El dia 16 de desembre de 1955 la ciutat de Barcelona rebia una visita singular, es tractava del cuirassat nord-americà USS New Jersey (BB-62) de 45.000 tones que degut a la seva mida va haver de fondejar davant del port, amb ell també va arribar el petrolier de flota USS Marias (AO-57) que sí que va poder atracar a la dàrsena del Morrot al costat del Moll de Ponent al ser una mica més petit.
Tot i això aquesta no era l’arribada més esperada del dia, al matí i procedent de Palma de Mallorca feia la seva entrada habitual el ferri Playa de Formentor de la Compañía Trasmediterránea, va procedir a atracar al Moll de Barcelona i allí desembarcaria els seus 250 passatgers i la càrrega de correu i altres béns. L’arribada d’aquest vaixell era important ja que al migdia a bord del mateix eren esperades les personalitats civils i militars de la ciutat per fer oficial el canvi de nom del vaixell, de Playa de Formentor a Ciudad de Barcelona. Entre els assistents destacaven l’alcalde de la ciutat Antoni María Simarro, el president del Consell d’Administració de la Compañía Trasmediterránea Ernesto Anastasio, el governador militar el general Fernando Pérez Porro, el president de la Diputació el marquès de Castell-Florite i el cap del Sector Naval de Catalunya el contraalmirall Rafael Fernández de Bobadilla entre molts altres.
La cerimònia de canvi de nom va ser senzilla, l’alcalde de la ciutat Condal va tenir un record en el seu discurs a tots els vaixells que havien estat nomenats “Barcelona” i va mostrar la seva gratitud al representant de la Compañía Trasmediterránea per tornar a honrar la ciutat amb un vaixell de la naviliera, per això li va lliurar la bandera i l’escut de la ciutat que va quedar en custòdia del capità de vaixell el senyor Juan Belenguer.
(imatge del Museu Marítim de Barcelona)
El president del Consell d’Administració de la companyia Ernesto Anastasio, agraït per les paraules de l’alcalde en el seu discurs també va tenir un record especial a l’anterior Ciudad de Barcelona que va navegar per a la companyia entre el 1929 i el 1937, aquest va resultar enfonsat en l’atac del submarí General Sanjurjo durant la guerra civil i es va lamentar que des de llavors cap altre vaixell de la companyia portés aquest nom; va acabar el seu discurs nomenat capità honorari del vaixell a l’alcalde Antoni María Simarro per aclamació dels presents. Acabada la cerimònia es va oferir un dinar a bord del vaixell ia la nit l’alcalde Simarro va complimerntar a les personalitats i altres convidats a sopar a l’hotel Ritz.
El Playa de Formentor va ser construït per les drassanes valencianes de Unión Naval de Levante, sent avarat el 31 de maig de 1954 i lliurat a la naviliera Empresa Nacional Elcano el 12 de febrer de 1955.
Tenia un desplaçament de 5.195 tones de registre brut amb una eslora de 106,37 metres per 15,52 metres de màniga i 5 metres de calat. Era propulsat per dos motors dièsel de 2 temps i 7 cilindres Burmeister & Wain 750VF90 fabricats per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona, tenien una potència de 5.300 HP que li donaven una velocitat màxima de 17,5 nusos.
(imatge del Museu Marítim de Barcelona)
El Playa de Formentor va navegar molt poc per a la companyia Empresa Nacional Elcano, i el 4 de juny de 1955 era adquirit per la Compañía Trasmediterránea que va navegar amb el seu nom original fins al 16 de desembre.
(imatge del Museu Marítim de Barcelona)
Durant la seva vida marítima tan sols va tenir un incident al port de Barcelona en incendiar-li un de les seves bodegues, el foc va poder ser apagat amb èxit amb ajuda dels bombers. Un altre incident va ser el rescat del motoveler Virgen del Consuelo que el 12 de gener de 1962 va patir una via d’aigua i amenaçava d’enfonsar-se, el Ciudad de Barcelona va acudir en el seu auxili i malgrat les males condicions de la mar el va poder remolcar fins al port de Barcelona.
