El dia 29 de setembre del 1898 el guaita marítim del castell de Montjuïc es complaïa de poder assenyalar i anunciar l’arribada d’un vapor amb matrícula de Barcelona. Ràpidament va buscar al seu magatzem els senyals corresponents al codi que ell mateix havia creat per al seu telègraf òptic.

A dalt del pal va hissar la bandera espanyola i al primer travesser va col·locar dues boles juntes el significat de les quals era: «El vapor mercant espanyol assenyalat és transatlàntic»

Aquell dia només podia ser un vaixell en concret ja que tots els vapors que hi van entrar eren estrangers i els que tenien la bandera espanyola van ser velers. A poc a poc a mesura que s’aproximava a la bocana ja es va poder distingir la silueta d’un vapor transatlàntic, anava completament empassat tenia una xemeneia i dos pals, al primer pal onejava la bandera de la seva naviliera Hijos de J. Jover Serra, al segon s’agitava la inconfusible bandera de la província marítima de Barcelona i a la seva popa la bandera espanyola, sens dubte era el Miguel Jover.

El transatlàntic procedia del port de l’Havana d’on havia salpat el 7 de setembre amb diversos passatgers i càrrega, i en 16 dies va arribar al port de La Corunya que després d’una escala breu posaria rumb a Barcelona.

El Miguel Jover va ser un dels molts vaixells que van ser capturats per les forces navals nord-americanes durant la guerra de 1898 i el motiu de l’alegria pel retorn d’aquest transatlàntic era senzill, molts dels vaixells capturats van ser venuts amb la seva càrrega i mai serien tornats als seus propietaris però el Miguel Jover va tenir sort.

El vaixell

Va ser construït per R. & W. Hawthorn, Leslie & Co Ltd a Hebburn (Regne Unit) sent avarat el 23 de juliol de 1887 i lliurat amb el nom de Port Denison en 1887 a la naviliera londinenca Anglo-Australasian Steam Navigation Co Ltd. Desplaçava 3.591 tones de registre brut i la seva eslora era de 114,3 metres, per 12,86 metres de màniga i 6,37 metres de calat. Era propulsat per una màquina a vapor de la firma Wigham Richardson & Co. de tres cilindres i 503 NHP que li donaven 13 nusos de velocitat.

El 1895 era adquirit per la naviliera Hijos de J. Jover Serra creada per Joan Jover Serra i dirigida més tard per Joaquín Jover i Costas. El seu pare va posseir una de les majors flotes matriculades a Barcelona amb un total de 24 vaixells, tots velers; ara el seu fill expandiria el negoci adquirint vaixells de vapor. Un va ser el J. Jover Serra (ex Port Caroline) i el segon el Miguel Jover (ex Port Denison). Ambdós vapors farien rutes cap a les Antilles amb alguna excepció. Durant la guerra de Cuba el mateix Joaquín Jover va oferir els seus dos vapors per repatriar soldats i membres de l’Armada cap a Espanya, fet amb què Jover es va guanyar el marquesat de Gèlida. Però la guerra va arribar al transatlàntic Miguel Jover la nit del 23 d’abril de 1898, quan havia sortit de l’Havana amb destinació a Barcelona.

La captura

El 22 d’abril del 1898 el secretari de la Marina nord-americana John D. Long ordena al comodor William T. Sampson, comandant de l’Esquadró de l’Atlàntic Nord, iniciar un bloqueig de la costa nord de Cuba. Amb aquesta maniobra el comodor Sampson pretenia aïllar la línia de subministraments tant entrant com sortint per obligar les tropes espanyoles a una rendició forçada. Es podria dir que el primer tret a la guerra el va fer el canoner USS Nashville el 22 d’abril per obligar a aturar-se el mercant Buenaventura i després li van seguir una llarga llista de vaixells espanyols capturats.

