El dia 27 de gener de 2019 feia la seva entrada al port de Barcelona per primera vegada el ferri Hypatia de Alejandria de la companyia Baleària. Aquest nou ferri procedia del port de Venècia, on pocs dies abans havia estat lliurat pel seu constructor, el drassana italià Cantieri Navale Visentini. L’arribada de l’Hypatia de Alejandria suposava una doble novetat: d’una banda, l’estrena d’aquest nou vaixell a la línia Barcelona-Palma i, de l’altra, aquest era el primer ferri propulsat per gas natural liquat (GNL) del mar Mediterrani, aconseguint d’aquesta manera reduir considerablement l’emissió de gasos contaminants.

No obstant això, tan bones notícies per al món naval espanyol van quedar una mica enfosquides a causa del moll d’atracada assignat, el Moll de Lepant, un moll molt pròxim a la base dels remolcadors del port i que queda molt amagat de la vista del públic general. Tot i així, la premsa especialitzada va estar al corrent de la nova escala i va poder informar de l’esdeveniment. Tres dies van ser els que va estar l’Hypatia de Alejandria a Barcelona abans de començar les rutes assignades per la companyia; la seva activitat començaria la nit del 30 de gener posant rumb a Palma i, per tant, començant oficialment la seva vida a la companyia Baleària.

Però l’Hypatia de Alejandria no podia ser el primer en tot; en un aspecte concret era el tercer, i és que la companyia Baleària, des de 1999, ha anat batejant alguns dels seus vaixells amb el nom de dones il·lustres, la majoria d’elles relacionades amb la ciència, com: Cecilia Payne, Rosalind Franklin, Marie Curie, Hipatia i Hedy Lamarr. L’única no científica és Eleanor Roosevelt, que, a més de ser l’esposa del president nord-americà Franklin D. Roosevelt, va dedicar gran part del seu temps a lluitar per la igualtat i els drets de les dones.

La companyia Baleària

Va ser fundada el 1998 per un grup d’executius, capitans i oficials de l’antiga naviliera Flebasa, amb Adolfo Utor al capdavant. Després d’un dur començament, Baleària aviat es va situar a l’avantguarda del transport de passatgers entre la península i les illes Balears amb la línia Dénia-Eivissa i Eivissa-Formentera, encara més quan va posar en servei els fast ferries Federico García Lorca i Ramón Llul. Des d’aleshores, més de 50 vaixells han navegat sota la contrasenya de Baleària operant des dels ports peninsulars de Barcelona, València, Dénia, Almeria, Màlaga i Algesires, i des d’ells parteixen diferents rutes cap a les illes Balears, connecten amb els ports de Ceuta i Melilla, Tànger al Marroc i Mostaganem a Algèria. El 2011 iniciaven una nova aventura obrint rutes al Carib amb la filial Baleària Bahamas Express (després Baleària Caribbean) amb la línia Fort Lauderdale, als Estats Units, a Grand Bahama, i el 2019 Baleària es va associar amb la companyia Fred. Olsen Express connectant la península amb les illes Canàries.

Les sis roses

Cecilia Payne

Aquest va ser el primer vaixell a inaugurar la nova nomenclatura a la companyia. El Cecilia Payne va ser un super fast ferry construït pels drassanes australianes Austral per a la companyia irlandesa Irish Ferries el 1999; el seu nom original era Jonathan Swift. El 30 de gener de 2018 la companyia irlandesa anunciava la venda del catamarà a Baleària, venda que es va executar el mes d’abril de 2018 i, amb la seva nova companyia, va ser rebatejat com a Cecilia Payne.

De 5.992 tones de registre brut, la seva eslora és de 86,6 metres, per 24,4 metres de mànega i 3,2 metres de calat. És propulsat per quatre motors dièsel Caterpillar 3618 i altres quatre waterjets Kamewa que li donen una velocitat màxima de 40 nusos (75 km/h). Pot transportar 800 passatgers i 200 cotxes.

Cecilia Helena Payne-Gaposchkin (1900-1979) va ser una astrònoma i astrofísica angloamericana que inicialment va cursar els seus estudis universitaris a la Universitat de Cambridge, però, pel fet de ser dona, va haver d’abandonar el Regne Unit i buscar millor sort als Estats Units per obtenir el seu títol universitari; al seu nou país d’acollida va estudiar al Radcliffe College i, amb la seva dissertació sobre “atmosferes estel·lars, una contribució a l’estudi d’observació de les altes temperatures a les capes inversores d’estrelles”, demostrava que l’atmosfera de les estrelles està composta principalment per hidrogen i amb aquest treball va obtenir el seu doctorat. Els seus estudis sobre les estrelles la van portar a perfeccionar el mètode per a la classificació d’aquests astres i la composició de les seves atmosferes.