La motonau Ciudad de Barcelona es va mantenir operativa fins a finals de l’estiu del 1980 i a la tardor va quedar amarrat al port de Palma esperant a ser venut. El 22 de desembre de 1980 la Compañía Trasmediterránea posava a la venda diversos vaixells, entre ells estaven el Ciudad de Barcelona i Ciudad de Burgos, després de diverses licitacions amb d’altres navilieres interessades el Ciudad de Barcelona va ser venut a Hierros Sanz del port de Vilanova i la Geltrú, on acabaria per ser desballestat.
Els altres Barcelona
La ciutat de Barcelona des d’on s’escriuen aquestes línies no és l’única del món, hi ha 52 localitats anomenades així. Segons l’article de Sonia Gutiérrez a El Periódico anomenat “Las otras Barcelonas del mundo”, aquestes localitats tenen l’origen del seu nom repartit en tres orígens: el primer està relacionat per aquells llocs que van formar part dels dominis de la Corona d’Aragó, el segon són els que estan vinculats al Regne d’Espanya i a la conquesta del Nou Món i les seves colònies que se’n deriven, i el tercer seria a causa de la popularitat obtinguda a partir dels Jocs Olímpics de 1992.
Sigui com sigui, aquestes 52 localitats estan repartides al continent europeu, Amèrica del Nord, Llatinoamèrica i les illes Filipines.
(punxa a la imatge per ampliar)
Pel que fa als vaixells, una ràpida cerca per diferents arxius torna un resultat d’una mica més de 70 vaixells que han portat o porten el nom de Barcelona, o bé tenen un nom compost. Les seves tipologies són diverses, des de vaixells de càrrega, motonaus, petroliers, portacontenidors, ferris i fins i tot creuers de passatge.
Heus aquí alguns:
Barcelona-Zouave & Barcelona-Erie de 1855
Vaig localitzar dos vapors anomenats «Barcelona» el 1855, el primer era una goleta a vapor de tres pals mixt de passatgers. Tenia un desplaçament de 715 tones de registre brut i 63,15 metres d’eslora que va ser construït per William Denny & Bros a Dumbarton i avarat el 10 de març de 1855 amb el nom original de Zouave. El 1856 és adquirit per Solà i Amat i rebatejat a Barcelona. Durant la seva vida marinera va navegar per les navilieres de Línia Hispano Alemana, Albanés i Cía. i Vapores Herrera. El 1861 el govern espanyol ho requisa per utilitzar-lo com a transport a la Guerra d’Àfrica i el 1864 per a Cuba.
El segon vapor va ser un vaixell de passatgers construït per les drassanes John Laird, Sons & Co. Ltd. a Birkenhead amb el nom de Erie. Estava construït amb acer i tenia un desplaçament de 1.603 tones de registre brut i 80,7 metres d’eslora. Al setembre de 1855 el compra la companyia Linea de Vapores Correos Españoles Transatlánticos i el renombraria a Barcelona. Un any més tard seria venut a la Compagnie Franco-Americaine que li variaria molt poc el seu nom: Barcelone. No obstant, al desembre de 1859 perdria definitivament el seu nom en relació a la ciutat Comtal en ser venut a la naviliera The Peninsular and Oriental Steam Navigation Company (P & O) que ho reanomenaria Behar. El seu últim nom conegut va ser Niigata Maru navegant per al govern japonès al novembre de 1874 sent utilitzat com a transport de tropes, finalment seria desballestat en 1897 a Kobe.
Barcelona del 1908
Arribats al segle XX un altre Barcelona va ser el que van construir les drassanes de Charles Connell & Company a Glasgow el 1908, era un vapor mixt de càrrega i passatgers de 5.617 tones de registre brut i 126,4 metres d’eslora. El seu primer propietari va ser la naviliera Pinillos, Izquierdo & Co. i va acabar els seus dies navegant per a la Cía. Transoceánica de Navegación.