Segons el relat del comandant del canoner USS Helena, William T. Swinburne, la nit del 23 d’abril a les coordenades 23° 43′ N 83° 28′ W van localitzar un vapor al qual es van acostar per identificar; pel que sembla no portava cap bandera reconeixible que ajudés a la identificació del vaixell pel que el comandant va ordenar fer un tret d’advertència, immediatament el vapor es va aturar i va hissar al seu pal la bandera espanyola. Al cap de poca estona un equip d’abordatge nord-americà va pujar a bord del vapor espanyol i després d’examinar la seva documentació va quedar requisat juntament amb la càrrega, unes 130.000 dogues de cotó amb destinació a una fàbrica de Vilanova i la Geltrú.

El comandant Swinburne no va poder fer-se càrrec del Miguel Jover per la qual cosa va substituir al seu pont i màquines a la seva dotació per mariners del seu vaixell al comandament de l’alferes Cleland Davis qui portaria al vapor a Cayo Hueso.

Però el Miguel Jover no va ser l’únic mercant capturat aquests dies, el creuer USS Detroit capturava el Catalina de la naviliera Pinillos, el canoner USS Nashville capturava el Bonaventura de Larrinaga, i a aquests els van seguir una llarga llista de mercants espanyols, molts no tornarien a Espanya.

Tornada a casa

A mitjans de maig de 1898 la premsa anunciava que el tribunal de preses de la US Navy a Cayo Hueso declarava bona presa al Bonaventura i mala presa al Miguel Jover, aquest era el primer pas perquè el vapor de Hijos de J. Jover Serra tornés a casa; dies més tard s’anunciava l’alliberament de més vaixells, els Catalina, Flesthing, Pedro, Panamà, Guido i Frasquito, però encara quedava un tràmit, el pagament de la fiança. El Govern nord-americà i la seva marina de guerra, per assegurar-se, després del seu alliberament, que aquests vaixells no tornessin a ser utilitzats en contra d’ells, van imposar una forta fiança que, en el cas del Miguel Jover, va ser de 200.000 pesos.

Per això l’arribada del Miguel Jover a Barcelona era tan esperada, més encara quan la companyia va repatriar alguns espanyols, un grup es va quedar a Galícia i un altre va desembarcar a Barcelona, els seus noms estan disponibles a l’edició de La Vanguardia del dia 30 de setembre de 1898 pàgina 3.

De tornada a la normalitat

El transatlàntic Miguel Jover va tornar a la normalitat amb les seves rutes cap a Cuba però encara li quedaria un gran esdeveniment per viure. A principis del mes d’abril del 1904 el vapor pujava al dic flotant i deponent per netejar els seus fons, tasca rutinària que s’ha de fer almenys una vegada a l’any però la seva avarada seria molt més mediàtica.

El 14 d’abril el rei Alfons XIII, durant la visita oficial a Barcelona i rodalies, es va prestar per inaugurar diverses obres del port de Barcelona i presenciar el funcionament del dic flotant i deponent, dic únic a Espanya. Com ja s’havien acabat els treballs al vapor Miguel Jover, es va preparar una tribuna perquè el rei pogués contemplar la seva avarada i el funcionament del dic. Després seria el mateix rei qui visitaria les instal·lacions del dic i pujaria a bord del vapor transatlàntic.

Últim viatge

El 1918 el Miguel Jover és comprat per la naviliera Hijos de José Tayá també de Barcelona, amb ells navegaria ara amb el nom de Pau Claris fins al 1926.

A finals de març d’aquell any, és venut per a desballestament a Altos Hornos de Gènova i, pels seus propis mitjans, amb una tripulació i bandera italiana, realitza la seva última navegació fins al port genovès, on serà desballestat.

Més informació:
Article «J. JOVER SERRA I ROGER DE LLÚRIA» a la pàgina web vidamaritima.com de Vicente Luís Sanahuja
Informe de la captura del Miguel Jover i el bloqueig del nord de Cuba a la pàgina web del Naval History and Heritage Command
Article «El Cas del Bonaventura» de Juan Escrigas Rodríguez publicat a la Revista General de Marina d’octubre de 2014