El 21 de novembre de 1918, el sol es va llevar sense novetats aparents, tret de la presència d’un submarí que lliscava suaument per les aigües del port interior fins a arribar al moll de la Pau, al costat del Monument a Colom, on va atracar cap a les 6:30 del matí.
El sigil·lós vaixell que va arribar i atracar sense previ avís, i sense que s’adonés el guaita del castell de Montjuïc, va resultar ser el submarí de la Marina de Guerra Imperial alemanya (Kaiserliche Marine) «SM UC-74» que anava al comandament de l’Oberleutnant zur See Hans Schüler. Un cop van haver amarrat els seus caps les autoritats portuàries es van adonar d’aquesta visita tan peculiar. Del submarí va desembarcar el seu segon comandant, que juntament amb un tinent de navili de l’Armada espanyola enviat per la Comandància i a una tercera persona sense identificar, es van dirigir al consolat alemany de Barcelona on es va exposar el motiu de la visita: la rendició del submarí.
(imatge de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)
El Comandant de Marina de Barcelona va ordenar situar el submarí alemany a la dàrsena del Morrot on va quedar ancorat entre el canoner «Álvaro de Bazán» i el «Torpedero Nº 5» de l’Armada espanyola, pròxim a altres vaixells alemanys internats a el port.
Com ja va passar amb el submarí «UB-48», la rumorologia a la ciutat es va posar en marxa i ràpidament es van estendre tota mena de teories sobre l’estada d’aquest submarí al port. Segons fonts diferents, l’arribada del submarí a Barcelona va ser degut a diferents motius: a la manca de combustible i lubricants per als seus motors, aigua i queviures; al desconeixement de la signatura de l’Armistici de l’11 de novembre de 1918 a causa del problemes tècnics amb el telègraf; i/o la més probable que el submarí amb base a Kotor (actualment a Montenegro) després de la independència de Iugoslàvia es va quedar sense port base, i al no poder tornar a Alemanya per falta de queviures i combustible se li va ordenar dirigir-se a Barcelona, on amb tota probabilitat acabaria per ser internat.
A més, quan es va signar l’armistici al final de la guerra els Aliats van fixar una precondició a la Marina Imperial alemanya, que tots els submarins se’ls ordenés el cessament total d’activitats ofensives el 24 d’octubre de 1918, a més de tornar a les seves bases. Els Aliats van estipular els submarins en condicions de navegar els fossin lliurats fins i tot els que es trobessin a les drassanes. No obstant el comandant de l’»SM UC-74″, Hans Schüler, en va prendre el comandament el dia 23 d’octubre de 1918 i fins al dia de la seva rendició va enfonsar quatre vaixells i en va danyar un altre.
Mentre es decidia sobre el destí del submarí i la seva tripulació, la Comandància Militar a Barcelona va ordenar aïllar el vaixell per la policia mantenint la tripulació reclosa i se’ls va aprovisionar d’aliments des del canoner «Álvaro de Bazán». Nombrosos ciutadans de Barcelona es congregaven als molls del voltant per veure l’insòlit visitant que observaven amb infinita curiositat.
(imatge del Museu Marítim de Barcelona)
Finalment es va decidir traslladar la tripulació al veí vaixell alemany «Dusseldorf» per ser enviats el dia 23 de novembre de 1918 al camp de concentració d’Alcalá de Henares a Madrid acompanyats d’un oficial de marina.
Del submarí se’n va fer càrrec la tripulació del canoner «Álvaro de Bazán», se li va desmuntar l’estació de ràdio telegràfica i se li van inutilitzar les màquines traient-ne algunes peces fonamentals, posteriorment se li van retirar les hèlixs al dic sec flotant de Barcelona. Finalment un remolcador se’l va emportar a Toló a França on seria desballestat el juliol de 1921.
(imatge de la Memòria de la Junta d’Obres del Port)
El submarí «SM UC-74»
El submarí “UC-74” pertanyia al “Tipus UC II”, era un submarí minador o U-Boote de la Marina Imperial alemanya que estava destinat a la flotilla de Pola a la Mediterrània. Va ser construït a les drassanes alemanyes d’AG Vulcan a Hamburg sent avarat el dia 19 d’octubre de 1916 i donat d’alta el 26 de novembre de 1916. Desplaçava 410 tones en superfície i 493 tones en immersió, les seves dimensions eren de 50,45 metres d’eslora per 5,22 metres de màniga i 3,65 metres de calat.
(imatge de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)
Era propulsat dos motors dièsel de 6 cilindres i 590 SHP de potència màxima, més dos motors elèctrics de 610 SHP. La seva velocitat màxima en superfície era de 11,8 nusos i en immersió 7,3 nusos; la seva autonomia màxima en superfície de 10.230 milles nàutiques a 7 nusos i en immersió 60 milles a 4 nusos. Cota d’immersió a proves de 50 metres. La seva dotació era de 26 tripulants.
Pel que fa a l’armament disposava de 6 tubs de 100 cm per llançar mines del model UC-200, amb capacitat per a 18 mines; 3 tubs llançatorpedes de 500 mm, dos en proa externs i un en popa intern amb capacitat per a 7 torpedes, un canó de 88 mm SK L/30 o de 105 mm SK L/45 i una metralladora a coberta.
(imatge de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)
El submarí «SM UC-74» sota el comandament dels seus tres comandants: kapitänleutnant Wilhelm Marschall, oberleutnant zur see Hans Adalbert von der Lühe i oberleutnant zur see Hans Shüler; van enfonsar un total 37 vaixells amb un tonatge acumulat de 92.722 tones, entre ells destaca el transatlàntic HMS Arcadian que durant la Primera Guerra Mundial servia a la Royal Navy com a vaixell de transport de tropes.
Més informació:
Submarins alemanys del «Tipus UC II» a la Wikipedia
Un altre incident oposat, el submarí «C-2» espanyol que va estar a punt de ser internat a França el 1937, relatat al llibre de Patrick Gourlay anomenat «Nuit franquiste sur Brest. L’attaque du sous-marin républicain C-2» a la venta al portal Amazon
En visita de cortesía 
Deja un comentario