El 29 de gener de 1907 el port de Barcelona gaudia d’una gran activitat; hi van arribar molts vapors d’arreu del món, a més dels mercants procedents de la costa espanyola. Entre aquests cal destacar el vapor correu Alicante, el vapor noruec Vinga, procedent de Newcastle, l’alemany Termini, d’Hamburg, el vapor transatlàntic Pio IX, de Nova Orleans, i/o el vapor correu Menorquín, procedent de Maó.
Tanmateix, hi va haver una escala que no estava prevista: es tractava del iot reial portuguès Amélia, que va haver de fer una aturada forçosa al port de Barcelona a causa d’una avaria a les seves màquines. El iot va quedar atracat de punta per popa al Moll de les Drassanes i hi va romandre uns quants dies fins que van finalitzar les reparacions dels seus motors, partint el 4 de febrer amb rumb a Marsella.

(imatge del Museu Marítim de Barcelona)
L’Amélia no només va ser el iot de la família reial portuguesa, també va ser utilitzat com a vaixell oceanogràfic, creuer de guerra de 2ª classe i auxiliar a l’Armada portuguesa, arribant al final de la seva vida amb el nom de Cinco de Outubro.
L’Amélia
Aquest va ser el quart i últim iot reial portuguès a portar aquest nom en honor d’Amélia d’Orleans, que va ser l’última reina consort de Portugal, casada amb el rei Carles I. Aquests iots, a més, complien dues funcions: les evidents com a iots reials i de representació, i les funcions oceanogràfiques.
Es podria dir que el rei Carles I de Portugal va ser un dels pares de l’oceanografia portuguesa, que va desenvolupar a bord dels seus iots. El primer d’ells a realitzar aquestes funcions va ser un iot adquirit el 1888 pel mateix rei, quan encara era príncep, al qual va donar el nom d’Amélia. Aquest era un vaixell construït per Preston, al Regne Unit, de 33,8 metres d’eslora i 147 tones.

(José Pardal via Pinterest)
El segon iot va ser adquirit el 1897 a Escòcia, quan el rei Carles I ja havia estat coronat. Es tractava d’un vaixell construït a Leith el 1880 amb el nom de Geraldine, de 300 tones i 45 metres d’eslora, molt més capaç que l’anterior per a treballs científics.

(via Pinterest)
El tercer iot també va ser escocès; originalment s’anomenava Cem i va ser construït per John Scott & Company el 1898, i seria adquirit per Carles I un any més tard. La seva eslora era de 57,5 metres i desplaçava 527 tones. No va tenir una llarga carrera com a vaixell oceanogràfic i el 1901 va ser venut primer a Gustavus Pratt i després al magnat petrolier Henry Clay Pierce. Ara el iot tindria el nom de Yacona, i va tenir una llarga carrera com a iot armat durant la Primera Guerra Mundial.

(via Navsource)
El quart i últim Amélia va tenir una carrera completament diferent de la dels anteriors. Va ser construït com a Banshee als drassanes de Ramage & Ferguson, a Leith, l’any 1900 per al coronel Harry McCalmont. Aquest iot era molt més gran, d’unes 1.370 tones, amb una eslora de 70 metres, 9 metres de mànega i 5,6 metres de calat. Era propulsat per una màquina de vapor de 1.800 HP, que li donava una velocitat de 15 nusos; a més, comptava amb aparell de pailebot. Anava armat amb quatre canons d’1 lliura i la seva dotació constava de 70 tripulants.

(Arthur William Debenham via Wikipedia)

(Arthur William Debenham via Wikipedia)

(Arthur William Debenham via Wikipedia)
De la mateixa manera que els vaixells anteriors, aquest Amélia disposava de laboratoris i instal·lacions per conservar les mostres recollides, i podia embarcar sis petites embarcacions, de les quals una era elèctrica i una altra de vapor.

(via Pinterest)
Ara el rei, amb el nou Amélia, disposava d’una millor plataforma per a les seves investigacions científiques, i els seus viatges d’exploració ja no es limitarien a la costa portuguesa, sinó que anirien molt més enllà. El rei Carles I, potser influït pel príncep Albert I de Mònaco, que també era un apassionat de la mar i de la natura i va dur a terme destacades expedicions oceanogràfiques a bord de l’Hirondelle, va ordenar la construcció de l’Aquari Vasco da Gama, on quedarien exposats els descobriments dels viatges del rei.

(Charles Chusseau-Flaviens via Wikimedia Commons)
Fi del regnat
Els primers anys del segle XX van ser molt convulsos per a Portugal. La decisió del rei Carles I de dissoldre el parlament i de nomenar João Franco com a primer ministre no va agradar ni tan sols als més pròxims al rei, ja que deixava el país governat per una dictadura. Aquest gir polític va provocar que el rei fos assassinat l’1 de febrer de 1908, quan es dirigia amb els prínceps en carruatge cap al palau reial, a l’avinguda del Terreiro do Paço. En l’atac, perpetrat per dos pistolers, va morir, a més del rei, el príncep Lluís Felip de Bragança.

Dies més tard, Manuel II de Portugal era coronat rei, però la revolta ja havia començat i, amb prou feines dos anys més tard, mitjançant un cop militar, es va instaurar la república. El iot va quedar sense amo ni missió; bé, encara li’n restava una: com a vaixell de la família reial va ser l’encarregat de portar a l’exili el rei i la seva família des d’Ericeira fins a Gibraltar.
Un nou nom
El iot, de retorn a Portugal, va canviar de nom i de bandera: d’Amélia va passar a anomenar-se Cinco de Outubro, en clara referència al dia en què es va instaurar la república. Pel que fa a la bandera, es va arriar la del Regne de Portugal, blava i blanca, per la verda i vermella de la república portuguesa.

(via Momentos de la historia)
El 1911 el Cinco de Outubro va ser reclassificat com a creuer i el 1912 com a avís, tot i que la seva missió principal era la hidrogràfica, tasques que va exercir entre les costes portugueses i l’arxipèlag de Madeira fins al 1937, moment en què va causar baixa a l’Armada.
Tanmateix, com succeeix amb molts vaixells històrics ja tractats en aquest blog, alguna cosa en queda després de ser desballestats. En el cas de l’Amélia es va salvar la cambra reial del iot, que es conserva completa a l’Aquari Vasco da Gama, no gaire lluny de les col·leccions de zoologia que el rei Carles I va voler mostrar als portuguesos i a tot el món.

Més informació:
El iot Amélia a la Wikipedia portuguesa
Els «Yacht Reais Amelia» a la pàgina web de Restos de Colecção




Deja un comentario