A les vuit del matí del 13 de desembre de 1923 el vapor Bankdale arribava al port de Barcelona, procedia de Marsella i Palamós i va quedar atracat al Moll d’Espanya a popa del vapor transatlàntic Montevideo.

El Bankdale de la Fabre Line estava consignat als Srs. Ramírez Hermanos y Delgado i es trobava en ruta cap a Nova York. La seva escala s’havia de perllongar el temps necessari per descarregar al moll la mercaderia esperada en aquest port, però res no sortiria segons el previst.

El vapor Bankdale

Aquest vapor tenia poc més de quinze anys de vida marinera, fou construït als tallers navals William Hamilton & Co. de Glasgow, on fou posat a flotació el 9 de febrer de 1907. Desplaçava 3.851 tones de registre brut amb una eslora de 114,3 metres per 14,8 de màniga i 4,9 metres de calat. Era propulsat per una màquina de vapor de tres cilindres i 387 NHP connectada a un eix.

Durant la seva vida marinera navegà per a diferents companyies, des de l’original Bank Shipping Co. Ltd. – W. Just & Co. amb base a Liverpool, fins a Kyle Transport Co. Ltd., Mondrich S.S. Co. Ltd. de Londres, Fabre Line de Marsella, Stowe S.S. Co., l’Ocean Soc. Anon. Belge d’Armement et de Navigation belga i la Compagnie Dens-Ocean Soc. Anon., també de Bèlgica amb seu a Anvers. Amb aquesta darrera naviliera lluí el nom de Comtesse de Flandre i fou donat de baixa el 1935 i venut per al desballestament.

Un incendi

L’estada al port de Barcelona gairebé acabà en tragèdia: durant les operacions d’estiba i després d’obrir la bodega número tres, es produí una gran explosió seguida d’una sèrie de rèpliques de menor intensitat que projectaren a diversos metres de distància part de la càrrega que hi havia al seu interior. En aquella bodega s’hi trobava una variada càrrega composta per conglomerat de suro, clorat potàssic i perborat sòdic.

Després de la primera explosió es produí un gran incendi a la bodega, les flames del qual arribaren als 25 metres d’alçada. Davant la commoció provocada per la detonació, foren els oficials del vapor Montevideo els qui donaren la veu d’alarma, i tot seguit els vaixells atracats i fondejats a la zona feren sonar les seves sirenes com a senyal de perill.

Als deu minuts de la primera senyal d’alarma acudí el vaixell bomba Besòs de la Junta d’Obres del Port, a més de tot el personal del servei d’extinció d’incendis de la mateixa; també hi acudí el remolcador Montseny, dotacions dels bombers de la ciutat i personal de l’Armada.

Quan arribaren els equips d’extinció es trobaren amb un incendi de proporcions terribles. El foc començà amb la primera explosió a la bodega número tres, es propagà a la següent, la número quatre, i arribà a les carboneres del vaixell, augmentant així la intensitat del foc i el fum, que era visible des de la part alta de la ciutat. Els bombers tingueren especial cura amb el vapor italià Giuseppe Soncino, que, atracat al Moll de les Balears a pocs metres de distància del Bankdale, estava descarregant cotó; davant el perill que el foc s’estengués a un altre vaixell, hagué de canviar l’amarre a un de més allunyat.

A última hora de la tarda s’aconseguí dominar l’incendi, evitant el perill potencial de la càrrega de glicerina que es trobava a la bodega de proa, que si bé no és inflamable, sí que ho són els gasos que hauria pogut alliberar en contacte amb una calor intensa. El que no es pogué salvar en aquell moment fou el vaixell, que restà semisubmergit al seu lloc d’amarratge.

L’incendi es va extingir de matinada. La grua Esperanza ajudà a buidar la càrrega de les seves bodegues i el vaixell bomba Besòs tragué l’aigua de les bodegues per reflotar el Bankdale; d’altra banda, es repararen petites esquerdes del buc. Tot això acabà una setmana més tard. Després d’assegurar el vapor, es feren a la mar el 12 de gener de 1924 amb rumb a Marsella.

Aquest accident és possible que no fos res més que això, un accident més, sobretot quan s’opera amb càrregues perilloses; tanmateix, el Bankdale compta amb un curt però intens període durant la Primera Guerra Mundial quan fou objecte de diversos sabotatges.

Un cigarret mortal

Les guerres no només es lliuren al camp de batalla; hi ha combats invisibles i inesperats en forma de sabotatges. Després de l’inici de la Primera Guerra Mundial el 28 de juliol de 1914, els agents estrangers establerts als països contendents iniciaren el seu propi combat sabotejant diverses plantes de producció d’armament, fàbriques i instal·lacions energètiques.

Però no es limitaren a aturar o alterar la producció d’armament a terra, també intentaren detenir el transport cap a la zona de combat. Aquest fou el cas del vapor Bankdale, quan al maig de 1915 es localitzaren dues bombes en una de les seves bodegues, i al juny del mateix any, després de salpar de Nova York amb un carregament de guerra per al port de Le Havre, li explotaren sis bombes incendiàries a la bodega número dos; mesos més tard, en un viatge similar de Nova York a Bordeus, es repetí l’incident. Per fortuna, en ambdós viatges el vaixell aconseguí arribar a destí.

Amb el temps descobriren els espies i sabotejadors que intentaren aturar el flux d’armament cap a Europa. Un d’ells fou l’inventor d’aquestes bombes incendiàries: artefactes amagats dins d’un cigarret, inventats pel químic alemany Walter Scheele, resident als Estats Units. Aquest dispositiu fou emprat per primera vegada amb èxit a bord del vapor Phoebus, i ben aviat la xarxa d’espies de Franz von Rintelen expandí la seva activitat als ports de la costa est dels Estats Units.

Walter Scheele fugí el 1916 i fou capturat després de la guerra a Cuba i extradit als Estats Units, on fou jutjat i condemnat a presó; allí començà a col·laborar amb l’estament militar nord-americà. Anys més tard, el 1922, aparegué una patent del cigarret incendiari a nom de la US Navy.

Més informació:
Arribada i incendi del Bankdale a Barcelona al diari La Vanguardia del 14 de desembre de 1923 i detalls de l’incendi a la Memòria de la Junta d’Obres del port de Barcelona 1922-1923
Article «In The Crosshairs: Allied Shipping» publicat en la pàgina web de Office of the Director of National Intelligence via Archive.org