El matí de l’1 d’octubre de 2024 feia la seva entrada al port de Barcelona el vaixell escola Brasil, en visita de cortesia i per al descans de la seva tripulació. Va quedar atracat al Moll de Barcelona, parament sud, junt al World Trade Center, fins al 4 d’octubre.

El Brasil ja és tot un veterà, amb gairebé quaranta anys de servei; ha visitat el port de Barcelona en moltes ocasions, tantes que ha fet el seu propi rècord en aquest port, rivalitzant amb un altre vaixell escola brasiler, el Custodio de Mello.

La classe Niterói

Pertany a la classe Niterói de fragates, dissenyades i construïdes al Regne Unit per Vosper Thornycroft sota la denominació de Mk 10. Estava prevista la construcció de dotze fragates; no obstant això, per problemes pressupostaris, només se’n van construir set entre 1972 i 1986: quatre amb un perfil de missió clarament antisubmarí, dues amb capacitat per combatre tot tipus d’amenaces i una dedicada a la instrucció. La sèrie completa la componien les fragates: Niterói (F-40), Defensora (F-41), Constituição (F-42), Liberal (F-43), Independéncia (F-44), União (F-45) i Brasil (U-27).

No obstant això, la Brasil poc s’assemblava a la classe Niterói, excepte en part del seu aspecte extern. Va ser construïda a l’Arsenal de Marinha de Rio de Janeiro, avarada el 2 de setembre de 1983 i donada d’alta el 21 d’agost de 1986, sent aquest el tercer vaixell a portar aquest nom a la Marinha do Brasil.

Desplaça 3.729 tones a plena càrrega, amb una eslora de 131,3 metres, per 13,5 metres de mànega i 4,2 metres de calat. La seva propulsió era diferent, amb dos motors dièsel Pielstick/Ishikawajima 6 PC2.5 L 400 de 7.020 HP, que, connectats a dos eixos, li donen una velocitat de 18 nusos i una autonomia de 7.000 milles nàutiques a 15 nusos. Dotació: 218 tripulants, dels quals 201 poden ser guardiamarines.

El seu armament quedaria reduït a dos montatges Bofors de 40/70 mm, més quatre canons de salutació de 47 mm. La seva electrònica instal·lada és més bàsica, amb dos radars Racal Decca RMS 1230C i TM 1226C; compta amb un sistema ESM Racal RDL-2 ABC, un sistema per a la direcció de tir Saab Scania TVT 300 òptronic i dos llançadors de contramesures infraroges.

Visitants assidus de Barcelona

El buc escola Brasil es va convertir en el successor ideal del seu predecessor, el Custodio de Mello (U-26). Aquests dos bucs, a més de compartir bandera i missió, s’han erigit amb el rècord d’escales de bucs de guerra al port de la ciutat Comtal, excloent els bucs de la Armada espanyola i les escales de la Sisena Flota. El Custodio de Mello va realitzar 18 visites i el Brasil 17, a la segona meitat del segle XX i part del XXI. A més d’ells, altres bucs escola de la Marinha do Brasil han recalat en aquest port, i aquí farem un repàs de quins han estat.

Benjamin Constant

Va ser el primer buc de la Marinha a ser designat, des de la seva construcció el 1892, com a buc escola als astillers francesos de Société Nouvelle des Forges et Chantiers de la Méditerranée. Desplaçava 2.750 tones a plena càrrega, amb una eslora de 73,9 metres. Era propulsat per una màquina a vapor de triple expansió, més el seu aparell.

Estava qualificat com a creuer i estava armat amb 4 canons Armstrong de 150 mm, 8 Armstrong de 120 mm, 4 Nordenfelt de 57 mm, 6 metralladores de 25 mm i altres de 17 mm, i 4 llançadors de torpedes. Es va mantenir operatiu fins al 1926.

