El dia 9 de novembre de 1954 eren esperats dos vaixells amb bandera italiana al port de Barcelona. El primer a arribar va ser el vaixell mixt de càrrega i passatge Antoniotto d’Usodimare, que, procedent de Gènova i escales, faria una breu parada a Barcelona abans de continuar el seu viatge cap a Centreamèrica i ports del Pacífic Sud.

Més tard a dos quarts de vuit es dibuixaria a l’horitzó l’esvelta figura d’un transatlàntic amb línies clàssiques, era el Saturnia que feia la ruta contrària a l’anterior. Procedia de Nova York i Halifax i rendiria viatge a Gènova, port on havia de lliurar una valuosa càrrega.

L’escala a Barcelona duraria tot just unes hores, temps més que suficient per lliurar la càrrega amb destinació a aquesta plaça i perquè alguns passatgers poguessin visitar la ciutat. Però, tant o més ansiosos que els turistes per baixar a terra, es trobaven, a peu de moll, un grup de periodistes que, amb la mateixa ansietat, pretenien pujar a bord del Saturnia. Al final, ho van aconseguir, i el segon oficial de bord seria qui els atendria. El motiu era la “bomba de cobalt” que el Saturnia transportava a bord, i la premsa volia fer-se’n ressò.

La bomba de cobalt

Cal dir que aquesta denominació era una mica sensacionalista, però era el nom que rebia la màquina de radioteràpia que el Saturnia transportava a bord. El segon oficial del transatlàntic italià va guiar i va respondre totes les preguntes dels periodistes; potser alguns esperaven veure una bomba, però el màxim que van poder contemplar van ser les caixes allotjades a la bodega del vaixell que contenien part dels elements desmuntats de la màquina de radioteràpia, i, al pont d’estiu, en un racó amb les típiques senyals de perill —amb una calavera i dues tíbies—, hi havia una caixa metàl·lica d’uns 1.700 quilograms, recoberta de plom, que contenia el cobalt-60 necessari per al seu funcionament.

Aquesta màquina seria encarregada per l’Institut Mèdic de Milà al país a què se li atribueix aquesta invenció, concretament a l’Hospital Universitari de Saskatoon de Canadà. Allí posarien a prova el prototip amb una dona de 43 anys que patia càncer cervical i gràcies a aquest tractament va aconseguir viure fins als 90 anys. L’èxit dels seus experiments va estimular la resta d’hospitals del món i va començar una expansió ràpida d’aquesta teràpia a nivell mundial.

La primera bomba de cobalt a Espanya s’instal·laria el gener del 1957 al Sanatori Ruber de Madrid (actual Hospital Ruber Juan Bravo), i una altra s’instal·laria a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona el 1958.

Pel que fa a l’altra bomba de cobalt, la militar, és molt més mortífera, i el seu dany més gran no el provoca l’explosió de l’artefacte, sinó la radiació en forma de raigs gamma resultant de la mateixa.

El Saturnia

Va ser el primer de dos transatlàntics construïts a les drassanes Cantieri Riuniti dell’Adriatico, a Monfalcone (Trieste), per a la naviliera Cosulich Line, que els destinaria a les seves línies cap al continent americà. El Saturnia seria posat a la mar el 19 de desembre de 1925 i realitzaria el seu viatge inaugural el 21 de setembre de 1927; l’altre transatlàntic es diria Vulcania i la seva construcció finalitzaria el 2 de desembre de 1928.

En el moment de la seva escala a Barcelona, el Saturnia tenia un desplaçament de 23.940 tones de registre brut, amb una eslora de 192,5 metres, una mànega de 24,3 metres i un calat de 8,9 metres. Era propulsat per dos motors dièsel Sulzer de 41.000 BHP, que, connectats a dos eixos, li donaven una velocitat màxima de 22 nusos. Tenia capacitat per a 1.370 passatgers repartits en tres classes: 240 de primera, 270 de segona i 860 en classe turista.

ChatGPT Plus

Realitzaria el seu primer viatge inaugural el 21 de setembre de 1927 amb rumb al Riu de la Plata i tindria una llarga vida marinera, amb la Segona Guerra Mundial com a eix de la seva carrera. Navegaria per a la Cosulich Line fins al 1932; a partir d’aquell any canviaria de naviliera i arboraria la bandera de la Italia Flotte Riunite fins al 1937, i després tornaria a canviar de companyia, passant a la Società Anonima di Navigazione Italia, fins al 1943.

Durant aquells anys, a més de les seves rutes comercials, fou utilitzat com a vaixell de transport de tropes durant la Segona Guerra Italoetíop. Quan esclatà la Segona Guerra Mundial, la seva activitat comercial s’interrompé i hagué de ser adaptat segons els requisits de la Creu Roja Internacional per tal de ser utilitzat com a vaixell hospital en la repatriació de civils d’Àfrica i de les antigues possessions italianes a Somàlia.

Després de la signatura de l’armistici amb els aliats, a l’octubre de 1943, el Saturnia fou entregat al govern dels Estats Units, i se’n féu càrrec la War Shipping Administration (WSA). Aquest organisme el va transferir a la naviliera American Export Lines, i fou utilitzat per al transport de tropes de l’exèrcit nord-americà entre els Estats Units i Europa.

Més tard s’adapta el seu ús a vaixell hospital i per això se li canvia el nom a USAHS Frances Y. Slanger (el prefix USAHS significa United States Army Hospital Ship), arribant a realitzar quatre viatges entre els Estats Units i França.

El 1946 recupera el seu nom de Saturnia amb el prefix USAT (United States Army Transport), deixaria enrere la seva missió d’hospital i els seus interiors tornarien a ser adaptats per transportar famílies i familiars de militars des del Regne Unit als Estats Units.

Finalitzat aquest darrer servei i amb el vaixell en perfectes condicions, el Saturnia va tornar a casa per lluir la bandera tricolor italiana. Reprendria els seus viatges transatlàntics i transportaria al Canadà i als Estats Units la xifra de 265.000 immigrants, motiu pel qual es va filmar un documental recordant aquests fets.

Més informació:
El Saturnia a la pàgina web «Italian Liners Historical Society»
Pàgina web de Navsource amb la fitxa de l’USAT Saturnia i USAHS Frances Y. Slanger
Document «Una mirada al pasado V» d’Albert Biete de febrer de 2018 a la pàgina web de la Societat Espanyola d’Oncologia Radioteràpica (SEOR)