El 7 d’agost de 1926 arribava al port de Barcelona el transatlàntic «Lapland» que pertanyia a la naviliera International Navigation Co. amb seu a Liverpool, procediria a atracar a l’Estació Marítima i hi van desembarcar un bon grup de turistes que van gaudir per unes hores dels llocs més atractius de la ciutat Comtal.

L’arribada del «Lapland» i els seus turistes seria en part gràcies al treball de la Sociedad de Atracción de Forasteros, que des de la seva fundació l’1 d’abril de 1908, es va comprometre a atraure a Barcelona els millors transatlàntics del moment amb turistes de tot el món. Aquesta societat comptava amb una revista anomenada “Barcelona Atracción” des d’on es va difondre la cultura catalana arreu del món. A més, s’editaven fulletons turístics anomenats “Select Guide” en català, castellà, francès i anglès.

Aquesta va ser la primera visita del transatlàntic «Lapland» al port de Barcelona, ​​en un futur repetiria, però llavors ja no li quedava molta vida marinera per endavant. El «Lapland» va partir com un germà petit de la sèrie anomenada “els quatre grans” o «Big Four» en anglès, els seus viatges transatlàntics van ser fonamentals per a la immigració que buscava als Estats Units noves oportunitats, molts d’ells fugien d’una Europa a guerra, altres en canvi van realitzar viatges més lúdics i de plaer, però sens dubte es va guanyar el seu petit racó a la història marítima.

Els quatre grans

Va ser una família de transatlàntics de quatre membres anomenats així per ser els majors i més luxosos vaixells de passatgers construïts llavors. Serien encarregats per la naviliera White Star Line a les drassanes de Harland & Wolf i rebrien els noms de: «Celtic», «Cedric», «Baltic» i «Adriatic». El seu desplaçament rondaria les 20.000 tones, amb un mínim de 20.904 tones el «Celtic» fins a un màxim de 24.679 tones de l’»Adriatic» arribant a poder transportar una mica més de 2.800 passatgers repartits en tres classes. Tots eren capaços d’assolir els 18 nusos de velocitat i van competir per aconseguir el famós Gallardet Blau que premiava el vaixell de passatgers que creués més ràpid l’Atlàntic.

El «Lapland»

La seva construcció seria encarregada per la companyia Red Star Line amb seu a Anvers a les drassanes escoceses de Harland & Wolf de Belfast, sent avarat el 27 de juny de 1908 i acabat el 27 de març de 1909. Seria nomenat com «Laponia», en honor a aquella regió del nord d’Europa que a la part de mar toca el Mar de Barents per l’est i el Mar de Noruega per l’oest i que a terra comparteix territori amb Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.

Desplaçava 17.540 tones amb una eslora de 184,6 metres per 21,5 metres de màniga i 11,4 metres de calat. Era propulsat per dues màquines a vapor de quàdruple expansió de 2.343 NHP que connectades a dos eixos li donaven una velocitat de 17 nusos.

La seva vida marinera començaria el 10 d’abril del 1909 amb el seu primer viatge inaugural, partiria del port belga d’Anvers amb destinació a Nova York amb una escala a Dover. Els seus primers anys d’activitat seria emprat per connectar Europa amb Amèrica del Nord, per aquest motiu el 20 d’abril de 1912 el «Lapland» salpava del port de Nova York amb 1.927 sacs de correu més 172 supervivents del «Titanic», vuit dies més tard arribaven al port de Plymouth.

El 1914 passa a mans de la naviliera International Navigation Co. amb seu a Liverpool encara que els seus propietaris eren dels Estats Units, ara tindria la base en aquesta localitat anglesa i d’aquí partiria regularment cap a Nova York. Molts immigrants van trobar en aquest port custodiat per l’Estàtua de la Llibertat una nova oportunitat vital, i es van embarcar al «Lapland» com a la resta de vaixells de la Red Star Line per creuar l’Oceà Atlàntic.

Alguns escollirien el vaixell per fer el viatge de noces, com el cas dels actors Douglas Fairbanks i l’actriu Mary Pickford. Eren els actors de Hollywood més populars del moment i el seu casament, el 28 de març de 1920, es va convertir en tot un esdeveniment a banda i banda de l’Atlàntic.

I d’altres, en canvi, més preocupats pels seus negocis i demés assumptes l’utilitzarien com a mitjà de transport.

Arribada la Primera Guerra Mundial va seguir fent la mateixa ruta Liverpool-Nova York però noliejat per la Cunard. Com molts altres vaixells similars, seria requisat i transformat per al transport de tropes. A més, per si fos necessari, se li va instal·lar un sistema de senyalització i comunicació amb submarins i un equip de radiogoniometria per determinar la direcció on es troba una estació de ràdio o un objecte.

A bord del «Lapland» va viatjar amb destinació a Europa el 150è Batalló de la Força Expedicionària canadenca des de Halifax a Liverpool i pràcticament el mateix viatge el realitzarien els pilots del 1er Esquadró de la Força Aèria nord-americana que va lluitar a França. La guerra va tractar bé el transatlàntic, però per poc, el 7 d’abril de 1917 una mina naval desplegada des del submarí alemany «UC-65» es va creuar a la seva ruta quan el «Lapland» navegava pel Mersey Bar a prop de Liverpool, van morir dos tripulants i per sort va poder tornar a port pels seus propis mitjans.

Passada la guerra tornaria als seus viatges regulars i el 1927 passaria a les mans de la naviliera Fred. Leyland & Co. també amb base a Liverpool. El seu darrer tram de vida marinera seria molt més tranquil·la i sense ensurts fent creuers turístics. Recalaria a Barcelona diverses vegades, la seva última visita la rebríem el 22 de setembre de 1933 i poc temps després seria venut per a desballestament a Osaka, port al qual arribaria el 29 de gener de 1934.

Més informació:
Història del «Lapland» a la pàgina web de Red Star Line
Història dels Big Four al llibre The Big Four of White Star Fleet: Celtic, Cedric, Baltic i Adriatic de Mark Chirnside disponible a Amazon.
Pàgina web del museu «Red Star Line» a Anvers