Rosalind Franklin

Va ser construït per la drassana de Puerto Real, a Cadis, el 1999 per a la companyia Stena Ro-Ro amb el nom de Finnclipper, amb 29.841 tones de registre brut i una eslora de 188,3 metres, per 28,7 metres de mànega i 6,5 metres de calat. És propulsat per quatre motors Sulzer 8ZAL40S que li donen 22 nusos; la seva capacitat de transport és de 800 persones i 600 vehicles.

Des de 2003 fins a 2018, amb el mateix nom, va operar en diverses companyies del Grup Finnlines i el 2018 va ser comprat per Baleària i reanomenat Rosalind Franklin, amb el casc pintat d’una manera una mica diferent de la resta de vaixells de la flota, flota a la qual es va incorporar el 8 de juny de 2018.

Rosalind Elsie Franklin (1920-1958) també va ser científica, especialitzada en química i cristal·lografia, i les seves investigacions en aquests camps van ser imprescindibles per a la comprensió de l’estructura de l’ADN i l’ARN. Va estudiar a la Universitat de Cambridge i gràcies a la British Coal Utilisation Research Association va poder obtenir el seu doctorat el 1945. El 1947 es traslladaria a París com a investigadora al Laboratori Central de Serveis Químics de l’Estat, lloc en què es va especialitzar en cristal·lografia de raigs X. Poc més tard, el 1951, s’uniria al King’s College de Londres, i allí seria on faria el seu major descobriment en prendre les primeres imatges de l’ADN mitjançant el mètode de difracció de raigs X.

Hedy Lamarr

Va ser construït originalment amb el nom de Visemar One pels drassanes italians de Cantieri Navale Visentini el 2010 i operat per la companyia italiana Visemar di Navegazione primer i Soparfin SRL més tard. L’any 2018 és adquirit en propietat per Baleària i reanomenat Hedy Lamarr.

De 26.375 tones de registre brut, mesura 186,40 metres d’eslora, per 25,60 metres de mànega i 6,90 metres de calat. És propulsat per dos motors MAN Burmeister & Wain de 21.600 kW de potència que li donen una velocitat màxima de 24 nusos. Pot transportar fins a un màxim de 600 passatgers, dels quals 400 són en camarots quàdruples, i 646 vehicles.

Hedwig Eva Maria Kiesler (1914-2000), també coneguda com Hedy Lamarr, va començar els seus estudis d’enginyeria als 16 anys i en molt poc temps els seus professors es van adonar que Lamarr podia tenir una ment privilegiada. No obstant això, ella tenia altres aspiracions i pocs anys després deixaria els estudis per dedicar-se a la interpretació, arribant a fer-se famosa per la pel·lícula de Gustav Machatý anomenada Extasi de 1933. Gràcies al tormentós matrimoni amb Friedrich Alexander Maria Fritz Mandl, proveïdor d’armes que tenia com a clients exclusius Hitler i Mussolini, i que la mantenia tancada a casa sota un estricte control, va poder tornar a estudiar enginyeria. El 1937 va aconseguir escapar d’un matrimoni tan esgotador i dolorós i fugir a Londres via París; al Regne Unit va conèixer Louis B. Mayer, un conegut productor i executiu de la Metro Goldwyn Mayer, i va fugir amb ell en vaixell cap als Estats Units.

Però Hedy tenia un as a la màniga: amb la Segona Guerra Mundial a les portes va oferir al govern dels Estats Units tota la informació que posseïa del seu exmarit així com dels seus clients, i el 1942 Hedy Lamarr i el pianista George Antheil patentaven un sistema de comunicacions denominat d’“espectre eixamplat” que, en principi, serviria per guiar míssils i torpedes sense una possible interferència de l’enemic amb un sistema de canvi de freqüències que feia molt difícil la seva interceptació. Aquest sistema va veure la llum el 1962 durant la crisi dels míssils de Cuba, sent utilitzat en boies per al rastreig de submarins; més endavant va ser emprat en el satèl·lit militar Milstar i, a més, seria el precursor de la tecnologia Wi-Fi actual.

Hypatia de Alejandria

Amb l’Hypatia de Alejandria també va arribar el ferri Marie Curie; tots dos són bessons i construïts per Cantiere Navale Visentini, lliurats el 2019. Amb 26.500 tones de registre brut, la seva eslora és de 187 metres, per 25 metres de mànega i 5,80 metres de calat. Els seus motors són de tipus dual, poden consumir gasoil o gas natural liquat; en aquesta última configuració la potència de les seves màquines és de 20,6 MW i té una velocitat de creuer de 23 nusos. A les seves instal·lacions pot transportar 880 passatgers, disposa de 2.194 metres lineals de càrrega i espai per a 166 vehicles.

