, sent avarat el 1784 que amb el nom de «Bethia» va navegar sota el pavelló de la marina mercant, el 1787 és adquirit per la Royal Navy i el renombren a «HMS Bounty». Desplaçava unes 220 tones amb una eslora de 27,7 metres per 7,4 metres de màniga i 3,5 metres de calat.

La rèplica en canvi va ser construïda per encàrrec de la productora cinematogràfica Metro-Goldwyn-Mayer per a la pel·lícula “Mutiny on the Bounty” que havia de ser dirigida per Lewis Milestone i Carol Reed i interpretada per Marlon Brando, Trevor Howard i Richard Harris entre d’altres. L’argument giraria entorn del ja conegut motí que va tenir lloc a bord de l’»HMS Bounty» el 28 d’abril del 1789.

La productora no va voler emprar cap altre vaixell similar com el que es va utilitzar a la pel·lícula de 1935, el «Balclutha», i en què Clark Gable seria l’amotinat i Charles Laughton el capità expulsat del seu navili. Aquest nou «Bounty» seria construït a les drassanes canadenques de Smith and Rhuland Ltd. a la localitat de Lunenburg (Nova Escòcia) seguint els plànols originals que l’Almirallat anglès va proporcionar, a més per a aquesta empresa es van utilitzar materials i mètodes tradicionals per ser el més fidels possible a la realitat. Tot i això el resultat va ser un vaixell del doble de la mida i desplaçament que l’original, aquest canvi es va deure a la necessitat de proveir d’espai per a l’equip de producció que filmaria la pel·lícula a la mar.

El nou «Bounty» desplaçava 409 tones de registre brut i la seva eslora era de 54,9 metres per 9,6 metres de màniga i 4 metres de pes. La seva propulsió la obtenia mitjançant el seu aparell amb veles quadres repartides en tres pals amb una superfície vèlica de 929 m² i disposava a més de dos motors dièsel John Deere de 375 HP. La seva dotació estava formada entre 12 a 14 tripulants.

Un vaixell ideal per a una pel·lícula de pirates

Un cop va estar acabat va partir de la localitat de Lunenburg i va posar rumb en què seria la seva primera travessia a Tahití per filmar la pel·lícula. Aniria tripulat per pescadors de la localitat on va ser construït i a més de membres de l’equip de producció.

Finalitzat el rodatge la productora tenia previst desfer-se del vaixell incendiant-lo però gràcies a la intercessió de l’actor Marlon Brando, que pel que sembla va acabar per agafar afecte al veler, el «Bounty» es va salvar de les flames. Alliberat de la destrucció el vaixell va ser utilitzat per promocionar la pel·lícula i finalment quedaria atracat a la localitat de St. Petersburg a Florida com una mera atracció local però no es va mantenir molt allunyat de la pantalla gran.

En 1965 el «Bounty» va ser utilitzat per filmar un episodi de la sèrie de televisió «Flipper» i una mica més tard en 1983 es ​​filmaria a bord la pel·lícula «Yellowbeard» (Els desmadrats pirates de Barba Groga) una comèdia amb actors com James Mason, John Cheese, Eric Idle, Marty Feldman, Peter Boyle y Graham Chapman.

Quan el 1986 Ted Turner compra la productora Metro-Goldwyn-Mayer també adquireix el «Bounty» i lluny de desfer-se del vaixell l’utilitza per filmar una altra pel·lícula de pirates, «Treasure Island» (L’illa del Tresor), ara per la seva coberta a més dels actors ja citats s’hi afegiria el veterà Charlton Heston.

El 1993 Ted Turner dona el vaixell a la Tall Ship Bounty Foundation qui el van utilitzar per a fins educatius, fins al març del 2001 quan va ser venut a la Fundació HMS Bounty. Aquest últim propietari després de sotmetre’l a un llarg període de posada a punt va tornar a ser protagonista en diverses pel·lícules com «Bob Esponja», «Pirates del Carib: El cofre de l’home mort» o «Pirates» el 2005 una mica diferent, també coneguda com «Pirates XXX«.

