El matí del 16 de juliol de 1919 va ser força tranquil al port de Barcelona, hi va haver cinc arribades i set sortides més; de les arribades un va ser el vapor «Alicante» procedent de Veracruz, d’Orà va arribar el remolcador italià «Pietro Mica», de València els velers «Eloina» i «Teresa Blanquet», més el vapor de «Blandon» procedent de Nova York amb escala a València i que va quedar atracat al Moll de Barcelona parament nord.
(imatge via revista Barcelona-Atracción d’agost de 1919)
Aquest últim vapor és el protagonista d’aquesta entrada d’avui. El «Blandon» procedia de Nova York i a València primer i més tard a Barcelona va deixar una valuosa càrrega de 1.752 tones de sulfat d’amoníac.
Aquest vapor tenia una aparença convencional, però en realitat no ho era. Va ser construït durant el tumultuós període de la Primera Guerra Mundial com a part de les flotes d’emergència nord-americanes, i en lloc d’acer el seu casc era de fusta.
Les flotes d’emergència de la United States Shipping Board
La guerra submarina sense restriccions de la Marina Imperial alemanya durant la Primera Guerra Mundial va danyar greument i va enfonsar la flota mercant nord-americana que proveïa els Aliats. Els esforços diplomàtics del president Woodrow Wilson van aconseguir només una pausa temporal en els atacs a vaixells de passatgers, però Alemanya va reprendre aquesta estratègia per intentar rendir el Regne Unit.
Quan els Estats Units van entrar a la guerra, el dany a les línies de subministrament semblava irreparable. No obstant això, la creació de la United States Shipping Board (USSB) sota la Llei de Transport Marítim de 1916 va marcar un punt d’inflexió. Aquesta agència, juntament amb l’Emergency Fleet Corporation (EFC), dirigida pel general George Washington Goethals, va treballar per proveir els vaixells necessaris per al transport de tropes i subministraments. Tot i que van col·laborar estretament, de vegades les seves funcions es van superposar.
(via Documenting American South)
L’Emergency Fleet Corporation va adoptar mesures dràstiques, com ara requisar tots els vaixells mercants en construcció amb més de 2.500 tones de pes mort i prendre el control de les drassanes nord-americanes per prioritzar les necessitats de l’exèrcit. També van confiscar vaixells de guerra en construcció per a altres marines i vaixells enemics o estrangers internats en ports nord-americans. Un exemple va ser el submarí espanyol Isaac Peral, que va haver de partir cap a Espanya sense previ avís per evitar ser requisat.
Els vapors de fusta
L’enginyer i navegant Frederic A. Eustis, va proposar al president de la US Shipping Board, William Denman, la construcció d’una sèrie de vapors de fusta per substituir els vaixells enfonsats durant la guerra.
(imatge del National Archives and Records Administration)
Fes click a la imatge per ampliar
El disseny d’aquests vapors era molt simple, fet que va facilitar que es pogués produir en massa. La seva estructura estava reforçada amb corretges de ferro diagonals i eren propulsats per màquines de vapor de triple expansió.
(imatge del National Archives and Records Administration)
(imatge del National Archives and Records Administration)
(imatge del National Archives and Records Administration)
En total es van produir 24 dissenys, que presentaven algunes diferències entre si però compartien l’ús de la fusta com a primera matèria principal. En total es va encarregar la construcció de 1.000 vapors, però la majoria de contractes van ser cancel·lats i tan sols 589 vapors es van acabar.
El «Blandon»
Va pertànyer al disseny 1003, o sèrie “Hough”, de vapors de fusta sent construït per les drassanes Grant Smith-Porter Ship Co. de Portland (Oregon) i lliurat el 1918. El responsable d’aquest disseny va ser l’arquitecte naval Edward S. Hough, aquests vapors tenien un desplaçament de 3.870 tones de pes mort amb una eslora de 88 metres, per 14 metres de màniga i 8,5 metres de calat. Eren propulsats per dos motors de triple expansió i 1.400 IHP que connectats a dos eixos els donaven una velocitat de 10 nusos.
(imatge del National Archives and Records Administration)
D’aquest model es van produir, entre 1917 i 1920, 41 vapors repartits a les drassanes de: Coos Bay SB Co. a Marshfield, Fulton SB Co. de Wilmington, Port-Port Grant-Smith, Kruse & Banks Ship Building de North Bend, McEachern Ship Co. d’Astoria i Sommarstrom Bros. de Columbia.
La majoria dels vapors del disseny 1003 després de la seva construcció van ser convertits en barcasses, altres en canvi la seva activitat marinera no va arribar més enllà de mitjans dels anys ’20. Aquest és el cas del «Blandon» que va ser desballestat el 1924.
Més informació:
Arribada del vapor «Blandon» al diari El Sol de Madrid del 17 de juliol de 1919
Totes les sèries d’aquests vapors disponibles a la pàgina web Shipscribe: One who writes about ships de Stephen S. Roberts
Llistat dels vapors de fusta del USSB
En visita de cortesía 
Deja un comentario