La jornada del dia 3 d’abril del 1880 el port de Barcelona no va tenir una gran activitat, uns vuit vaixells van arribar i tres més van partir. Dels arribats destacaven el vapor «Minerva» procedent de Ruan que portava una important càrrega de sílice i silicat de sosa; de Newcastle va arribar el vapor «Headquarters» amb més de 1.000 tones de carbó mineral; de Nova Orleans la corbeta «Humber» portava a bord 86.000 dueles; també de Nova Orleans arribaria la corbeta espanyola «Altagracia» amb 600 bales de cotó i 33.000 dueles; i de molt més a prop i en 11 hores de viatge arribava a Barcelona el vapor «Bellver» que es trobava en trànsit cap a Cardiff.

Així sense més, sense cap cerimònia feia la primera escala al port de Barcelona aquest vapor que havia estat adquirit per l’Empresa Marítima a Vapor a principis de 1880 i que poc després d’arribar-hi començaria a navegar amb la contrasenya d’aquesta naviliera palmesana.

El «Bellver» gaudiria d’una llarga vida al servei de tres navilieres espanyoles connectant les illes balears, les illes canàries i els ports del nord d’Àfrica amb la península. Però com ja passés amb el vapor «Enrique Maynes«, el «Bellver» també mereix el títol d’“un vaixell de pel·lícula” ja que va quedar immortalitzat en tres cintes, un documental i dues pel·lícules, acabant la seva vida amb el nom d’»Estrella de Valencia».

El «Bellver«

Devia haver navegat per a una naviliera xinesa, però per avatars del destí aquesta naviliera va fer fallida i seria adquirit per José Altier, director de la naviliera Empresa Marítima a Vapor. Seria construït a les drassanes de James & George Thomson a Clydebank, sent avarat el 22 de desembre de 1879.

Desplaçava 1.260 tones de registre brut amb una eslora de 75,5 metres per 9,1 metres de màniga i 3,8 metres de pes. La seva propulsió la obtenia d’una màquina a vapor de 123 NHP que connectada a un eix li donava una velocitat de 12 nusos, a més disposava d’aparell de bergantí, cosa molt útil en creuers llargs per estalviar carbó. Podia transportar fins a 70 passatgers més càrrega a les bodegues.

Al tancar la naviliera xinesa l’Empresa Marítima a Vapor va veure una bona oportunitat per reforçar la seva flota, el va comprar i li va donar el nom de «Bellver», tocant per primera vegada el port de Palma el 21 de febrer de 1880. Els seus primers anys van ser una mica difícils: de tornada de Cardiff, va patir un fort temporal a l’octubre de 1880, durant el qual va perdre un tripulant. Dos anys més tard, va navegar molt lluny de casa en ser noliejat per la companyia nord-americana North & South American Steam Navigation Co. per operar entre Nova York i les Índies Orientals. Durant aquesta etapa va socórrer el bergantí francès «Marie Anne», la tripulació del qual va emmalaltir de febre groga i el «Bellver» li va donar remolc fins al port de Hampton Roads. Ja havent tornat dels Estats Units el 1889 realitza un viatge a Terra Santa partint des de Barcelona, ​​i l’any següent ho repeteix.

A partir de 1891 començaria una nova etapa quan les navilieres La Isleña, la Empresa Mallorquina de Vapores y la Empresa Marítima a Vapor es fusionen formant la Isleña Marítima, el «Bellver» quedaria integrat en la flota d’aquesta nova companyia.

Un primer documental

La primera aparició al cinema del vapor «Bellver» succeeix quan un jove aficionat al cinema, Fructuós Gelabert, grava un breu documental del vapor arribant al port de Palma de Mallorca. Una cosa que avui dia pot ser habitual, rutinari i fins i tot avorrida gràcies als nostres telèfons mòbils, per a Gelabert va ser un gran pas i per a la cinematografia catalana i espanyola.