Ciudad de Barcelona del 1929
El 8 de juny de 1929 les drassanes italianes de Cantieri Navale Triestino a Monfalcone avaraven la motonau Infante D. Jaime. Era un vaixell mixt de passatgers i carrega amb un desplaçament de 5.560 tones de registre brut i 97,2 metres d’eslora. Va navegar tota la seva vida sota la contrasenya de la Compañía Trasmediterránea i el 1931 va ser reanomenat a Ciudad de Barcelona.
No va tenir una llarga vida i la guerra civil espanyola va aturar la seva carrera en forma d’un torpede llançat pel submarí General Sanjurjo que, el 30 de maig de 1937, va impactar a la seva sala de màquines enfonsant-lo davant de les costes de Malgrat de Mar a la província de Barcelona.
Barcelona del 1930
Les drassanes de Harland & Wolff Ltd. a Govan eren les encarregades de construir un nou Barcelona el 1930, aquest seria un vaixell de càrrega general de 1.507 tones de registre brut i 83,8 metres d’eslora. El seu primer propietari seria la Cía. Argentina de Navegación Mihanovich Ltda. amb seu a Buenos Aires i des de 1930 a 1969 navegaria per a les companyies: Cía. Argentina de Navegación Dodero S.A., Cía. de Navegación Fluvial Argentina S.A. i Flota Argentina de Nav. Fluvial i Domingo Caccia S.A.
City of Barcelona del 1930
El 1930 es va construir també el City of Barcelona a les drassanes de Barclay, Curle & Co. Ltd. a Glasgow. Era un vaixell de càrrega general amb un desplaçament de 5.810 tones de registre brut i 130,4 metres d’eslora, el seu únic propietari conegut va ser Ellerman Lines Ltd. – Hall Line Ltd. amb seu a Liverpool i és possible que fos el mateix que va participar en la Segona Guerra Mundial com a transport en alguns combois.
Barcelona Star del 1955
(trenor via Shipspotting.com)
El mateix any que es construïa el Playa de Formentor que acabaria per dir-se Ciudad de Barcelona, també va néixer el Barcelona Star a les drassanes Deutsche Werft AG d’Hamburg i navegaria per a la Blue Star Line; el 1965 perdria el seu nom a favor del de Piraus.
Barcelona del 1961
(Edson de Lima Lucas via Shipspotting)
El 1961 era construït per Boelwerf Cockerill a Bèlgica el paquebot Infante Dom Henrique de 23.145 tones i 195 metres d’eslora, el 2003 es va rebatejar com a Seawind Crown i poc abans del seu desballestament va lluir per un temps el de Barcelona.
SAC Barcelona del 1963
(imatge del Museu Marítim de Barcelona)
Qualificat com l’últim vapor espanyol, com ens els explica Román Sánchez Morata en aquest article, va ser construït a les drassanes Bazán a la seva factoria de Cartagena el 1962. Era un vaixell de càrrega general de 4.999 tones de registre brut i 122,7 metres de eslora i va navegar fins a 1981 per a la naviliera Transportes, Aduanas i Consignaciones.
Barcelona Maru de 1967
(imatge del Museu Marítim de Barcelona)
Un 28 d’abril de 1967 arribava al port de la ciutat Comtal el mercant japonès Barcelona Maru, va ser construït per les drassanes Mhi Kobe Shipyard & Machinery Works el 1967 i va navegar per a la naviliera Mitsui OSK Lines fins al 1981. Era un vaixell de càrrega general de 11.720 tones i 166 metres d?eslora.
Barcelona del 1973
(Mats via Shispotting.com)
No va ser el primer petrolier amb aquest nom, aquest honor el té l’ESSO Barcelona del 1964, però lamentablement si va ser el més mediàtic. Es va construir a les drassanes AESA a Cadis el 1972, tenia un registre brut de 122.770 tones i un pes mort de 235.687 tones amb una eslora de 330 metres. Va navegar per a la companyia Marflet fins al 14 de maig de 1987, data en què va ser bombardejat per avions iraquians en una terminal petrolífera a l’illa de Larak, van morir quatre tripulants i quatre petroliers més van resultar danyats. El Barcelona es va donar per perdut i les seves restes van ser desballestades en dues parts, la proa a Gadani i la popa a Alang.
