El dia 20 de març de 2018 feia la seva entrada al port de Barcelona, en visita de cortesia, el vaixell escola Mutin amb numeral A-652 de la Marine Nationale francesa. Va procedir a amarrar els seus caps al Moll d’Espanya, davant del Moll de la Barceloneta, on va romandre atracat fins al dia 25 de març. La seva visita va passar força desapercebuda; potser el moll d’atracada assignat, a prop del Moll del Dipòsit, dins del recinte tancat per als iots, no era el més indicat. Tot i així, els seus tripulants van obrir el Mutin al públic per si algú aconseguia accedir-hi i el podia visitar.

El vaixell escola Mutin, amb base a Brest, és el quart vaixell que porta aquest nom des de 1778. A més, l’actual Mutin és el vaixell de guerra en servei més antic de la Marina Nacional francesa, amb més de 90 anys. Malgrat la seva aparença aparentment inofensiva, amaga un llarg historial d’operacions encobertes sota bandera anglesa durant la Segona Guerra Mundial.

El Mutin

Va ser construït als drassanes franceses de Florimond-Guignardeau a Sables-d’Olonne, sent avarat el 19 de març de 1927 i lliurat el 10 de juny del mateix any. Desplaça 57 tones, amb una eslora de 33 metres, una mànega de 6,35 metres i un calat de 3,40 metres. És propulsat per un motor dièsel Baudouin de 112 HP a un eix, que li proporciona una velocitat màxima de 6 nusos i una autonomia de 585 milles nàutiques; per a la propulsió a vela disposa d’una superfície vèlica de 240 m². Dotació: 12 tripulants.

A la seva entrada en servei l’any 1927 va ser assignat a l’escola de pilots de la marina de Saint-Servan fins a 1939. La nit del 18 al 19 de juny de 1940, avions alemanys van bombardejar les instal·lacions de l’escola naval i el Mutin es va fer a la mar intentant trobar un port segur, primer a l’illa d’Ouessant i després a Plymouth, al Regne Unit.

A la guerra

Va ser al port de Plymouth on el veler va ser requisat pel govern anglès i allistat a la Direcció d’Operacions Especials (Special Operations Executive o SOE), creada per Winston Churchill i Hugh Dalton. Aquesta unitat especial s’encarregava d’organitzar i dur a terme missions d’espionatge, sabotatge i reconeixement militar contra l’enemic a Europa. El Mutin va ser reacondicionat per a aquestes tasques i algunes altres d’addicionals, com les d’infiltració i extracció d’agents britànics, pilots i combatents de la resistència.

Per a això, el petit veler va ser camuflat com un tonyinaire francès, se li va canviar el motor dièsel per un de més potent, va ser completament repintat i envellit, i se li va instal·lar un canó antiaeri de 20 mm procedent d’un avió alemany Messerschmitt Bf-109.

Una de les seves primeres missions, camuflat sota el nom de Jean Piron, va ser interferir els tonyinaires francesos que feinejaven al golf de Biscaia sota l’atenta vigilància de les tropes d’ocupació alemanyes. La intenció del comandament del SOE era convèncer els tonyinaires francesos perquè substituïssin la càrrega de tonyina real per tonyina falsa fabricada al Museu d’Història Natural de Londres. Malauradament, la missió va fracassar a causa de problemes al motor.

A partir del novembre de 1942 el Mutin va ser destinat a la Mediterrània; la seva nova missió seria infiltrar agents anglesos en petits ports d’Algèria. Durant una d’aquestes travessies va ser interceptat per dos avions enemics, que no van dubtar a metrallar-lo. Per fortuna no es van haver de lamentar pèrdues humanes, però va haver de posar rumb urgentment al port tunisià de Ferryville, ja que alguns impactes de bala van perforar el casc per sota de la línia de flotació.

A finals de 1943 el Mutin va traslladar les seves operacions encobertes a la costa italiana, navegant entre les localitats de Manfredonia i la península del Gargano. La seva última zona d’operacions abans d’acabar la guerra va ser a Rimini.

Finalitzada la guerra, es va decidir repatriar el Mutin i retornar-lo a França, no sense abans desmuntar tot aquell material que havia estat necessari durant el conflicte, inclòs el canó de 20 mm. El seu primer port francès va ser Caen, on va entrar acompanyat d’una flotilla de vaixells que el van escortar pel canal de Caen.

El retorn a la instrucció

El 20 de juliol de 1946 va reprendre les seves tasques com a vaixell d’instrucció a l’escola de Saint-Servan fins a 1964, quan va ser assignat a l’escola de contramestres Richelieu de Brest. Aquesta última escola es va dissoldre el 1968 i el comandament de la marina el va assignar al seu destí definitiu a l’Escola Naval, a la mateixa base de Brest. Els anys 1976 i 1998 va ser sotmès a importants obres de reacondicionament i modificacions, adoptant l’aspecte que llueix avui dia.

Actualment el Mutin continua assignat a l’Escola Naval de la Marine Nationale francesa, realitzant viatges d’instrucció entre els mesos d’abril i setembre, i viatges de representació de setembre a abril.