El matí del dia 21 de juny de 1918, alertat pel guaita del castell de Montjuïc, el pràctic de guàrdia va abandonar la seva caseta al moll de contradic posant rumb cap a una nau que semblava venir en rumb en demanda de port. En aproximar-se al vaixell desconegut es van adonar que es tractava d’un submarí el qual no portava visible ni nom ni numeral. Després de contactar amb el comandant del submarí, el pràctic va poder observar que era de nacionalitat alemanya i que la seva intenció no era la de recalar al port de Barcelona, ​​sinó la de desembarcar diversos mariners ferits.

El submarí va romandre a prop de les aigües de Barcelona menys d’un dia i durant aquelles llargues hores de tan peculiar visita hi va haver temps de sobres per propiciar tota mena de rumors a la premsa local i nacional, arribant a anomenar aquest submarí com: «el submarí misteriós».

Rumors

Com ja vam veure en una entrada anterior “Espies, submarins i el port segur de Barcelona”, la ciutat de Barcelona i el seu port es van convertir en un punt clau del Mediterrani durant la Primera Guerra Mundial. El seu port segur oferia la possibilitat de recalar amb garanties, a excepció dels vaixells militars bel·ligerants que haurien de ser internats. Terra endins a la ciutat hi havia un formiguer de negocis i de moviments de les diferents organitzacions d’espionatge que en una batalla invisible lluitaven per obtenir qualsevol mena d’informació i benefici.

No eren poques les notícies dels atacs dels submarins alemanys i austríacs que portaven els marins dels vaixells que recalaven al port, i l’arribada, més els sospitosos moviments d’aquest «submarí misteriós» a prop del port de Barcelona, ​​van disparar a la ciutadania i a la premsa local i nacional tota mena de conjectures i rumors.

Alguns d’aquests rumors argumentaven del desembarcament d’espies, altres situaven el submarí ja dins del port atracat al Moll del Portal de la Pau, en molts mitjans deduïen que la intenció dels marins alemanys era la de rendir-se i deixar el submarí internat al port fins al final de la guerra, altres en canvi deien que el submergible tenia greus danys i avaries, i relacionat amb aquest últim rumor, possiblement no tan desgavellats, emplaçaven el submarí alemany a Barcelona després de patir una batalla a prop d’aigües de Tarragona.

Mentre es redactava la versió oficial, no van ser poques les persones que es van dirigir al port i als seus molls per seguir de prop les evolucions del misteriós submarí. L’endemà de la seva arribada i partida la Comandància de Marina va publicar la tan esperada versió oficial del que va passar, en part censurada.

La versió oficial

Pel que sembla el submarí aparegut davant del port de Barcelona era l’alemany «SM UB-48 / SM U-79» que navegava amb bandera austrohongaresa i anava al comandament del kapitänleutnant Wolfgang Steinbauer, que amb diversos ferits a bord es va dirigir al port segur de Barcelona per tal de posar fora de perill els mariners, fins i tot a risc de ser internat. En arribar a Barcelona i sense entrar al port, després de conversar amb el pràctic es va acordar el desembarcament del segon oficial del submarí amb una ferida a la mà dreta, aquest oficial era l’oberleutnant zur see Hans Udo von Tresckow, membre d’una de les famílies més antigues d’Alemanya.

L’oficial va embarcar al bot del pràctic amb intenció de dirigir-se a terra per ingressar en un hospital per tractar les seves ferides, però va ser interceptat pel creuer «Princesa de Asturias» de l’Armada espanyola estacionat al port i on va ser embarcat per rebre les primeres cures.

El submarí va romandre a una distància no inferior a les tres milles, si hagués sobrepassat aquesta xifra les autoritats espanyoles haurien hagut d’internar el submarí al port. Per vigilar-ho el comandant de marina a Barcelona, ​​el Sr. Montis, va enviar al «Torpedero Nº 5» per observar de prop les seves evolucions.

A la tarda l’»SM UB-48″ va interceptar un petit veler que navegava a prop de la costa on van traslladar un nombre indeterminat de mariners amb diversos tipus de contusions i ferides. Aquests mariners, entre 1 a 7 segons fonts, van ser novament interceptats pel «Torpedero Nº 5» que els va remolcar cap al costat del creuer «Princesa de Asturias», allà es va examinar la documentació dels marins i en trobar-se algunes irregularitats tan sols es va permetre desembarcar-ne un, el suboficial i ràdio telegrafista Johannes Schwabe.

El submarí va estar a prop de les aigües de Barcelona fins a última hora de la tarda, és probable que esperés la devolució d’un dels dos tripulants ferits, però les autoritats espanyoles no van poder complir el desig perquè van haver d’internar els dos marins. Finalment, cap a les 19:30 hores el submarí va posar rumb cap a Llevant i va abandonar les aigües de Barcelona submergit.

Tots dos oficials van estar ingressats a l’Hospital Militar on van quedar incomunicats fins a la recuperació. A l’oficial von Tresckow se li va extirpar un abscés que tenia al dit polze de la mà dreta i li van donar l’alta el dia 27 de juny; el ràdio telegrafista Schwabe, va haver de guardar llit alguns dies més per recuperar-se de la inflamació produïda pel reumatisme articular que patia. Un cop donats d’alta tots dos marins van ser traslladats a Saragossa en espera del final de la guerra.