Hipàtia va néixer a Alexandria a mitjan segle IV, va ser filla i deixebla de l’astrònom Teó i, gràcies a la seva educació, es va convertir en una de les primeres dones matemàtiques de la història. Dominava la geometria, l’àlgebra i l’astronomia i va arribar a inventar el densímetre. Però el que no dominava era la irracionalitat de l’ésser humà i va morir assassinada per un grup de cristians que protestaven contra religions més antigues i encara existents anomenades paganes, sent la seva mort a manera de sacrifici per a alguns i, per a altres, “una màrtir de la ciència”.

Marie Curie

Les seves característiques són idèntiques a les del seu germà bessó Hypatia de Alejandria i l’única dada afegida seria la seva estrena a la companyia amb una primera escala a Palma el 27 de juliol de 2019.

Maria Salomea Skłodowska-Curie (1867-1934) va néixer a Polònia, tot i que més tard es va nacionalitzar com a ciutadana francesa. Va ser una científica pionera en el camp de la radioactivitat, guanyant dos premis Nobel pels seus estudis en física i química, i entre els seus assoliments consta el fet de ser la primera dona que va arribar a professora a la Universitat de París.

Gràcies als seus estudis, i als del seu marit Pierre, van aconseguir comprendre com funcionava la radioactivitat en elements inestables com el radi o el poloni i descobrir les seves propietats en radioteràpies en la lluita contra el càncer. Durant la Primera Guerra Mundial no va fugir de França ni es va mantenir inactiva: va posar en marxa un servei mòbil amb equips radiològics per ajudar els metges de campanya en els seus diagnòstics, va adquirir vint camions i dues-centes màquines de raigs X per portar-los al front i el 1916 es va veure en la necessitat de treure’s el carnet de conduir, sent una de les primeres dones a obtenir-lo. El llegat de Curie continua vigent: la radioteràpia és un dels mètodes utilitzats per combatre el càncer i aquestes teràpies segueixen en constant evolució sobre la base del mètode original de Curie.

Eleanor Roosevelt

És l’últim ferri que encara no es troba en servei i, a data d’avui, continua en construcció als drassanes Armón de Gijón; aquest serà un fast ferry catamarà de 123 metres d’eslora i 28 metres de mànega. Els seus quatre motors Wärtsilä acoblats a quatre waterjets el llançaran a una velocitat màxima de 51,8 nusos (95,93 km/h), encara que els seus 1.200 passatgers podran gaudir còmodament d’uns 35 nusos de velocitat de creuer, passatgers que podran viatjar amb els seus vehicles amb una capacitat màxima per a 450 cotxes. El seu lliurament està previst per a finals de 2020 o principis de 2021.

Serà batejat en honor a Anna Eleanor Roosevelt (1884-1962) i amb aquest nom Baleària trenca amb les dones científiques, honorant la primera dama dels Estats Units entre 1933 i 1945 al costat del seu marit i president Franklin D. Roosevelt. Aquesta no va ser una primera dama convencional; controvertida per a uns i estimada per altres, va aprofitar la seva privilegiada situació per defensar els drets de les dones, els nens i de les minories racials. Va ser corresponsable de la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides el 1945 i el 1946, a l’Assemblea General de les Nacions Unides, va llegir la “Carta oberta a les dones del món” amb frases com aquestes:

«Aquesta nova oportunitat de pau es va aconseguir gràcies als esforços conjunts d’homes i dones realitzats en pro de l’ideal comú de llibertat humana en un moment en què la necessitat d’un esforç mancomunat va trencar les barreres de raça, credo i sexe, tenint en compte la varietat de tasques que les dones van realitzar tan notablement i valerosament durant la guerra…«

«Amb aquest objectiu, demanem als governs del món que encoratgin les dones de tot el món a participar més activament en els assumptes nacionals i internacionals i que les dones siguin conscients de les oportunitats que brinda el moment actual de participar i treballar en la pau i la reconstrucció, de la mateixa manera que ho van fer en la guerra i la resistència.«

La carta va ser llegida el 12 de febrer de 1946 a la 29a sessió plenària de l’Assemblea General de les Nacions Unides; han passat més de 70 anys i la carta continua vigent.

Més informació:
Pàgina web oficial de Baleària
L’Hypatia de Alejandria al bloc «Va de barcos» de Juan A. Oliveira
Article a la Wikipedia de les drassanes Cantiere Navale Visentini