A primera hora del matí del 28 d’agost de 1955 efectuava la seva entrada al port de Barcelona, ​​en visita de cortesia, el vaixell escola de les Forces Navals de Turquia «Savarona» al comandament del capità de fragata Kemal Kayasan. Després d’efectuar la tradicional salutació al canó i ser contestat per les bateries del Castell de Montjuïc va atracar al moll de Bosch i Alsina al costat del minador «Vulcano» de l’Armada espanyola.

Arribada del «Savarona» buscant el seu amarratge al Moll de Bosch i Alsina
(imatge del Museu Marítim de Barcelona)

Al moll l’esperaven el cònsol general de Turquia a Barcelona, Tahsin Rüstüc, l’oficial d’enllaç espanyol el tinent Antonio Cervera més representants dels tres exèrcits i autoritats civils.

La seva estada seria breu, fins al 31 d’agost, però tornaria en anys successius
(imatge del Museu Marítim de Barcelona)

A bord hi viatjaven 130 guardiamarines de l’Escola Naval d’Istanbul, els quals estaven acabant la carrera d’oficial amb un creuer d’instrucció pel Mar Mediterrani.

Els guardiamarines van poder gaudir de la ciutat com a turistes, assistint com a convidats a una «corrida» de bous des d’una llotja d’honor cedida per l’ajuntament. També van ser rebuts al Palau de la Diputació Provincial. El 30 d’agost coincidint amb la festivitat turca del Dia de la Victòria es va celebrar a bord del «Savarona» al migdia i es va aprofitar l’ocasió per lliurar els diplomes als nous oficials de les Forces Navals de Turquia (Türk Deniz Kuvvetleri). A la tarda ja va programar una recepció de gala oferta per l’ambaixador de Turquia.

El «Savarona»

El «Savarona», que porta el nom d’un cigne que viu a l’Oceà Índic, va ser dissenyat per l’arquitecte naval William Francis Gibbs de l’empresa nord-americana Gibbs & Cox i del seu disseny interior va ser encarregat a Donald Starkey Design el 1931, per a la vídua Emily Roebling Cadwallader néta i hereva de l’enginyer John A. Roebling (1806-1869) responsable entre altres feines del pont de Brooklyn de Nova York. La construcció va ser encarregada a les drassanes alemanyes de Blohm & Voss a Hamburg i la factura va ascendir a aproximadament 60 milions de dòlars.

El Savarona seria avarat el 28 de febrer de 1931, a l’esquerra Emily Roebling Cadwallader

En el moment de la construcció el seu desplaçament era de 4.646 tones a plena càrrega, una eslora de 136 metres per 16 metres de màniga i 6,1 metres de calat. Disposava de dos motors dièsel de 3.600 HP que li donaven una velocitat màxima de 18 nusos i una autonomia de 9.000 milles nàutiques a 15 nusos.

Segons la prestigiosa publicació “Jane’s Fighting Ships” el «Savarona» es va convertir en el iot més luxós i sumptuós de la història

El Savarona es va convertir aviat en un iot molt popular, tant que va tenir la seva oportunitat d’aparèixer en una pel·lícula, concretament l’alemanya de ciència ficció “Gold” del director Karl Hartl i interpretada per Hans Albers, Friedrich Kayßler i Brigitte Helm entre d’altres; i l’argument rondava la vella obsessió d’alquimistes i científics de convertir el plom en or.

La pel·lícula completa es pot gaudir en la seva versió original a Youtube vía italo.disco.radio deutschland

El 1938 sembla que l’herència de la Sra. Emily decaia ràpidament pel que va decidir vendre el «Savarona», el comprador va ser el govern de la República de Turquia que el va adquirir per tan sols 1,2 milions de dòlars. A Turquia va ser convertit en iot presidencial per en Mustafa Kemal Ataturk (1881-1938), però només ho va poder gaudir unes sis setmanes abans de morir.

Ataturk al «Savarona»

Durant la Segona Guerra Mundial el «Savarona» no va navegar quedant-se reclòs a la Badia de Kanica al Bòsfor. El 1951 es va convertir en el vaixell escola que més endavant visitaria Barcelona. Malaudarament el 1979 el «Savarona» va patir un aparatós incendi a l’illa de Heybeliada quedant inutilitzat i abandonat.

Així va romandre deu anys fins a l’empresari turc Kahraman Sadıkoğlu va llogar el «Savarona» al govern turc salvant-lo del desballestament i va invertir prop de 50 milions de dòlars a restaurar-lo a les drassanes turques de Tuzla Shipyards a Istanbul.

La intenció de Sadıkoğlu era la de llogar el iot com a creuer de luxe, per això ho va habilitar amb 17 cabines per a un màxim de 34 passatgers. Els preus per setmana al «Savarona» rondaven els 300.000 euros. El negoci semblava que anava molt bé fins que al Festival de Cinema a Canes del 2007, la gendarmeria francesa va realitzar una batuda al iot. Pel que sembla el «Savarona» estava inclòs en una àmplia xarxa de proxenetisme on s’incloïen menors d’edat, la trama arribava fins a algunes famílies importants d’Aràbia Saudita, Kuwait i Líbia. El 2010 hi va haver una altra batuda però aquesta vegada a Antalya, a banda del mateix problema amb el proxenetisme en què van ser arrestats importants empresaris de la zona, sembla que també hi havia una estranya història d’espionatge militar, aquesta vegada el cas va transcendir l’opinió pública.

El iot «Savarona» el 2008
(imatge de Ilhan Kermen via Shipspotting)

Davant d’aquests escàndols el president de Turquia Recep Tayyip Erdogan, a través del Ministeri de Cultura, el va adquirir el 1992 com a vaixell de representació de l’estat. Per les seves instal·lacions han passat convidats personatges com el Príncep Rainier de Mònaco, el Príncep Carles i la Princesa Diana, el Sultà de Brunei, el Rei Joan Carles d’Espanya, el dissenyador de moda Valentino, els actors Claudia Schiffer, Nicole Kidman, Sharon Stone, Hugh Grant, Tom Cruise y Gerard Depardieu.

El «Savarona» al Bòsfor el 2014
(imatge de DFSM1992 via Wikimedia Commons)

Després dels escàndols el «Savarona» va tornar a mans del govern turc qui s’ocupa actualment del seu manteniment, la intenció és convertir-lo en un vaixell museu però de moment és tan sols un símbol nacional, símbol augmentat en haver estat el iot d’Ataturk i on han restaurat la seva cabina per conservar la memòria del pare de la Turquia moderna.

Una respuesta a “El polèmic superiot d’Ataturk”

  1. […] visita de cortesia” en els darrers setanta anys tenim els vaixells escola «Mercator» belga o «Savarona» turc el 1955 , molts submarins i destructors nord-americans de la Sisena Flota van atracar allà […]

    Me gusta

Replica a La tragèdia del «Bounty» – En visita de cortesía Cancelar la respuesta

Tendencias