El matí del 21 d’abril de 1927 acabava l’angoixa dels familiars i amics de la tripulació del vapor Castilla naufragat al port de Melilla que, encara que sabien que eren fora de perill, res no podia substituir poder veure’ls i abraçar-los. A primeres hores del matí arribava al port de Barcelona el vapor Atlante de la Compañía Trasmediterránea que va ser l’encarregat de transportar els nàufrags fins a la ciutat Comtal i va quedar atracat al Moll d’Espanya.

El vapor Castilla va ser víctima d’un fort temporal el 12 d’abril de 1927. Malgrat la lluita de la tripulació contra la natura, reforçant primer les amarres que més tard es van trencar i acabant per allunyar-se de la costa, el vaixell no va poder resistir la força de les onades i es va deixar vèncer per una que el va llançar contra un espigó de càrrega de mineral. Aquest li va obrir diverses vies d’aigua que van afectar les carboneres i les calderes, fins que finalment es va enfonsar en aquell espigó. Per sort, no s’hi van haver de lamentar pèrdues humanes.

Al Moll d’Espanya del port de Barcelona, familiars i amics els estaven esperant, a més de capitans, inspectors i personal de la companyia, desitjosos de parlar amb els tripulants del Castilla.

D’altra banda, el vapor Atlante va continuar amb la seva vida marinera; més d’una vegada el tornaríem a veure a Barcelona i, encara que aquesta vegada la visió de l’arribada del vapor va ser amb esperança, en altres ports, com el de Maó, va ser tot el contrari.

El vapor Atlante

L’Atlante va ser un vapor mixt de càrrega i passatge construït a les drassanes Wigham Richardson & Co Ltd de Newcastle a la factoria de Low Walker per encàrrec de la naviliera Tyne Steam Shipping Co.

Estava construït en acer i desplaçava 1.456 tones de registre brut, la seva eslora era de 89,1 metres, per 10,2 metres de màniga i 4,1 metres de pes. Era propulsat per una màquina alternativa de vapor de triple expansió de tres cilindres fabricada per Wigham Richardson & Co Ltd que tenia una potència de 390 NHP. i li donava una velocitat de 14 nusos.

A la seva entrada al servei va connectar els ports anglesos de Londres, Newcastle i Hull amb Dunkirk, Hamburg i Rotterdam. El 1904 amb la fusió de les navilieres Tyne Steam Shipping Co, Tees Union Steamship Co, Free Trade Wharf Co i Furness Withy & Co, es va crear la Tyne Tees Steamships Co i el New Londoner va passar a navegar amb aquesta companyia de nova creació.

No obstant això, encara que la nova naviliera va tenir un llarg recorregut fins a la Segona Guerra Mundial, el New Londoner va ser adquirit el 1910 per la Sociedad Navegación y Industria. El vapor va ser abanderat a Espanya i registrat amb matrícula naval de Barcelona amb el nom d’Atlante.

A Espanya

Amb el seu nou nom i bandera va arribar a Barcelona el 27 de març del 1911, dies més tard va ser traslladat al Moll Nou per ser sotmès a algunes obres per adaptar-lo al seu nou propietari i línies a cobrir i el 16 d’abril quedava llest per navegar.

El 19 d’abril va realitzar un viatge prova de Barcelona a Cadis i en acabar de manera satisfactòria va començar la nova línia de correu amb rumb a les Canàries, arribant per primera vegada al port de Santa Cruz de Tenerife l’11 de maig de 1911.

ChatGPT Plus

El vapor va patir una altra fusió de companyies; aquesta vegada, amb la creació de la Companyia Transmediterrània, va ser assimilat a la seva flota, i el seu servei de correu entre la península, el nord d’Àfrica i les Canàries no es va veure afectat. Com la majoria dels vaixells de la Transmediterrània, va transportar tropes durant la guerra del Rif i, en alguna ocasió, el vam veure pel sector de Balears: el 1923 i el 1930, per substituir el vapor Rei Jaume II.

L’Atlante va tenir una vida relativament tranquil·la fins a arribada la guerra civil espanyola. Aleshores el vapor ja comptava amb més de quaranta anys a les seves quadernes i la seva última travessia la va finalitzar el 29 de febrer de 1936 al port de Maó i va quedar a l’espera que la companyia decidís què fer amb ell.

Quan es van iniciar les hostilitats l’Atlante estava immobilitzat a Maó i fins al final de la guerra va ser utilitzat com a vaixell presó i a més va ser blanc dels bombardejos de l’aviació. En acabar la guerra la Compañía Trasmediterránea va decidir vendre’l per a desballestament el 1940, fet que es va materialitzar al mateix port de Maó.

Més informació:
Arribada dels nàufrags del vapor Castilla al diari La Vanguardia del 22 d’abril de 1927 pàgina 23
Més dades de l’Atlante a la pàgina web Trasmeships de Laureano García
Article «La fossa de l’Atlante» de Marc González publicat a Mallorcadiario.com