Cinc mesos més tard es complirien els desitjos d’alguns mitjans quan el submarí alemany «SM UC-74» sense sol·licitar permís ni ajuda del pràctic, entraria al port de Barcelona poc després de l’alba i atracaria pels seus propis mitjans al Moll del Portal de la Pau, quedant internat al port de Barcelona.

El submarí «UB-48»

Va ser el cap de sèrie dels submarins costaners de la classe o «Tipus UB III», sent aquests una millora del disseny del «UC II» i alhora el precursor dels moderns submarins del «Tipus VII» de la Segona Guerra Mundial. Es va planejar la construcció de 201 submarins entre 1916 a 1918 encara que durant aquests dos anys tan sols es van construir 95 unitats, molts van seguir operatius fins al 1935 i alguns van ser venuts a altres països.

L’ «SM UB-48″ va ser construït a les drassanes alemanyes de Blohm & Voss a Hamburg, sent avarat el 6 de gener de 1917 i lliurat a la Marina Imperial alemanya l’11 de juny de 1917, posteriorment seria traspassat a la marina austríaca sota el nom o numeral de l’»U-79», numeral molt recurrent a les marines de guerra austríaca i imperial alemanya en les dues guerres mundials.

Desplaçava 516 tones en superfície i 651 tones en immersió, les seves dimensions eren de 55,30 metres d’eslora per 5,50 metres de màniga i 3,68 metres de calat. Era propulsat per dos motors dièsel MAN de 6 cilindres i 1.085 BHP, més dos motors elèctrics Siemens-Schuckert de 580 kW, a dos eixos. La seva velocitat màxima en superfície era de 13,6 nusos i en immersió de 8 nusos; la seva autonomia era d’unes 9.040 milles nàutiques a 6 nusos a la superfície i de 55 milles nàutiques a 4 nusos en immersió. Cota d’immersió a proves de 50 metres. Dotació, 34 tripulants.

Anava armat amb 5 llançatorpedes de 500 mm, 4 a proa i 1 a popa per a un total de 10 torpedes i disposava d’un canó a coberta de 88 mm.

El seu primer i únic comandant va ser kapitänleutnant Wolfgang Steinbauer i va ser destacat a la Flotilla de Pola i més tard a la II Flotilla d’U-Boats de la Mediterrània amb base a Kotor.

Aquest va ser el segon submarí comandat per Steinbauer, el seu primer comandament fou l’»SM UB-47″ del tipus «UB II» i durant la seva carrera com a submarinista va enfonsar 50 vaixells amb una suma de 181.571 tones més altres 12 vaixells danyats. Les seves preses més grans sota el comandament de l’»SM UB-47″ van ser el vapor de passatgers «Stampalia» amb bandera italiana de 9.000 tones, el transport de tropes anglès «Franconia» de 18.510 tones, el cuirassat francès «Gaulois» d’11.100 tones i el vapor de passatgers anglès «Ivernia» de 14.278 tones.

Amb l’»SM UB-48″ va enfonsar un dels Vaixells Q de la Royal Navy, la goleta «HMS Prize» de 199 Tm. i encara que no va obtenir grans preses si va enfonsar nombrosos vaixells amb una mitjana de tonatge d’entre 3.000 a 4.000 tones. Entre tots ells destaca l’atac múltiple al port de Carloforte al Sud-oest de l’illa de Sardenya, on el dia 29 d’abril de 1918 va enfonsar el vapor anglès «Kingstonian» de 6.564 Tm. i al remolcador de la mateixa bandera «Dalkeith» de 748 Tm., causant danys al veler francès «Monte Bianco» i al remolcador «Moose». Prop del final de la guerra va danyar el creuer francès «Voltaire» de 18.400 Tm.

Finalitzada la guerra el submarí «SM UB-48» i d’altres van ser sabotejats i enfonsats a la mateixa base naval de Pola, encara que segons l’informe anomenat The Capital Naval Bombing Experiments Off the Virginia Capes – June and July 1921 escrit pel vicealmirall Alfred W. Johnson, el govern dels Estats Units va comprar diversos vaixells de guerra alemanys per fer exercicis d’ensinistrament amb foc real. Entre els vaixells adquirits hi havia el cuirassat «Ostfriedland», el creuer «Frankfurt», els destructors «G-102», «S-132», «V-43» i els submarins «U-111», «U-117″, » U-140″ i «UB-48».

Segons aquest informe l’»SM UB-48″ seria enfonsat el dia 22 de juny de 1921 sota el foc de destructors nord-americans integrats a la 36 Divisió de Destructors.

Més informació:
«La guerra secreta del Mediterrani» de Josep M. Castellví i Josep Guarro
Arribada del submarí i versió oficial a La Vanguardia del dia 22 de juny de 1918 pàgina 4
Sobre l’estat dels marins alemanys diari El Sol de Madrid del dia 28 de juny de 1918 pàgina 4
Una altra font citant l’enfonsament als Estats Units de l’»SM UB-48″ a la revista «Aviation and Aircraft Journal» del 5 de setembre de 1921 Vol. XI Nº 10