Gelabert va quedar molt impressionat en veure la primera projecció dels germans Lumière a Barcelona el 1896. Després d’aquesta primera impressió ell mateix va filmar, dirigir i fins i tot va protagonitzar la seva primera pel·lícula muda d’un minut de durada anomenada «Baralla en un cafè» que és considerada la primera pel·lícula catalana i la primera pel·lícula de ficció rodada a Espanya.

El vapor «Bellver» testimoni mut d’haver estat protagonista de la història cinematogràfica espanyola sense saber-ho va seguir amb la seva vida. Arribada la Primera Guerra Mundial va sobreviure amb alguns sobresalts, sent detingut per a inspecció fins a en tres ocasions per creuers auxiliars francesos.

L’etapa amb l’Isleña Marítima s’acabava el 1918 quan es converteix en una filial de la Companyia Trasmediterrània. La nova companyia no li canvia el nom i li assigna noves rutes fent-lo servir per transportar carbó entre el Regne Unit i Espanya, també realitzaria la ruta Barcelona-Gènova i Barcelona-Melilla. En aquest nou cicle patiria diversos accidents, com l’avaria del timó el 1922, l’abordatge al veler italià Emma el 1924 i/o la col·lisió el gener de 1929 al port d’Alacant per part del vapor Cap Creux que li va fer malbé la proa.

El més greu va passar el matí del 9 d’abril del 1933 quan cobria la línia de Maó a Palma va embarrancar a l’illa Conejera a causa de l’espessa boira. Van acudir al seu rescat els vapors Infante Don Jaime i Balear i després d’hores de treball van aconseguir posar-lo a la superfície.

L’Estrella de València

El rodatge de la pel·lícula “La Estrella de Valencia” es va desenvolupar durant el seu darrer any de servei, aleshores navegava a la línia de Palma a Cabrera i una productora alemanya, la UFA GmbH, s’hi va fixar per filmar la mateixa pel·lícula en alemany i francès. Però, per què es van filmar dues pel·lícules iguals amb diferents idiomes? doncs perquè en aquella època no existia la indústria del doblatge tal com la coneixem avui dia i calia aquesta duplicació.

L’argument gira al voltant d’una parella d’enamorats separats per la burla d’una tercera persona. El mariner del vaixell «Estrella de Valencia», en la recerca de la seva estimada, la troba en un cabaret de Palma de Mallorca on treballa com a cantant. El mariner intentarà alliberar-la comprant la llibertat amb l’oposició del propietari del cabaret.

La versió alemanya estaria dirigida per Alfred Zeisler, que va comptar amb actors i actrius com Liane Haid, Peter Erkelenz i Ossi Oswalda entre altres. La filmació va tenir lloc entre febrer i abril de 1933 als estudis AFU de Neubabelsberg i a les localitats de Palma de Mallorca i València, a més del vapor «Bellver».

Pel que fa a la versió francesa, que s’estrenaria amb el nom de L’»Étoile de Valencia» comptaria com a director Serge de Poligny i el seu elenc principal el protagonitzarien Brigitte Helm, Jean Gabin i Simone Simon.

La pel·lícula va ser rebuda amb bona crítica a Alemanya i França, arribaria a estrenar-se a Espanya i a Barcelona es va projectar al Saló Catalunya la versió francesa; els espectadors barcelonins van ser uns afortunats ja que actualment la cinta de L’»Étoile de Valencia» es considera perduda.

En acabar la filmació de la pel·lícula poca vida marinera li quedava, seria retirat del servei el 1934 i durant molt de temps va romandre a l’espera del seu futur al port de Maó. A finals de gener de 1936 seria venut per a desballestament, fet que es va dur a terme a Cala Figuera a Maó a partir de febrer de 1936.

Només se’n conserva l’escut que adornava la seva popa i ara forma part de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona.

Més informació:
Més dades del vapor «Bellver» a la pàgina web de Trasmeships.es de Laureano García
Fitxa de les pel·lícules «Der Stern von Valencia» i «L’Etoile de Valencia» a la pàgina web d’Internet Movie Database
Article «El ‘eslabón perdido’ entre los Lumière y Villaronga» de Laura Jurado publicat en elmundo.es