La matinada de l’11 de juny de 1890 arribava al port de Barcelona la fragata sueca HMS Vanadis, procedent de Gibraltar, sota el comandament del comodor D. A. Maister. Va fondejar a l’avantport i des d’allí va efectuar el protocol·lari salut a canonades, que fou contestat per les bateries del castell de Montjuïc.

Aquella mateixa tarda pujà a bord el cònsol de Suècia per visitar el comandant i, l’endemà, ho faria un general de brigada espanyol en representació de les autoritats militars de la ciutat comtal. La fragata HMS Vanadis es trobava en un viatge d’instrucció de guardiamarines; eren 63 els cadets que transportava i que pogueren visitar la ciutat. La seva estada fou breu, ja que havien de continuar el viatge, i la fragata abandonà Barcelona el 16 de juny.

Moltes eren les fragates que visitaven la ciutat en aquelles dates, però no totes podien presumir de ser la primera i única fragata de guerra a vapor del seu país.

La fragata HMS Vanadis

Fou dissenyada pel militar i arquitecte naval Axel Göthrik Adalrik Ljungstedt (1810-1887), que també fou responsable del disseny de vaixells com l’SMS Kaiser, l’SMS Adria o l’SMS Erzherzog Friedrich de l’Imperi austrohongarès.

La seva construcció fou autoritzada el 1858 i se n’encarregaren els arsenals militars de Karlskrona. Fou avarada el 30 d’abril de 1865 i lliurada el 6 d’agost del mateix any. Aquesta nova fragata fou batejada amb un dels molts noms alternatius de la deessa de la mitologia nòrdica i germànica Freyja.

Desplaçava 2.138 tones; les seves dimensions eren de 64 metres d’eslora, 12,8 metres de mànega i 6,2 metres de calat. Era propulsada pel seu aparell de fragata de tres pals (un d’ells de 46 metres d’alçada) amb 1.643 m² de velam, a més d’una màquina de vapor de la firma Motala, de dos cilindres i 1.400 HP, alimentada per quatre calderes, que accionava un únic eix i li permetia assolir una velocitat màxima d’11,5 nusos. La dotació era de 316 tripulants.

En entrar en servei actiu fou utilitzada com a vaixell de representació, com en el seu viatge a la inauguració del canal de Suez el 1869, així com també com a vaixell escola. El 1877 fou destinada a la instrucció amb base a Karlskrona; a bord s’hi impartien classes d’artilleria, llançament i manteniment de torpedes, telegrafia i exercicis de senyals navals amb banderes o altres sistemes òptics.

La fragata HMS Vanadis fou l’encarregada, el 20 de març de 1878, d’evacuar Bror Ludvig Ulrich, darrer governador suec de l’illa de Sant Bartomeu, juntament amb la seva família i altres súbdits suecs.

Fins al dia de la seva arribada a Barcelona ja havia realitzat tretze creuers, navegant en diverses ocasions pel mar Mediterrani, així com pels Estats Units, el nord d’Europa, el Regne Unit, el nord d’Àfrica i fins i tot una volta al món.

L’expedició del Vanadis

El 5 de desembre de 1883 la HMS Vanadis inicià el seu creuer més ambiciós: una circumnavegació del globus amb diversos objectius. Els principals eren el militar, l’econòmic i el científic; el secundari, però no menys important, la instrucció.

Van fer escala en més de trenta ports d’arreu del món, com Sheerness, Lisboa, Rio de Janeiro, Punta Arenas, Callao, Honolulu, Yokohama, Hong Kong, Manila, Singapur, Colombo, Aden, Alexandria, Malta i Gibraltar, entre d’altres.

L’expedició fou patrocinada pels regnes de Suècia i Noruega, que en aquelles dates estaven units des de 1814 pel Tractat de Kiel. La fragata era comandada pel capità Otto Lagerberg, amb l’ajut del príncep hereu Òscar, el meteoròleg Gottfrid Fineman, el metge i biòleg marí Dr. Karl Rudberga, l’arqueòleg i etnògraf Hjalmar Stolpe i el fotògraf Oscar Ekholm, que documentà tot el viatge, a més de 300 oficials i mariners.

El seu viatge despertà la curiositat de prínceps i reis, com el príncep Carles, hereu de la corona portuguesa, o el rei de Hawaii Kalākaua I. Al Japó foren rebuts per l’emperador Meiji; a Bangkok visitaren el príncep Bhanurangsi Savangwongse al seu palau reial de Saranrom. Totes aquestes visites i recepcions foren aprofitades dins el caràcter diplomàtic i econòmic del viatge; d’altra banda, els científics estudiaven les diferents cultures, així com la fauna i la flora dels ports i territoris visitats. Una mostra de la seva tasca foren les 7.500 mostres recollides per l’etnògraf Hjalmar Stolpe.

La travessia no estigué exempta d’accidents. A Sheerness, una tempesta provocà que la Vanadis col·lisionés amb el monitor HMS Hydra. Durant la seva estada a Xangai patiren un huracà que causà diversos danys al vaixell: perderen totes les àncores, s’avarià la màquina de vapor i hagueren de lluitar contra vies d’aigua i inundacions a bord. També hi hagué pèrdues humanes: una, a causa d’un accident durant una cacera a l’illa de Nuku Hiva, a la Polinèsia Francesa, quan un mariner relliscà per un precipici i morí l’endemà; l’altra, durant la navegació de Malta a Gibraltar, quan un mariner caigué des d’un dels pals a coberta i morí a l’acte. Fou enterrat a Gibraltar.

Entre 1885 i 1893 la fragata Vanadis realitzà cinc creuers més. Tornà al Mediterrani, visitant Barcelona i Màlaga; també recalà en diversos ports del nord d’Àfrica com Alger, Casablanca, Tànger o Mogador. Mai més no emprendria un viatge de gran envergadura com el de 1883-1885.

Últim servei

La Vanadis fou retirada del servei el 1893 i acabà els seus dies com a caserna flotant a Estocolm. Desarborada i desproveïda de la seva màquina de vapor i dels seus antics canons, romangué amarrada en un moll de la badia d’Estocolm, a Skeppsholmen, fins al 1939, i el 1945 fou desballestada.

Més informació:
Fitxa de la fragata Vanadis a la Viquipèdia
Article del bloc Acta Militària The mid-Victorian Swedish navy
Més dades de l’expedició de la Vanadis a la pàgina web del DigitalMuseum