El dia 20 de març de 1932 feia la seva entrada al port de Barcelona el transatlàntic alemany «Columbus» pertanyent a la companyia Norddeutscher Lloyd, va procedir a atracar a l’Estació Marítima i allà van desembarcar els seus 250 turistes que es trobaven en ple creuer per la mar Mediterrani.

Però no només la ciutat va rebre la visita dels turistes, sinó que les autoritats civils i militars de Barcelona van ser convidades a visitar el transatlàntic, i no n’hi havia per menys ja que el «Columbus» era en aquell moment el vaixell més gran de passatgers que havia recalat al port de Barcelona. Com als creuers d’avui dia el «Columbus» tan sols va romandre a port el temps necessari ja que l’agenda era molt atapeïda i a la nit va partir amb rumb a Palma de Mallorca.

Sens dubte aquests van ser temps feliços per a aquest vaixell, la seva tripulació i el seu passatge, anys més tard formaria part del drama de la guerra quan va haver d’interrompre un viatge de plaer pel Carib dies abans del començament de la Segona Guerra Mundial i la seva tripulació el va sacrificar perquè no caigués en mans enemigues.

El «Columbus«

Va tenir un començament difícil a causa del Tractat de Versalles en què es fixaven les condicions per realitzar les reparacions de guerra. Molts vaixells civils alemanys van passar a formar part de la flota mercant anglesa, com el «Hindenburg» i el «Columbus» que estava previst que fossin transferits al Regne Unit. Tots dos eren bessons i havien de formar part de la flota de la companyia Norddeutscher Lloyd, no obstant això, el «Hindenburg» es va quedar a Alemanya i el «Columbus» va ser traspassat a la White Star Line on va rebre el nom de «Homeric».

D’altra banda, el «Hindenburg» la construcció del qual es va ordenar el 1914 a les drassanes de Schichau Shipyards a Danzig, no seria posat avarat fins al 12 d’agost de 1922 i el seu nom es canviaria a «Columbus». El resultat va ser un transatlàntic de 32.581 tones de registre brut amb una eslora de 236 metres per 25 metres de màniga i 15 metres de pes. Era propulsat per màquines de triple expansió que més tard serien substituïdes per turbines a vapor més eficients i la velocitat màxima era de 23 nusos.

La seva història

Realitzaria el seu primer viatge inaugural el 22 d’abril del 1924, va partir de Bremerhaven amb destinació a Nova York i aviat es va convertir en un vaixell molt popular. Era còmode i ràpid, ideal per creuar l’Oceà Atlàntic. Tenia capacitat per a 426 passatgers de primera classe, 476 de segona classe i altres 678 de tercera classe. Els passatgers de primera classe podien viatjar a tot luxe, disposaven d’un gran saló menjador digne d’un palau, més saló tocador, sala de fumadors, biblioteca, guarderia i un jardí interior. A l’exterior disposaven de dues cobertes per passejar, més una piscina i una pista de ball.

Tant va ser així que la companyia va decidir que passés pel dic sec el 1929 per condicionar-lo i modernitzar-lo. Entre altres millores aplicades va ser remotoritzat i amb aquest canvi el vaixell va guanyar més velocitat.

La seva línia preferida connectava Europa des d’Alemanya amb els Estats Units a Nova York fent equip amb el «Bremen» i «Europa» i ocasionalment realitzava creuers al Carib i a la Mediterrànea.

Un creuer interromput

El 20 de juny de 1939 emprendria la seva última travessia al comandament del capità Wilhelm Daehne i mai més tornaria a Alemanya, va salpar de Bremerhaven amb destinació a Nova York, port al que va arribar el 5 de juliol. D’aquí el 19 d’agost havia de començar un creuer per les Índies Occidentals, però, el viatge es va complicar l’1 de setembre de 1939 quan Alemanya envaïa Polònia començant així a la Segona Guerra Mundial.

Dies abans el capità del «Columbus» va rebre un telegrama procedent d’Alemanya en què li ordenaven que es dirigís, com més aviat millor, al port neutral més proper, allà havia de suspendre el creuer i desembarcar tot el passatge. El primer port que van tocar va ser el de l’Havana, on van arribar el 2 de setembre, i van desembarcar tots els passatgers. D’aquí van sortir cap al port de Veracruz a Mèxic en un complicat viatge on van haver d’eludir els vaixells de guerra anglesos que consideraven el transatlàntic com un vaixell hostil.

La seva estada a Veracruz va ser una mica penosa, encara que no van ser internats, anaven escassos de combustible i queviures i el pitjor encara havia d’arribar. Més males notícies van arribar per telegrama, vaixell i tripulació van quedar assignats a l’Alt Comandament de la Força de Defensa (Oberkommando der Wehrmacht – OKW) i se’ls va ordenar evitar tant sí com no que el vaixell caigués en mans enemigues.

Amb les noves ordres rebudes el «Columbus» partia de Veracruz el 14 de desembre amb rumb a Alemanya. Durant el seu trànsit per aigües territorials dels Estats Units va ser escortat per set destructors nord-americans. Un cop van aconseguir el Cap Hatteras el «Columbus» es va endinsar a l’Oceà Atlàntic sense cap escorta, a excepció del creuer «USS Tuscaloosa» (CA-37) que el seguia a certa distància.

El viatge del que fos el transatlàntic més gran del món es va interrompre el 19 de desembre en escoltar una detonació llunyana, el tret provenia del destructor «HMS Hyperion» de la Royal Navy, i la tripulació del «Columbus» va poder observar que des d’un reflector de senyals els enviava en codi Morse el missatge: “You are captured”.

El capità Daehne no ho va dubtar ni un instant i va ordenar incendiar i enfonsar el vaixell. Encara quedaven alguns passatgers a bord que sumat a la seva tripulació comptabilitzaven 576 persones, inclòs el seu capità. Tots van ser rescatats pel creuer «USS Tuscaloosa» i més tard desembarcarien a Nova York.

Així acabava la carrera del transatlàntic «Columbus», però començava un altre fosc període de la història. El mateix Adolf Hitler en la seva declaració de guerra de l’11 de desembre de 1941 als Estats Units, va qualificar l’actuació i presència del creuer «USS Tuscaloosa» durant l’enfonsament del «Columbus» com un acte hostil contra Alemanya, i va incloure aquest incident a la llista de greuges com a excusa per entrar en guerra.

Més informació:
Arribada del Columbus al diari La Vanguardia del 22 de març de 1932 pàgina 31
Article «SOCIAL AND LINER HISTORY: SS Columbus of the North German Lloyd Ship Line» de Michael Grace publicat a la pàgina web de Cruising the Past
Article «El amargo fin de los trasatlánticos alemanes, 19-12-1939» de Víctor Javier García Molina publicat en el diario ABC