La nit del 30 de novembre del 2005 una petita embarcació aconseguia assolir el port de Barcelona, ​​semblava un vaixell pesquer, però no exercia com a tal i procedent del port de Dénia va arribar al port de la ciutat Comtal en 40 penoses hores. El capità de la petita embarcació que no arribava als trenta metres d’eslora va decidir entrar al port barceloní de nit, sense avís previ per intentar evitar que els rebutgessin durant el dia per no tenir un lloc lliure on amarrar. Sembla que el truc els va sortir bé, van creuar la bocana i se’ls va assignar un amarratge temporal al Moll de Llevant a popa del «Naumon» de la Fura dels Baus.

El vaixell nouvingut li faria una bona companyia al «Naumon» i segurament es compenetrarien a la perfecció ja que la funció de tots dos era la mateixa, les arts escèniques i la cultura. Però encara no he dit el nom d’aquest vaixell i és que tan boja entrada al port només la podia fer el vaixell que ostenta el títol del vaixell dels bojos: l’»Azart».

El vaixell dels bojos

Com bé diuen els seus promotors, l’»Azart» és un teatre itinerant que navega pel món oferint intercanvis culturals amb artistes independents amb la bogeria com un dels seus principals valors. Els seus tripulants pertanyen a la fraternitat de Guild of the blue barge format per artistes independents de tot el món que han utilitzat el vaixell «Azart» com el seu mitjà per expandir la cultura i el seu estil de vida arreu del món.

Com a teatre itinerant en els darrers trenta anys l’»Azart» ha visitat 200 ports de 20 països col·laborant amb els artistes locals i participant de la vida de cadascuna de les ciutats visitades. I durant els seus espectacles només han demanat una mínima quantitat de diners, justos i necessaris perquè el vaixell i els seus bojos tripulants aconsegueixin assolir el següent port.

Però l’origen d’aquest vaixell potser cal anar-lo a buscar a l’Holanda medieval del segle XII quan en un antic ritual pagà de primavera es passejava per les carreteres del país un vaixell de fusta amb rodes. El clergat espantat per aquest ritual i estrany va intentar eliminar-lo adduint que era una eina del diable, però amb el temps els vaixells amb rodes es van adaptar a noves tradicions i aviat es van veure en rues de carnaval.

Més tard veuríem com l’escriptor Sebastian Brant va escriure la sàtira «Das Narrenschiff» o la nau dels necis on descrivia els diferents tipus de neciesa i estupidesa de l’ésser humà. I pocs anys més tard un pintor flamenc anomenat Jheronimus van Aken, més conegut com a Jheronimus Bosch, o El Bosco, pintava un quadre anomenat «La nau dels bojos» en què recollia tots els bojos de la humanitat en diferents categories.

El vaixell «Azart«

Seria construït el 1918 a les drassanes de Pannevis a la localitat holandesa d’Alphen aan den Rijn, el seu casc era d’acer i el vaixell desplaçava unes 158,2 tones brutes amb una eslora de 25,5 metres i una mànega de 6,6 metres. La seva propulsió era a vela i no va disposar d’un motor fins al 1928. Amb el nom de «Welvaren II» i matrícula SCH 70 va navegar els seus primers anys per aigües holandeses realitzant tasques de transport.

El 1925 canvia de nom a «De Hoop I» i ​​de propietari que ara l’usarien per a la pesca de l’areng al Mar del Nord. Tres anys més tard els seus propietaris anteriors el tornen a vendre i l’equipen amb un motor de 110 CV i un millor aparell, a més el pinten de vermell rebent el sobrenom de “the red logger” (el fuster vermell) distingint-se així de la resta de vaixells d’aquest tipus que anaven pintats de negre.

Durant l’ocupació alemanya es requisa el vaixell, se l’instal·la un nou motor i l’armen per a tasques de patrulla. Acabada la guerra torna al servei civil però abans ha de passar per dic, se li desmunta l’armament i se li afegeixen uns vuit metres de casc per tenir més capacitat de càrrega. En aquell moment el seu propietari era Jacobo Den Dulk Scheveningen, la seva matrícula canvia a SCH.4 i el seu nom és el de «Cornelis Roeleveld», nom que li dura tres anys i el 1959 rep el de «Geertruida».

El 1964 torna a pujar a dic, a més d’instal·lar-li un motor més potent de 220 CV va rebre una nova superestructura del pont de comandament i va tornar a canviar de nom, ara es diria «Elizabeth». Els seus darrers anys al sector pesquer es va limitar a transportar peix entre Islàndia i Noruega, i acabada aquesta etapa l’única relació que va tenir amb aquesta activitat va ser la pesca esportiva.

El 1987 l’actor August Dirks el compra, el transforma en el vaixell dels bojos i el renomena a «Azart». Nom que no va estar seleccionat a l’atzar, encara que sí que hi té molt a veure, ja que la mateixa paraula “atzar” es repeteix en diferents configuracions en moltes cultures del món amb paraules com “atzar” en català, “hasard” en francès, “azzardo” en italià o “hazard” en anglès que fan referència a l’oportunitat o a l’aventura d’un resultat.

Entre tots els seus viatges cal destacar el fantàstic de la recerca de Narragonia que ha protagonitzat l’»Azart» i la seva tripulació, segurament inspirats per la novel·la «Das Narrenschiff» de Sebastian Brant, i que el director Germán Berger va voler plasmar a la seva pel·lícula documental de 2003 «Viaje a Narragonia».

A Barcelona

Aquest atzar els va portar a Barcelona. A causa dels seus limitats recursos, no sempre podien assolir el port desitjat. No obstant això, l’astúcia i el tarannà negociador del seu capità, Van de Zottenschuit, van permetre que l’»Azart» no només arribés a port, sinó que la seva estada es prolongués un any i mig. Com bé assenyala el mateix capità al seu diari, van arribar amb 15 euros a la butxaca i van partir amb el bon record de la gent i la ciutat de Barcelona, ​​a més dels subministraments necessaris per assolir el seu proper destí a l’illa d’Ustica.

Una jubilació daurada

Han passat 107 anys des que es construís l’»Azart», mai no va deixar de navegar, però fins i tot aquests veterans de la mar necessiten descansar. La pandèmia del COVID-19 també els va passar factura i l’equip de l’»Azart» va decidir donar-li un merescut descans. Descans que obtindria a terra, no passaria pel bufador, no seria desmembrat i les seves parts repartides en museus, res d’això. Es convertiria en un centre cultural a terra, en una platja de la ciutat costanera de San Mateo proper a Manta a Equador. Allí van muntar el “Centro Cultural buque Azart”, sota l’empara de la Corporación Humor y Vida, en un espai de 2.000 m² a la platja de Sant Mateo on gaudeix de la seva jubilació daurada sense deixar de banda la seva activitat cultural, i esperem que així sigui per molts anys més.

Més informació:
Pàgina web de l’Azart
Article «El histórico buque neerlandés Azart atracó en Manta» de Bolívar Velasco publicat al diari El Comercio el 23 de septiembre de 2021
L’última actualitat del «vaixell dels bojos» a la seva pàgina web de Facebook