El 16 de novembre de 1950 l’Ajuntament de Barcelona va cedir al Ministeri de Marina uns terrenys situats al final de la Rambla de Santa Mònica, ocupats anteriorment pel quarter d’Artilleria i Enginyers. Un any més tard s’inicià la construcció de l’edifici, que entraria en servei el març de 1958.

El conjunt consta de tres grans cossos. El principal, que constitueix la part noble, es destinà a saló de recepcions, sales de juntes, despatx del cap del Sector Naval de Catalunya, així com a les oficines i serveis de la Comandància Militar de Marina, la Capitania del Port i el Negociat de Pesca, entre d’altres. Els altres dos cossos, situats a la part posterior del principal, es projectaren com a habitatges amplis per a caps, oficials i sotsoficials adscrits a aquests organismes; actualment allotgen la Residència Militar de Descans de l’Armada “Cristóbal Colón”.

Avui dia l’edifici funciona com a seu administrativa i de representació de l’Armada Espanyola a Catalunya: des d’allí es coordinen les escales de vaixells militars al Port de Barcelona, es gestionen tràmits i assumptes de personal marítim, es mantenen relacions institucionals amb autoritats civils i s’actua com a enllaç entre l’àmbit naval i el portuari, dins l’estructura de la Força d’Acció Marítima, sense funcions operatives directes com a base o quarter de combat.

Amb la seva construcció es posà fi a una demanda que s’havia prolongat durant més de 70 anys, motivada per la manca d’una seu pròpia. Fins aleshores, la Comandància Naval havia ocupat diverses ubicacions: primer l’actual Torre del Rellotge fins a 1903; després un entresòl al Passeig de Colom, en l’emplaçament de l’actual Govern Militar; i més tard un edifici al moll de Sant Bertran, projectat el 1912 i construït el 1925, compartit amb altres serveis marítims. Després de la Guerra Civil, i en el context de la militarització de les instal·lacions portuàries, es descartà un nou projecte al moll del Dipòsit i s’optà definitivament per l’emplaçament actual al davant del monument a Colom.