El dia 18 de desembre de 1935 i a mesura que s’acostaven les festes nadalenques, es va incrementar el trànsit de vaixells de passatge. Aquell matí i al llarg del dia van arribar diversos vaixells: de Braila i escales va arribar el vapor italià «Capo Faro», a més dels habituals de la Compañía Trasmediterránea «Vila de Madrid» de les illes canàries; el «Ciudad de Ibiza», del port que porta el seu nom; de Maó, el «Jaime II» i els «Ciudad de Tarragona» i «Ciudad de Palma». Aquest últim va quedar atracat al Moll de Drassanes i allà va desembarcar una mica de càrrega i passatge.
(imatge de Laureano García via Trasmeships)
Tot i això, un sol passatger es va emportar tota l’atenció, tant de la premsa, com de la resta de passatgers i curiosos que es trobaven en aquest moll a l’arribada del «Ciudad de Palma». Es tractava del polític anglès Winston Churchill; segons ell havia anat a Palma per descansar, però en realitat s’estava preparant per a la guerra.
La motonau «Ciudad de Palma»
Va ser construït per les drassanes italianes de Cantieri Navale Triestino a Monfalcone per a la Compañía Trasmediterránea, sent avarat el 18 de novembre de 1929 i lliurat a la naviliera espanyola el 14 d’abril de 1930 amb el nom de «Príncipe Alfonso».
(imatge via Trasmeships)
Aquesta motonau tenia un desplaçament de 5.550 tones amb una eslora de 105,8 metres per 14,9 metres de màniga i 5,9 metres de calat. Era propulsat per dos motors dièsel Burmeister & Wain de 5.200 BHP que li donaven 17 nusos de velocitat. Podia transportar càrrega i fins a 264 passatgers repartits a primera, segona i tercera classe.
(imatge de Barcelona Gràfica)
Durant els primers anys de vida marinera va cobrir la línia Barcelona-Palma. Durant la guerra civil va ser confiscat pel bàndol revoltat, va ser armat i convertit a un creuer auxiliar, operant al mar Cantàbric. Més endavant seria convertit com a vaixell hospital.
Durant el període de la postguerra, va ser adscrit a diverses línies com les de Barcelona-Cadis-Canarias; Barcelona-Palma o Sevilla-Canàries. Va patir un parell d’accidents, un dels quals va passar el 5 de març del 1952, quan va embarrancar a la platja de Casa Antúnez; poc després, l’1 d’abril del 1953 va tornar a embarrancar, aquesta vegada a Cala Figuera, a Palma de Mallorca.
(imatge de Laureano García de Trasmeships)
Un il·lustre passatger
Winston Churchill i la seva dona, van arribar a Barcelona amb tren procedent de París el matí de l’11 de desembre de 1935 i es van allotjar durant unes hores a l’hotel Ritz. Aleshores, Churchill encara no era Primer Ministre, però tot i així, gaudia d’una gran popularitat tant dins del Regne Unit com fora d’ell i per això va rebre els periodistes a l’hotel.
(via Fundació Irla)
Als mitjans de comunicació els va recalcar que el seu viatge era de plaer, per descansar de l’agitada vida política al parlament, però l’objectiu era preparar-se ell mateix i al seu país, de la imminent amenaça del veí país alemany governat per Adolf Hitler. Aquella mateixa nit va sortir de Barcelona al «Ciudad de Palma», en arribar es va allotjar a l’hotel Formentor i aparentment semblava que estava de vacances. Va dedicar els dies a pintar quadres i a acabar la seva autobiografia, però realment el que va fer va ser preparar-se per a l’amenaça imminent.
La seva principal preocupació era, de moment, a Espanya; el feixisme estava en apogeu i alguna cosa estava a punt de succeir, i va succeir en forma de guerra civil. Acabada aquesta va assumir la prefectura de l’estat el general Franco, que, afí a les polítiques de Hitler, es temia que arribat el moment entrés a la guerra amb el seu exèrcit. Sabent aquest problema, Churchill va moure el seu fils i la seva influència a Palma de Mallorca per, arribat el cas, comprar les voluntats dels generals de Franco i evitar que Espanya entrés en guerra a favor d’Alemanya.
Després d’una setmana d’estada, no gaire agradable a causa del temps, van tornar a la ciutat Comtal. En aquesta ocasió el polític anglès no es va mostrar tan amable amb la premsa i es va negar a fer cap mena de declaració. Aquí se separaria la parella, Clementine Hozier partiria amb tren cap a París i d’aquí a Londres; quant a Winston Churchill, encara li quedaven gestions per fer al Marroc, així que va esperar que el vapor «Villa de Madrid» partís per embarcar-hi i posar rumb a Gibraltar.
Un record per a Barcelona
Poca empremta va deixar el polític anglès a Barcelona, encara que molts el recordem pel seu discurs del 18 de juny del 1940, a la Cambra dels Comuns, a causa de la presa de París per part de l’exèrcit alemany. En la seva al·locució va citar la ciutat de Barcelona i la seva població com un exemple a seguir amb aquestes paraules:
“No subestimo pas la gravetat de la dura experiència que tenim per davant, però crec que els nostres compatriotes seran capaços de fer-hi front, igual que ho van fer els valents ciutadans de Barcelona, de mantenir-se drets i seguir endavant malgrat això; almenys tan bé com qualsevol altre poble del món. Molt dependrà d’això”.
A la seva memòria a Barcelona es va inaugurar l’any 2012 una estàtua als Jardins de Winston Churchill, a la confluència dels carrers de Via Augusta i Ronda del General Mitre.
(Museu Virtual de l’Art Públic. Ajuntament de Barcelona)
Més informació:
La motonau «Ciudad de Palma» a la pàgina web Trasmeships de Laureano García
El retorn de Winston Churchill a Barcelona després de la seva estada a Mallorca al diari La Vanguardia del 19 de desembre de 1935 pàgina 8
Article «The Churchill Day Book for 1935» de William John Sheperd publicat a la pàgina web «The Churchill Project»
En visita de cortesía 
Deja un comentario