El 15 de maig de 1888 arribà al port de Barcelona el creuer de defensa costanera portuguès «Vasco da Gama», sota el comandament del capità de navili Antonio Duarte Pedroz. Després d’intercanviar salutacions amb les bateries del castell de Montjuïc, restà fondejat de proa a popa al Dic de l’Oest, en companyia del creuer protegit «Etna» italià, i més tard se’ls unirien la corbeta a hèlix «USS Quinnebaug» i el cuirassat «Kaiser» alemany.

Llarga va ser la vida d’aquest creuer de defensa de costa que va anar evolucionant al llarg de la seva vida marinera, que al final de la seva vida operativa va arribar a ser qualificat com a corbeta cuirassada i creuer cuirassat. Visitaria Barcelona en tres ocasions, dues durant les exposicions de 1888 i 1929, en aquesta última representaria la tecnologia del segle XIX i va estar acompanyat de vaixells de guerra més moderns i molts d’ells protagonistes de la propera guerra mundial. Tot i això, poca guerra va tenir, sense comptar els problemes polítics interns de Portugal, i va gaudir del títol de vaixell insígnia de la flota durant seixanta anys des de la seva botadura, tot un rècord.

El vaixell de defensa de costa «Vasco da Gama«

Va ser construït dintre del programa naval anomenat Programa Andrade Corvo, proposat pel ministre de Marina João d’Andrade Corvo. Aquest programa pretenia fer un primer pas en la modernització de la flota de la Marina i fer el salt tecnològic de la vela al vapor. Es van construir, a més del creuer de defensa de costa, dues corbetes més, tres canoners i un transport a vapor.

La quilla del «Vasco da Gama» seria posada en 1875 a la grada de les drassanes Thames Iron Works de Blackwall a Londres i avarat l’1 de desembre de 1876.

Tenia un desplaçament de 2.384 tones amb una eslora de 61 metres, per 12 metres de màniga i 5,8 metres de calat. La seva propulsió era a vapor, amb una màquina de 3.000 HP que connectada a dos eixos li donaven una velocitat màxima de 10,3 nusos. A més disposava d’aparell de bric barca per a navegacions més econòmiques. Dotació, 232 tripulants.

Anava armat amb 2 canons de 260 mm instal·lats en un reducte central, 1 canó de 150 mm i quatre canons de 9 lliures. En el moment de la seva construcció el seu casc de ferro va ser qualificat com a corbeta cuirassada i va ser dotat amb una protecció blindada de 230 mm al cinturó i de 250 mm a les bateries artillades.

Amb aquestes característiques navegaria fins al 1901, a partir d’aquell any seria sotmès a unes profundes obres de modernització a les drassanes Orlando de Livorno. Les obres més importants realitzades van ser l’addició d’una secció de 9,91 metres de longitud que n’augmentaven l’eslora i el tonatge fins a les 2.892 tones. Se’n va modernitzar la planta propulsora i de 3.000 HP va passar a tenir 6.000 HP amb el consegüent augment de velocitat fins als 15,5 nusos.

La cuirassa protectora va ser potenciada, es va eliminar l’original de ferro per una d’acer nova. El seu armament també va ser actualitzat, es va eliminar el reducte central amb els vells canons de 260 mm, al seu lloc es van instal·lar dos canons més de 203,2 mm en barbetes laterals, la resta de peces van ser reemplaçades per un canó de 150 mm més modern i sis canons de 6 lliures. Aquesta configuració es va veure alterada una altra vegada el 1922 deixant una configuració mínima d’1 canó de 203 mm, 1 de 152 mm, 1 de 101 mm i 6 canons de 14 lliures.

Un digne representant

Un dels seus primers grans esdeveniments internacionals seria l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. Anys més tard, el 22 de juny de 1897, seria enviat per representar Portugal a la revista naval del Jubileu de Diamant de la reina Victòria d’Anglaterra, en què se celebrava el 60è aniversari des de la seva coronació.

En 1908 va ser enviat a Sicília i Calàbria per prestar ajuda humanitària als afectats del terratrèmol de Messina. Per aquelles dates el creuer ja comptava amb més de trenta anys de servei i clamava un substitut, però, hi havia problemes econòmics més urgents i el vell vaixell insígnia serviria trenta anys més amb la bandera portuguesa.

Arribat el segle XX la seva existència pacífica es veuria alterada per diverses revoltes i un cop d’estat a Portugal. En aquells anys la Marina estava molt involucrada en assumptes polítics i diversos membres de la tripulació del «Vasco da Gama» que s’oposaven a la Primera República establerta el 1910 van participar en els aldarulls d’abril de 1913. Però pitjor va ser el maig de 1915 quan la tripulació del creuer es va amotinar, van matar el capità i van bombardejar Lisboa causant un centenar de morts.

Al desembre de 1917 un cop d’estat va fer trontollar la república, el creuer «Vasco da Gama» va ser enviat amb els destructors «Douro» i «Guadiana» a restablir l’ordre a Lisboa, però van ser atacats des de terra amb artilleria. Durant el breu combat es van intercanviar alguns trets, però cap vaixell va ser danyat.

El 17 de maig de 1929 el «Vasco da Gama» tornava a Barcelona, ​​havien passat 28 anys des de la seva última visita, aquest cop venia en companyia del creuer «Adamastor» el desembre de 1901 i 41 anys més des de la seva estada a l’Exposició Universal de 1888. Va ser l’únic vaixell de guerra que va repetir visita durant les exposicions.

Tot i aquests anys tan agitats el creuer «Vasco da Gama» continuaria complint la seva tasca de vaixell insígnia insubstituïble a causa dels mateixos problemes econòmics que a principis de segle. Tot i això, l’ara creuer cuirassat va complir sempre el seu deure fins al seu últim dia causant baixa el 25 de novembre de 1936.

Més informació:
La corbeta cuirassada «Vasco da Gama» a la pàgina web de la Marinha Portuguesa
Fitxa del creuer a la Viquipèdia portuguesa
Arribada del Vasco da Gama a Barcelona al diari La Vanguardia del 18 de maig de 1929 pàgines 8 i 31