Almirante Saldanha

Va visitar el port de Barcelona almenys en dues ocasions: abans de la guerra, a l’agost de 1934, i després, al desembre de 1951. Va ser un bell veler amb aparell de bergantí-goleta de quatre màstils, construït el 1933 per Vickers-Armstrong Ltd. a Barrow-in-Furness. Desplaçava 3.325 tones a plena càrrega, amb una eslora de 93,3 metres. La seva propulsió era mitjançant el seu aparell i un motor dièsel.

També disposava d’un potent armament, tenint en compte el tipus de vaixell que és: embarcava 4 canons L/75 de 102 mm en muntatges dobles, altres quatre canons per a salves de salutació de 47 mm, 1 canó L/40 de 76 mm, 2 metralladores (una de 12,7 mm i una altra Hotchkiss de 7 mm) i 1 tub llançatorpedes de 533 mm. Va tenir una llarga vida que es va dilatar fins al 1990, transformat en buc oceanogràfic, en què se li va retirar tot l’aparell.

Duque de Caxias

El Duque de Caxias té el seu origen el 1918, quan va ser construït pels astillers estatunidencs William Cramp and Sons Ship and Engine Co., de Filadèlfia. Va navegar amb el nom de Orizaba per a la New York and Cuba Mail Steamship Company. Durant la Primera i Segona Guerra Mundial va ser militaritzat i adquirit pel Govern nord-americà, amb el nom de USS Orizaba, primer amb el numeral SP-1536 i després amb el AP-24 com a transport.

Per les seves accions de guerra, el buc va ser condecorat i donat de baixa el 1945; aquell mateix any seria traspassat a la Marinha do Brasil, sota el contracte de Préstec i Lloguer, i renombrat com a «Duque de Caxias» (U-11). Desplaçava 11.293 tones, amb 135,1 metres d’eslora. La seva propulsió era mitjançant turbines de vapor, que li donaven 16,5 nusos. El seu armament constava de dos canons de 127/38 mm i 12 metralladores Oerlikon de 20 mm.

El 1948 seria adaptat per a la instrucció, i la seva primera visita a Barcelona la realitzaria al desembre de 1952, comptabilitzant un total de cinc visites fins al 1957; un any més tard va ser retirat del servei.

Custodio de Mello

La seva tasca original, com la del Duque de Caxias, era el transport de tropes. Se’n va encarregar la construcció el 1953 als astillers japonesos Ishikawajima Heavy Industries Co. Ltd., de Tòquio; el resultat va ser un buc de 9.464 tones a plena càrrega i 119,4 metres d’eslora, propulsat per turbines de vapor, que li donaven 17 nusos de velocitat.

Va realitzar el seu primer viatge d’instrucció el 1959 i a Barcelona el vam veure per primera vegada al febrer de 1964, comptabilitzant 18 escales fins al 1986, any en què va realitzar el seu XXVIII i últim Viatge d’Instrucció de guardiamarines, tot i que es va mantenir operatiu fins al 2002.

Cisne Branco de 1974

Va arribar a mitjans d’agost de 1981 al comandament del capità de corbeta Antonio C. Conti de Oliveira, en ple segon viatge d’instrucció de guardiamarines. Aquest era un petit veler, construït el 1974 als Estats Units amb el nom de Ondine. Desplaçava 35 tones, amb 23,5 metres d’eslora.

Cisne Branco de 1999

Finalment, per al Saló Nàutic de 2013 vam rebre la visita del tercer buc escola anomenat Cisne Branco, que va realitzar una escala de tres dies. Aquest és un veler molt més gran que el seu predecessor, construït el 1999 als Països Baixos per Damen Oranjewerf, d’Amsterdam.

Desplaça 1.038 tones a plena càrrega amb una eslora de 76 metres. És propulsat per un motor dièsel més el seu aparell de bricbarca en tres pals.

Més informació:
El vaixell escola Brasil a la pàgina web de la Marinha do Brasil
Fitxa i historial del Brasil a la pàgina web Navios de Guerra Brasileiros