La tragèdia

Emulant la tragèdia de l’»HMS Bounty» original, la seva rèplica més fidel també va patir la fúria de la mar i es va enfonsar. Aquesta vegada no va ser un acte de rebel·lia contra el seu capità, en aquest cas va ser ell qui va fer cas omís de la meteorologia i va acabar per creuar-se al camí d’un huracà.

El 25 d’octubre del 2012 l’»HMS Bounty» partia del port de New London amb destinació a St. Petersburg, van posar rumb sud-est amb la intenció d’esquivar l’huracà Sandy que es desplaçava cap al nord. Tot i això, el dia 27 el capità canvia el rumb cap al sud-oest per passar per davant de l’huracà i esquivar-lo però la tempesta també va canviar el rumb cap a la costa en direcció nord-oest interceptant el «Bounty». Durant dos dies vaixell i tripulació van viure un infern. El «Bounty» va sortir a la mar amb 15 tripulants dels 25 necessaris en aquestes condicions de la mar, les seves bombes de buidatge (dues hidràuliques i dues elèctriques) no van suportar el ritme de la inundació de la sentina i a més el seu enginyer es va trencar una mà amb la qual cosa hi havia que comptar amb un tripulant menys.

Ni vaixell ni dotació estaven preparats per navegar davant d’un cicló tropical. El matí del 28 d’octubre el «Bounty» es trobava a 200 milles al nord de l’ull de l’huracà, la tripulació no havia ni menjat ni adormit; al migdia van començar a patir onades de 9 metres i vents de 90 nusos (uns 166 km/h), el tanc de combustible es va perforar i un dels motors va deixar de funcionar. L’aparell no va córrer millor sort, les seves veles es van trencar i el capità va patir una caiguda, sense enginyer ell era qui el suplia, ara l’acció requeia al segon oficial.

Res no podia anar a millor, sinó a pitjor, va caure la nit i es van quedar sense electricitat, van intentar bombar l’aigua de la sala de màquines però no hi va haver manera i el «Bounty» va quedar a la deriva la mitjanit del dia 29. Aleshores ja s’havia demanat ajuda, en un primer moment els guardacostes nord-americans van enviar a un avió C-130 Hercules. Quan l’avió va arribar a la seva posició dues hores després, el «Bounty» ja s’estava enfonsant pel costat d’estribord. El rescat va arribar a les 6:41 del matí del dia 29, tres helicòpters van treure de l’aigua tretze tripulants del «Bounty», dos més es van perdre amb el vaixell, el capità i la tripulant Claudene Christian que deia ser descendent del tinent Fletcher Christian de l’original «HMS Bounty».

L’altre «Bounty«

Però aquesta no va ser l’única rèplica d’un «Bounty», a més del «Balclutha», queda un altre supervivent que va ser construït el 1978 per Oceana Marine a Nova Zelanda. Aquest també va tenir l’honor de reencarnar l’»HMS Bounty» en una pel·lícula, concretament a “The Bounty” als cinemes ens va arribar el 1984 com a “Motí a bord”, on el director Roger Donaldson va comptar amb actors com Mel Gibson, Anthony Hopkins i Laurence Olivier per explicar aquesta mítica història.

No tinc constància avui dia que aquest «Bounty» hagi visitat el port de Barcelona però espero que més aviat que tard la parella de pare i fill puguin contemplar-lo algun dia al Moll de la Fusta i per descomptat en aquest bloc en parlarem d’ell.

* Imatge de portada de Dan Kasberger

Més informació:
L’HMS (HMAV) BOUNTY (ex Bethia) a la pàgina web de Pitcairn Islands Study Center – Pacific Union College
Pàgina web Tall Ship Bounty desactivada però recuperada mitjançant Wayback Machine
Informe de la National Transportation Safety Board nord-americana del naufragi del Bounty (PDF)