El 25 d’agost del 1909, el vapor Ville de la Ciotat de la companyia francesa Messageries Maritimes va fer una breu escala al port de Barcelona. Aquest port era una de les destinacions programades del creuer que el vapor francès estava realitzant i va permetre que alguns dels 273 turistes que viatjaven a bord, si no tots, poguessin gaudir dels encants de la ciutat. A la tarda, el capità Bosillon va ordenar salpar i posar rumb al seu proper destí, Alger.

Aquest va ser un altre vapor atrapat per la guerra, que va veure truncada la carrera després d’un atac d’un submarí quan menys s’ho esperaven, en vigílies de Nadal. Així ho va decidir el comandant d’un submarí, que, sense avís previ, va enviar el Ville de la Ciotat a punt.

El vapor Ville de la Ciotat

La naviliera Messageries Maritimes va encarregar la seva construcció, juntament amb la de tres vapors més, a les drassanes Chantiers Navals de La Ciotat, amb l’objectiu d’establir una línia que connectés França amb ports australians i, al seu torn, competir amb els Jubilee Ships de P&O Arcadia, Britannia, Oceania.

Aquesta sèrie de vapors estava formada pels: Polynesien, Australien, Armand Béhic i Ville de la Ciotat que van ser construïts entre 1890 i 1892.

El Ville de la Ciotat seria posat avarat el 10 d’abril de 1892, el resultat va ser un vapor transatlàntic de 10.790 tones de desplaçament amb una eslora de 148 metres, per 15,2 metres de màniga i un calat de 10,7 metres que era propulsat per una màquina a vapor de triple expansió de 7.500 HP que conectada a un eix li donava una velocitat de 17,5 nusos; a més, estava equipat amb aparell de barca de tres pals. Podia transportar fins a un màxim de 352 passatgers repartits en tres classes, més càrrega.

El vapor va ser encarregat amb el nom original de Malaisien i va ser renombrado trobant-se a la grada en plena construcció en honor a la ciutat on va ser construït.

Va realitzar el seu viatge inaugural el 3 de desembre de 1892, partint de Marsella amb destinació a Austràlia. inicialment, va operar al costat dels seus vaixells bessons a la línia cap a l’Extrem Orient. Tot i això, el 1913, les seves rutes van ser modificades per atendre destinacions a la Mediterrània oriental, realitzant escales a Barcelona, ​​Malta, El Pireu, Istanbul, Esmirna, Beirut i Alexandria, sempre amb Marsella com a port de partida.

Atac a la nit de Nadal

La guerra va truncar la carrera marítima dels quatre vaixells d’aquesta sèrie, encara que l’Armand Béhic va sobreviure a la guerra, la resta van ser víctimes dels submarins durant la Primera Guerra Mundial. el Polynésien va ser enfonsat el 10 d’agost de 1918 enfront de La Valetta pel submarí UC-22, l’Austràlien va ser víctima de l’UC-54 el 19 de juliol de 1918 a unes 26 milles nàutiques al nord-oest del cap Bon, i el Ville de la Ciotat va ser el primer.

El Ville de la Ciotat va ser torpedinat pel submarí SM U-34 al comandament del tinent comandant Claus Rücker, el mateix que mesos després va causar el pànic, entre l’11 i el 12 d’abril del 1915 entre les costes de Barcelona i València. Aquest submarí formava part de la «Flota dels 30», per pertànyer a la sèrie del Tipus 31 amb els numerals: SM U-31, SM U-32, SM U-33, SM U-34, SM U-35 , SM U-38 i SM U-39.

El 21 de juny de 1915, mentre era a Saigon de camí al Japó, va rebre ordres de dirigir-se a Vladivostok per recollir 1.000 soldats russos. Després de fer parades a Xangai i Moji per descarregar càrrega i reabastir-se, la missió va ser cancel·lada el 9 de juliol i se li va ordenar tornar a Marsella amb 135 passatgers i una valuosa càrrega de medicaments i roba per als soldats italians.

Al voltant de les 22:15 hores del 24 de desembre de 1915 quan navegaven a uns 105 milles nàutiques al sud-oest del cap Tenaro, es va percebre una forta detonació al casc de la nau, sens dubte es tractava d’un torpede. L’explosió va matar 82 passatgers i 48 membres de la tripulació. El capità, Jules Levêque, va ordenar l’evacuació dels supervivents que van tenir tot just 20 minuts per posar-se fora de perill als bots salvavides.

En resposta a la trucada d’auxili, el vapor Meroe, de la naviliera James Moss & Company, va anar al rescat. Després d’hora i mitja de recerca, va aconseguir salvar 208 nàufrags, que van ser traslladats a Malta.

Pel que fa al Claus Rüker i el seu submarí, aquell nadal van enfonsar cinc vaixells més entre el 24 de desembre de 1915 i el 4 de gener de 1916 amb més de 25.000 tones enviades al fons del mar i amb 37 persones mortes.

Més informació:
Més imatges a la pàgina web L’Encyclopédie des Messageries Maritimes
El naufragi del Ville de la Ciotat a la pàgina web de Wrecksite