El matí del 22 de desembre de 1956, mentre alguns veien passar de llarg el «gordo» de la loteria, d’altres van baixar al port per rebre la motonau Ciudad de Toledo, anava al comandament del capità Francisco Lleal Bacas, i al port de Barcelona posava punt final al seu creuer per Amèrica com a Exposició Flotant.

Va procedir a atracar al moll de Barcelona, parament nord, i a peu de moll l’esperaven les autoritats de la ciutat, entre les quals destacaven el ministre de Comerç i el subsecretari d’Economia Exterior.

El Ciudad de Toledo deixava enrere quatre mesos de navegació amb una important mostra a bord dels millors productes manufacturats a Espanya, però encara li quedaven uns quants dies abans que fos desmuntada la seva exposició, i la ciutadania es va acostar en massa al port per contemplar aquest vaixell singular.

Les exposicions flotants

No són pas una novetat. De fet, Espanya ja havia disposat d’un vaixell d’aquest tipus l’any 1889, anomenat Conde de Vilana. Es tractava d’un antic vapor que havia navegat per a la Cunard Line amb el nom de Hecla; el 1882 fou adquirit per la Compañía de Transportes Marítimos, que el rebatejà com a Clarís, i el 1888 el va comprar Fernando Casani, que li donà el nom de Conde de Vilana. Igual que el Ciudad de Toledo, el seu interior va ser adaptat per exposar productes espanyols als ports que visitava, que, a més va centrar la seva activitat al Brasil i a l’Argentina.

A les dècades de 1950 i 1960, altres vaixells van visitar Barcelona amb aquesta mateixa funció. Un d’ells fou el Tarsus, de bandera turca, que hi arribà el 10 de juny de 1953. De la mateixa nacionalitat, també van repetir el viatge l’Akdeniz i l’Ankara els anys 1961 i 1965.

El 3 de juny de 1964 una fira flotant tornava a visitar-nos; en aquesta ocasió el vaixell era molt més modern i procedia de més lluny. Es deia Sakura Maru i venia del Japó.

El Ciudad de Toledo

Va ser un vaixell mixt de càrrega i passatge construït a Bilbao per la Cía. Euskalduna de Construcción y Reparación de Buques S.A., per encàrrec de l’Empresa Nacional Elcano, tot i que abans d’iniciar-ne la construcció va ser venut a la Compañía Trasmediterránea. La seva avarada es va efectuar el 14 de desembre de 1954 i fou lliurat el 21 de gener de 1956. Pertanyia a la sèrie Monasterios i havia d’haver-se anomenat Monasterio de El Paular.

Desplaçava 14.550 tones, amb 148,4 metres d’eslora, 19 metres de màniga i 7,5 metres de calat. Era propulsat per un motor dièsel SULZER de 10 cilindres, fabricat per la Sociedad Española de Construcción Naval als tallers de Sestao, amb una potència de 7.300 BHP, que li permetia assolir una velocitat de 15 nusos. Disposava de sis bodegues per al transport de càrrega, inclosa càrrega refrigerada, i d’espai per a 54 passatgers.

En entrar en servei, la Compañía Trasmediterránea tenia la intenció d’utilitzar el Ciudad de Toledo per cobrir la línia de Guinea Equatorial, però a Madrid tenien una altra idea i van seleccionar aquest vaixell per destinar-lo a Exposició Flotant.

L’Exposició Flotant Espanyola

El Ciudad de Toledo va ser seleccionat abans d’acabar la seva construcció i encara restava pendent el tràmit de les proves de mar. L’ordre per dur a terme aquesta Exposició Flotant va provenir del ministre de Comerç, Manuel de Arburúa, que abans del Ciudad de Toledo havia valorat utilitzar el transatlàntic Cabo San Roque.

Un cop superades amb èxit les proves de mar, es va procedir a modificar la motonau per instal·lar-hi l’exposició, així com a preparar-ne els interiors i els accessos. Tot i que el seu aspecte exterior no va variar gaire, l’interior va canviar completament amb la finalitat d’instal·lar-hi els estands i les mostres. Es van col·locar grans escales a les bodegues per facilitar l’entrada i sortida del públic, i tots els espais disponibles per sota de la coberta principal, excepte la sala de màquines, van quedar plens de mostres, amb una superfície total de 4.000 m².

Ja estaven a punt per representar el millor de la indústria espanyola, amb estands dels sectors agrícola, de la llar, del cinema, dels transports, de la restauració, de l’art, del tèxtil i del militar. L’Exposició es va obrir al públic el 29 de juliol de 1956 al port de Bilbao, i el 3 d’agost, al capvespre, van salpar amb rumb a Pasajes.

Aquesta va ser la primera escala de moltes altres, fins que gairebé cinc mesos després ja havien recal·lat en 22 ports estrangers i 11 de nacionals, i havien estat visitats per prop de 2.500.000 persones, de les quals 138.764 ho van fer a Barcelona entre el 22 de desembre de 1956 i l’1 de gener de 1957. Entre els visitants hi hagué algunes personalitats il·lustres, com els caps d’estat del Brasil, l’Uruguai, l’Argentina, Veneçuela, Panamà, Cuba, Haití i/o el Marroc.

Retorn a la normalitat

Un cop finalitzada l’Exposició Flotant, el Ciudad de Toledo va posar rumb a València, a les drassanes de la Unión Naval de Levante, on li retornarien el seu aspecte original i navegaria a la ruta prevista cap a la Guinea Equatorial fins al maig de 1979.

Aquell any va ser posat a la venda i fou adquirit per Desguaces Cataluña, que el va desballestar al mateix port de Barcelona.

Més informació:
La motonau Ciudad de Toledo, els preparatius del vaixell i l’exposició i el viatge, a la pàgina web de Trasmeships de Laureano García