El matí del 25 d’agost del 1930 quedava fondejat davant del port de Barcelona el creuer «USS Chester» (CL-27) de la marina de guerra dels Estats Units, i en acabar la maniobra de fondeig el seu comandant, el capità Arthur P. Fairfield, va ordenar fer la salutació al canó que va ser contestat per les bateries del castell de Montjuïc.

El creuer era nou de trinca, de fet, aquest era la seva primera gran navegació des del seu lliurament tot just un mes enrere. A Barcelona faria una parada de sis dies i en salpar posaria rumb a l’est recalant als ports de Nàpols, Constantinoble, Atenes i Gibraltar per rendir viatge a Chester el 14 d’octubre.

D’altra banda, els marins nord-americans van tenir una estada plàcida a la ciutat Comtal amb les visites a la Diputació, a l’Ajuntament ia la Generalitat, a més de les habituals excursions per la ciutat i rodalies i les ja obligades competicions esportives amb equips locals.

L’estrena de l’»USS Chester» va cridar l’atenció dels mitjans locals i nacionals i la premsa es va mobilitzar per accedir a bord del vaixell de guerra nord-americà, entrevistar els seus oficials i prendre imatges d’aquesta visita. Probablement hi hagi altres fotografies, però a la meva recerca vaig trobar reportatges gràfics de dos fotoperiodistes de Barcelona: Gabriel Casas i Galobardes per a la revista Imatges i Josep Brangulí per a la revista Ibérica. Tots dos fotògrafs tot i no dedicar-se al tema naval del tot bé podem anomenar-los: fotògrafs navals d’antany.

Els creuers de la classe «Northampton«

L’»USS Chester» va ser la tercera unitat a ser lliurada pertanyent a la classe «Northampton» de creuers que, encara que al principi van ser qualificats com a creuers lleugers més tard van rebre la denominació definitiva de creuers pesats.

El disseny d’aquesta sèrie de creuers va ser adaptat segons les directrius estipulades al Tractat Naval de Washington que limitava el desplaçament i el calibre de l’armament d’aquest tipus de vaixells. Tot i així, els arquitectes navals es van esforçar a donar les millors capacitats de combat per a aquests vaixells, que a més de la seva artilleria i protecció blindada, els van dotar d’hangars i catapultes per poder operar amb hidroavions.

La sèrie completa per ordre de data d’alta estava composta pels creuers: «USS Northampton» (CL-26), «USS Houston» (CL-30), «USS Chester» (CL-27), «USS Louisville» (CL-28), «USS Augusta» ( CL-31) i «USS Chicago» (CL-26). Tres van sobreviure a la Segona Guerra Mundial arribant a estar operatius fins a 1946, van ser els «USS Chester», «USS Louisville» i «USS Augusta»; els altres tres: «USS Northampton», «USS Houston» i «USS Chicago», van ser enfonsats en batalles contra l’Armada Imperial japonesa.

L’«USS Chester«

Seria construït per les drassanes de New York Shipbuilding Co. a Camden, va ser avarat el 3 de juliol de 1929 i lliurat el 24 de juny de 1930. Desplaçava 9.300 tones amb una eslora de 182,9 metres per 20,1 metres de màniga i 5 metres de calat. Era propulsat per 4 turbines a vapor Parsons de 107.000 SHP alimentades per 8 calderes White-Sorster que li donaven una velocitat de 32,7 nusos i una autonomia de 10.000 milles nàutiques a 15 nusos. Dotació, 700 tripulants.

En el moment de la visita a Barcelona estava armat amb 3 torres triples de 203/55 mm, 4 de 127/25 antiaeris, 2 canons de salutació de 47 mm i 6 llançatorpedes de 533 mm. A més, disposava d’instal·lacions per operar fins a 4 hidroavions. Durant la guerra seria modernitzat i la seva artilleria antiaèria seria potenciada amb 7 canons quàdruples Bofors de 40 mm més altres 28 Oerlikon de 20 mm.

L’activitat de l’»USS Chester» va arribar fins al 1946 aconseguint sobreviure a la Segona Guerra Mundial, conflicte en què va lluitar al teatre d’operacions de l’Oceà Pacífic i va arribar a rebre onze condecoracions per la seva activitat a la guerra.

