La matinada del 20 d’agost de 1894 feia la seva entrada al port de Barcelona, en visita de cortesia, el buc escola PNSS Saratoga que, procedent dels ports de Filadèlfia i Gibraltar, al port de la ciutat comtal realitzaria una escala per al descans de la seva tripulació.

El Saratoga no va arribar com a buc de guerra, sinó com a escola adscrit a la Pennsylvania Nautical School, i a bord s’hi trobaven els futurs pilots de la marina mercant d’aquell estat. La seva visita es va veure amenitzada amb una invitació al seu comandant per assistir, el 23 d’agost, a una interessant prova del que el seu inventor, José Barceló, va anomenar la “Medusa insumergible”, un nou tipus de salvavides.

Un salvavides

L’inventor José Barceló va ser un més dels molts que van intentar desenvolupar algun mètode eficaç per salvar la vida dels nàufrags a la mar. Fins a aquella data eren diversos els dispositius flotants emprats per a tal fi, com armilles manufacturades amb suro introduïdes pel capità John Ross, amb fibra vegetal (kapok) i goma, o anells de suro embolcallats amb lona i tela, i manufacturats amb goma amb cambra d’aire.

Tanmateix, el salvavides de Barceló era quelcom diferent. Era un cinturó o cosselet format per deu peces de suro. Aquests trossos de suro estaven units per frontisses i eren capaços d’aixecar-se fàcilment en contacte amb l’aigua, cosa que permetia que la persona que l’usava mantingués una posició vertical i evités que l’aigua li cobrís més amunt del pit. A més, el salvavides incloïa alguns accessoris com un botiquí i banderoles per fer-se visibles a la superfície de l’aigua i demanar ajuda.

Es van realitzar diverses proves d’aquest sistema a Marsella, Barcelona i Sant Sebastià; en totes elles els experts i la premsa van quedar impressionats per la seva efectivitat. La prova a Barcelona el 23 d’agost de 1894 es va fer citant diverses personalitats a bord de l’Asil Naval de la corbeta Consuelo. A més del comandant del Saratoga, hi van ser presents els dels bucs de l’Armada Alfonso XII, Reina Mercedes i el del canoner Pilar; també hi van assistir l’enginyer de la Comandància de Marina, el capità inspector de la Compañía Transatlántica, el director de Sanitat Marítima del port, el cònsol dels Estats Units, el governador civil, el secretari del Govern de la província i el tinent d’alcalde de Barcelona.

Les cròniques expliquen que la prova es va desenvolupar de la manera següent: els primers a llançar-se a l’aigua van ser tres o quatre joves, seguits per un home d’edat avançada, una dona de complexió robusta i, finalment, una jove vestida amb vestit d’alier, encara que sense calçat, tots ells amb el salvavides ja posat.

Van romandre a l’aigua en posició vertical, amb el bust fora de la superfície, de manera que, si ho haguessin volgut, haurien pogut sortir sense mullar-se el cap. Els seus braços quedaven completament lliures i haurien pogut utilitzar-los, en cas de necessitat, el botiquí i/o les banderoles. Malgrat l’èxit d’aquesta prova, desconec si es va arribar a instal·lar en cap buc.

L’USS Saratoga

Aquest va ser el tercer vaixell de guerra dels Estats Units a portar aquest nom en honor de la Batalla de Saratoga de 1777. Va ser construït als drassanes de Portsmouth Navy Yard a Kittery, a l’estat de New Hampshire, avarat el 26 de juliol de 1842 i lliurat a la marina el 4 de gener de 1843 al comandant Josiah Tattnall III.

Tenia un desplaçament de 882 tones, amb una eslora de 44,6 metres, una mànega de 10,7 metres i un calat de 4,9 metres. Estava armat amb 6 canons de 203/55 mm, 12 de 32 lliures, 1 de tipus rifle de 30 lliures i 1 d’ànima llisa de 12 lliures.

En entrar en servei actiu va participar a l’Expedició a la Costa d’Ivori (1843) contra els pobles de la Costa d’Ivori involucrats en l’assassinat de mariners nord-americans, destacant en la Batalla de Little Bereby.

També va prendre part en la Guerra Mexicano-Estatunidenca (1846-1848), durant aquest conflicte, l’USS Saratoga va formar part de la «Mosquito Fleet» i va participar en operacions navals al Golf de Mèxic. Durant aquells anys accedeix al comandament de l’USS Saratoga el comandant David G. Farragut i queden assignats al «Home Squadron», amb la missió de salvaguardar el comerç costaner, assistir els vaixells en dificultats i combatre la pirateria i el tràfic d’esclaus a l’Atlàntic.

Entre 1853 i 1854 s’inicia l’obertura amb el Japó i l’USS Saratoga queda integrat en la flota del Comodor Matthew Perry en la seva expedició per obrir el Japó al comerç occidental, sent aquest veler un dels «Black Ships» que van arribar a la badia d’Edo.

En el període de 1857 a 1860 tornen a Mèxic durant la Guerra de Reforma, arribant a participar en la Batalla d’Antón Lizardo el 1860, donant suport al govern liberal mexicà contra les forces conservadores. A partir de 1861 queda assignat a la patrulla africana per a la lluita contra el tràfic de persones, i el 21 d’abril de 1861 van capturar el vaixell Nightingale a Kabinda (Angola).

Durant la Guerra Civil nord-americana l’USS Saratoga va participar en el bloqueig de ports confederats, contribuint a les operacions navals de la Unió durant el conflicte.

Un incendi per diversió

Els seus temps de guerra van acabar a mitjan 1877 quan va ser utilitzat com a buc escola per a aprenents i el 8 d’octubre de 1888 causava baixa a la US Navy. Tanmateix, entre 1890 i 1907 va navegar per a la Pennsylvania Nautical School, formant futurs oficials de la Marina Mercant nord-americana.

Amb més de seixanta anys a les seves quadernes, el Saratoga seria venut per al desballestament el 14 d’agost de 1907 a Thomas Butler & Co. de Boston. No obstant això, mai no es va completar el seu desballestament, ja que hi havia un altre pla per al històric buc.

El 1903 la zona de Revere Beach a Boston es va convertir en una destinació turística molt popular, tant que cada any les autoritats locals preparaven un esdeveniment especial per atraure el turisme. Per exemple, per al dia de la celebració de la Independència de 1904 es van fer col·lidir dues locomotores obsoletes; el 1906 una gran estructura de paper maixé va llançar un núvol de postals de record amb fum i llums intermitents mentre es produïa l’erupció del mont Vesuvi, i el 1908 les restes del Saratoga van ser incendiades en alta mar com a atractiu turístic. No hi ha dubte que a Revere Beach no hi havia lloc per a l’avorriment.

Més informació:
Imatges i historial de l’USS Saratoga al portal Navsource
Llibre «La medusa insubmergible» de José Barceló i José Domingo disponible al portal del Museu Marítim de Barcelona a Archive.org