Barcelona del 1986
(imatge d»Antoni Casinos Va)
Potser va ser el més extravagant de tots, va ser un minisubmarí d’assalt de l’Armada espanyola que en va acabar el servei va ser cedit a l’Ajuntament de Barcelona per 99 anys, gràcies a la intercessió i les gestions del ja desaparegut escriptor i divulgador de temes navals Camil Busquets i Vilanova. Va ser construït per les drassanes de l’Empresa Nacional Bazán a Cartagena el 1964 i va causar baixa el 1979, el 1986 arribava per terra a la ciutat Comtal i després d’una gran festa era batejat a Barcelona quedant instal·lat al Museu de la Ciència primer i més tard en un illot entre els carrers Adrià Margarit i Isaac Newton.
Eurostar Barcelona del 2001
(imatge de Jordi Montoro)
És un ferri que va navegar per a la naviliera italiana Grimaldi i durant uns anys va ser un vaixell habitual del paisatge portuari barceloní. Construït a les drassanes sud-coreanes de Samsung Shipbuilding & Heavy Industries Co. Ltd. l’any 2001, el seu nom inicial va ser el de Prometheus, el 2009 seria rebatejat com a Eurostar Barcelona i actualment navega amb el de Zeus Palace. Desplaça 31.730 tones amb una eslora de 211 metres i pot transportar passatgers i vehicles.
Cruise Barcelona del 2008
(imatge d’Antoni Casinos Va)
Seguint a la línia dels ferris i també de la naviliera Grimaldi el que ens visita actualment és el Cruise Barcelona, va ser construït l’any 2008 per les drassanes de Ficantieri a Trieste desplaça 54.310 tones i té una eslora de 220 metres. L’any 2018 la seva capacitat per transportar passatgers i vehicles es va ampliar amb l’addició d’un bloc de 29 metres i prop de 1.000 tones, a aquesta operació se li va afegir el bessó Cruise Roma.
Sunborn Barcelona del 2013
(JJ Fernández via Shispotting)
És un petit creuer de passatgers de disseny futurista construït a Malàisia per Boustead Naval Shipyard el 2013. Desplaça 15.000 tones amb 141 metres d’eslora i està sent utilitzat com a iot hotel per la companyia Sunborn al port de Gibraltar.
Barcelona Express del 2014
No ha estat el primer portacontenidors hi ha una llarga llista: el 1977 hi va haver el Barcelona de 52.000 tones, el 1984 el MED Barcelona d’altres 32.696 tones, o el CONTI Barcelona del 1991, el Hanjin Barcelona del 1992 i 51.754 tones, o el P&O Barcelona del 1997, CSCL Barcelona del 2001, CSAV Barcelona del 2002, ZIM Barcelona del 2004 i els més recents MSC Barcelona del 2011 i APL Barcelona del 2012 aquest últim de més de 131.000 tones.
(imatge de Jordi Montoro)
El Barcelona Express desplaça 41.286 tones de registre brut i va ser construït l’any 2014 per les drassanes Hanjin Subic Shipyard a Olongapo (Filipines).
(imatge de Jordi Montoro)
Tampoc cal menysprear les petites embarcacions que porten aquest nom, un exemple són les vistes en aigües barcelonines com les Barcelona Fast Ferry, Ecosail Barcelona o el veler Barcelona World Race.
Queden encara molts altres vaixells anomenats Barcelona per descobrir i llistar però aquesta ja és una altra història.
Més informació:
Arribada i canvi de nom del vaixell Playa de Formentor al diari La Vanguardia del 17 de desembre de 1955
Les motonaus Ciudad de Barcelona (primer) i Ciudad de Barcelona (segon) a la pàgina web de Trasmeships de Laureano García
Registre del Lloyd’s
En visita de cortesía 
Deja un comentario