El dia 9 de maig de 1888 arribava a la seva fi una jornada llarga, amb una activitat frenètica pels darrers preparatius de l’Exposició Universal, i ben aviat començarien a arribar les primeres esquadres per al dia de la inauguració. A l’hora del capvespre s’esperaven pocs vaixells; alguns ja sortien amb les darreres llums del dia cap als seus destins i d’altres, finalment, arribaven a port. Entre aquests hi havia la fragata de guerra holandesa Johan Willem Friso, que va trigar 11 dies a fer el recorregut entre Lisboa i Barcelona.

La fragata de vapor va quedar fondejada de popa al moll de Capitania, també conegut com el de la Isleta, un moll avui desaparegut que formava part d’una prolongació aïllada del moll de Barcelona. Des d’allà presenciaria la revista naval que la reina regent realitzaria dies més tard.

Entre tots dos molls existia l’anomenada boca xica, d’uns 60 metres de longitud, que va donar no pocs problemes als vaixells que pretenien travessar-la i que, amb el temps, per evitar més dificultats, es va decidir eliminar, donant forma al moll de Barcelona.

D’altra banda, els mariners del vaixell visitant van poder descansar a terra i els oficials van ser convidats a l’Exposició, on van visitar, entre d’altres pavellons, el del seu país. El dia abans de la seva partida, el comandant de la fragata i el cap de l’esquadra francesa van ser convidats a un banquet al Palau Reial, on van compartir taula amb un nombrós grup de representants diplomàtics de Mèxic, els Estats Units, Bèlgica, Turquia i l’Equador, a més de militars espanyols i membres de la Secció Diplomàtica del Ministeri d’Estat.

Si l’arribada de la fragata holandesa va ser força discreta a causa de l’hora i del fet que encara no havien arribat tots els vaixells de guerra, la partida va ser més emotiva. Per a l’entrada a port, el cerimonial dictava que havia de saludar la plaça amb una salva d’artilleria i hissar al pal més alt l’ensenya del país amfitrió; però per a la sortida van ser els vaixells insígnia de cada esquadra, encara presents al port, els que també van saludar la fragata holandesa.

La fragata Johan Willem Friso, també qualificada com a creuer desprotegit, va tenir una vida curta. Va pertànyer a una sèrie de vaixells de guerra holandesos que, amb alguna excepció, no van arribar gaire més enllà del dia de la col·locació de la seva quilla.

La classe Atjeh

Així es va denominar una sèrie de vuit creuers desprotegits planificats per substituir les corbetes d’hèlix que defensaven les colònies de les Índies Orientals Holandeses. Aquests creuers havien de ser molt més capaços que els seus predecessors, amb no més de 200 tripulants i un armament lleugerament superior. El resultat van ser vuit vaixells construïts en dues sèries diferents, en què la diferència principal radicava en la seva màquina de vapor, els tres primers vaixells disposaven de màquines de vapor tradicionals i els quatre darrers equipaven màquines de vapor compostes. Els seus bucs eren de ferro, recoberts amb fusta de teca i zinc per sota de la línia de flotació, excepte en el Johan Willem Friso, en el qual el zinc va ser substituït pel coure. Tanmateix, el resultat obtingut va ser més proper al d’una fragata que al d’un creuer; aquests vaixells mancaven de protecció blindada i aviat quedarien obsolets per a les missions que havien de complir. Per aquest motiu se’ls va rebaixar la categoria de creuers desprotegits a fragates de primera classe.

Les vuit fragates van ser construïdes entre 1875 i 1888 a la drassana estatal d’Amsterdam, el Rijkswerf. Van ser les següents: Atjeh, lliurada el 1877; Tromp, el 1882; Koningin Emma der Nederlanden, el 1880; De Ruyter, el 1885; Van Speyk, el 1887; a més de Doggersbank i Kortenaer, que mai no van causar alta, i el Johan Willem Friso, el 1888.

Com ja s’ha indicat unes línies més amunt, algunes d’aquestes fragates no van arribar mai a solcar els mars i oceans del món. Aquest va ser el cas de Doggersbank i Kortenaer, que el 20 de juny de 1883 van patir un incendi a la grada i van quedar completament destruïdes.

Tota la sèrie va tenir una vida operativa relativament curta. La més longeva va ser la Koningin Emma der Nederlanden, que va arribar als 62 anys des de la seva entrada en servei, tot i que com a vaixell de guerra va ser desarmat el 1900. La va seguir el Van Speyk, amb 59 anys, però només en va servir 10 com a vaixell de guerra, ja que la resta del temps va ser utilitzat com a barracó. El cap de sèrie, l’Atjeh, va arribar als 45 anys, però, com en el cas anterior, només en va complir 22 en la seva comesa original. Finalment, el De Ruyter va causar baixa amb 19 anys i el Johan Willem Friso amb tan sols 11.

La fragata Johan Willem Friso

La seva quilla va ser col·locada el 22 d’octubre de 1883, va ser avarada el 10 de juny de 1886 i va entrar en servei l’1 de febrer de 1888, sent batejada en honor del noble Johan Willem Friso, que entre d’altres títols ostentava el de Príncep d’Orange.

La darrera fragata de la sèrie desplaçava 3.710 tones, amb una eslora de 91,8 metres, una màniga de 12,6 metres i un calat de 7 metres. Era propulsada per una màquina de vapor composta fabricada per la Nederlandse Stoomboot Mij. de Rotterdam, de 3.133 HP, que li proporcionava una velocitat de 14,8 nusos. La dotació era de 280 tripulants.

Pel que fa a la seva vida operativa, poc hi ha a dir amb tan sols 11 anys de servei. Va realitzar alguns creuers pel mar Mediterrani i va arribar a les Índies Orientals Holandeses i a les Índies Occidentals. Atès el seu curt període operatiu, és evident que no va oferir el rendiment esperat i, el 16 de setembre de 1897, va ser donada de baixa i posteriorment desballestada.

Més informació:

Llibre Las escuadras de la Exposición Universal de 1888 disponible en Amazon

Altres fonts:
La classe Atjeh de creuers/fragates a la Wikipedia
Arribada del creuer Johan Willem Friso a Barcelona al diari La Vanguardia del 10 de maig de 1888 pàgina 3