Fotògrafs navals d’antany

Amb l’arribada del creuer nord-americà a Barcelona aviat la premsa es va voler fer ressò d’aquesta novetat i es van demanar els permisos oportuns per pujar a bord i fer un reportatge. Sens dubte els que van fer les millors fotografies van ser els reporters de la revista “Imatges” de Barcelona. Ells mateixos, a l’article referenciat al final d’aquest, expliquen que devien sol·licitar un permís al Consolat dels Estats Units i un cop acceptat desplaçar-se en una llanxa del mateix creuer fins al vaixell.

Una cosa que no ha canviat amb el pas dels anys és l’obtenció de permís per a la presa de les fotografies a bord dels vaixells de guerra i els reporters hi estaven preocupats. Tot i això, després d’una primera entrevista amb un oficial els van dir que no es preocupessin que ja els avisarien si hi havia algun element del vaixell que era millor no fotografiar, encara que prendre imatges dels interiors estava totalment prohibit.

Un cop va acabar l’entrevista va començar el tour pel creuer, el van visitar de proa a popa i fins i tot van pujar al pal major, des d’on van prendre unes imatges espectaculars tant de la secció de proa amb les seves torres artillades, com dels hangars dels hidroavions Vought O3U-1 Corsair i les seves catapultes de llançament.

Va ser una visita completa i malgrat la por de les restriccions i prohibicions en algunes àrees del vaixell, la veritat és que sembla que van tenir molta llibertat per fer fotografies.

Un d’aquests reporters de la revista Imatges era Gabriel Casas i Galobardes. Va néixer a Barcelona el 1892 i provenia d’una família de fotògrafs. Tot i això, la seva activitat en aquest ofici no va començar fins al 1913 quan va passar unes temporades a Argentina i Uruguai treballant com a ajudant de fotògrafs. L’any 1917 torna a Barcelona on desenvolupa aquest ofici treballant en un taller propi i per a diversos diaris esportius i d’actualitat de Barcelona.

Un altre fotògraf que va aconseguir accedir a l’»USS Chester» va ser Brangulí, encara que no queda clar quin és ja que a peu de foto només diu aquest cognom. No obstant, els Brangulí van ser una família de fotògrafs composta per Josep Brangulí i els seus fills Joaquim i Xavier Brangulí. La seva feina la podem trobar a les revistes d’aquell moment com “La Hormiga de Oro” o la revista Ibérica, encara que podem trobar imatges seves a pràcticament totes les publicacions de Barcelona d’aquella època.

Llarga és la llista d’aquests fotoperiodistes i aficionats que han deixat el seu llegat als arxius de diferents ciutats, a la memòria col·lectiva ressonen noms com: Josep Maria Sagarra i Plana, Antoni Blasi, Pérez de Rozas, Manuel Galilea, Josep Casaú o Camil Busquets entre molts altres, que amb la seva dedicació, van inspirar molts altres que van venir després.

El Museu Marítim de Barcelona va contribuir a preservar la memòria d’aquests i altres retratistes navals passats i presents amb la seva exposició “Retrats de vaixells”, que va ser inaugurada el 8 de juny de 2023 i es va poder contemplar fins al 17 de novembre de 2024. En ella es va fer un recorregut històric on ens mostraven l’evolució d’aquesta activitat, des dels retratistes navals del segle XVIII que dibuixaven els vaixells sobre un llenç pintat a l’oli, passant pels fotògrafs navals abans esmentats fins als anomenats shipspotters moderns.

Amb l’exposició ja tancada el Museu Marítim ha posat a disposició del públic una visita interactiva en 3D.

Més informació:
Revista Imatges del 3 de setembre de 1930 via Arxiu de Revistes Catalanes Antigues
Més dades i imatges de l’»USS Chester» a la pàgina web del Naval History and Heritage Command
Informació de l’exposició Retrats de vaixells del Museu Marítim de Barcelona
Les imatges de Gabriel Casas i Galobardes formen part de les col·leccions de l’Arxiu Nacional de Catalunya poden consultar-se en línia des del portal Europeana.