El dia 30 de maig de 1925, efectuava la seva entrada al port de Barcelona el contratorpediner de la Marina Nacional francesa «Commandant Bory», procedia de Marsella i estava al comandament del capità de fragata M. Puech Roger. Després d’efectuar la salutació al canó, va procedir a amarrar els caps al moll de Barcelona parament nord, al costat del canoner «Dato» de l’Armada espanyola.

El contratorpediner «Commandant Bory» i la seva dotació es trobaven a Barcelona per participar juntament amb el sa majestat el Rei Alfons XIII, a l’Ambaixador francès Emmanuel Peretti de la Rocca i les autoritats civils i militars de la ciutat; a la inauguració d’un monument situat al cementiri del sud-oest (actual Montjuich) en memòria dels caiguts francesos i als voluntaris espanyols a la Primera Guerra Mundial, també anomenada la Gran Guerra.

El contra torpediner «Commandant Bory»

El vaixell de guerra «Commandant Bory» va ser batejat en honor al marí militar francès Victor Bory (1843-1901). Aquest vaixell pertanyia a la classe de contra torpediners «Bouclier», dels quals es van construir 12 unitats en el període de 1909 a 1913, quatre d’ells van ser enfonsats durant la seva participació a la Primera Guerra Mundial.

Els 12 vaixells que formen aquesta classe van ser dissenyats per diferents drassanes, en base a unes especificacions generals per a tota la sèrie; per aquest motiu hi havia algunes diferències estructurals i de prestacions. La seva construcció es va repartir entre les drassanes situades a Bordeus, Le Havre, Nantes i St. Nazaire.

Les seves eslores variaven entre els 72 als 78 metres, alguns tenien tres hèlixs quan quan el que és habitual en aquesta sèrie eren de dues hèlixs, i a més tenien diferent nombre de xemeneies i diferents plantes propulsores.

El contratorpediner «Commandant Bory» va ser construït a les drassanes franceses de «Société de Travaux Dyle» a la localitat de Bacalan, propera a Bordeus, sent avarat el 14 de setembre de 1912 i lliurat al desembre de 1912.

Desplaçava unes 809 tones a plena càrrega, i les dimensions eren de 78,30 metres d’eslora per 7,60 metres de màniga i 3,10 metres de calat. Era propulsat per quatre calderes Normand-Sigaudy i turbines de vapor Normand de 13.000 HP que li donaven una velocitat màxima de 30 nusos i una autonomia de 1.400 milles nàutiques a 14 nusos. Dotació, 84 tripulants. El seu armament constava de 2 canons de 100 mm model 1893, 4 canons de 65 mm model 1902 i 2 tubs llançatorpedes dobles de 450 mm. A les unitats supervivents a la Primera Guerra Mundial se’ls va afegir una metralladora antiaèria.

Va ser assignat a la flota francesa de la Mediterrània i més tard des de 1915 fins al final de la guerra va estar assignat al Mar Adriàtic, combatent contra els vaixells austríacs de la zona. A finals del mes d’abril del 1919 va prendre part en la intervenció aliada a la Guerra Civil Russa. Finalment causaria baixa a la Marina Nacional francesa el 29 de juliol de 1926.

Els voluntaris

La situació a Espanya al començament de la Primera Guerra Mundial no era la més propícia per participar en una gran guerra mundial. Després del desastre del 1898 i de perdre Cuba, Puerto Rico i les Filipines, el país es va veure embolicat en una profunda crisi política, social i econòmica. El seu exèrcit debilitat i empobrit tampoc no es trobava a l’alçada d’una contesa com la que s’apropava i la seva Armada només era una pobra imatge del que havia arribat a ser. Per tant, atès el delicat moment en què es trobava Espanya, la monarquia i el govern espanyol amb el Rei Alfons XIII al capdavant, va decidir declarar-se neutral.

Tot i així molts ciutadans espanyols no es van resignar a quedar-se a casa seva i molts es van allistar com a voluntaris a la Legió Estrangera francesa a través de l’Associació Internacional d’Amics Francesos (Association Internationale des Amities Francaises), així mateix a Espanya es va fundar el «Patronato de Voluntarios Españoles» i més tard, a Catalunya, el Comitè de Germandat amb els Voluntaris Catalans.

És difícil dir una xifra exacta del nombre de voluntaris espanyols, però segons l’informe oficial que va presentar el baró de Lyons de Feuchan a la Cambra de Diputats francesa, van ser 1.328 els espanyols que es van presentar voluntaris, dels quals, 335 van morir en combat. De tots ells el grup més nombrós va ser el dels catalans, seguits pels bascos, els aragonesos i els asturians.

Els voluntaris catalans i bascos van anar a la guerra a més, d’ajudar el país veí francès, pels seus interessos nacionalistes i per la necessitat de ser escoltats a Europa i a la resta del món a través del seu sacrifici, amb l’esperança d’obtenir suports fora d’Espanya un cop acabada la guerra.

Dels voluntaris catalans, per motius propagandístics una vegada finalitzada la guerra, es va arribar a afirmar que es van allistar de 10.000 a 12.000 voluntaris, i caldria reduir aquestes grans xifres a unes més realistes de 954, dels quals, 546 van néixer a Catalunya, i la resta o bé residien a França, o provenien d’altres regions espanyoles i europees. Aquestes xifres no tenen en compte tots aquells que van lluitar al bàndol aliat pel seu propi compte com a mercenaris.

Els voluntaris espanyols no formaven una unitat autònoma dins de la Legió Estrangera francesa, en què ja hi havia voluntaris d’altres 51 nacions, sinó que van ser assignats a l’anomenat Regiment de Marxa que al seu torn estava dividit en tres regiments més, sent el Primer Regiment l’ocupat majoritàriament per catalans i la Batalla del Somme on més catalans van morir.

El Comitè de Germandat amb els Voluntaris Catalans va crear i va encunyar una medalla als voluntaris catalans que van lluitar a la Gran Guerra.

El monument

El dia 1 de juny de 1925 es va procedir a la cerimònia d’inauguració del monument en memòria als soldats de França i als voluntaris espanyols caiguts a la Gran Guerra.

Presents a la cerimònia hi havia el Rei Alfons XIII, l’ambaixador de França a Madrid Emmanuel Peretti de la Rocca, l’alcalde de Barcelona Darío Rumeu i Freixa (baró de Viver), el comandant del contratorpediner «Commandant Bory» el capità de fragata M. Puech Roger, una companyia del regiment de Jaén amb bandera i música, més una companyia de marins de l’Aeronàutica Naval als quals se’ls van afegir una secció de marins provinents del contratorpediner «Commandant Bory», més un nodrit grup de representants civils i militars, amb la colònia francesa a Barcelona al complet i tot el públic barceloní que va poder accedir al recinte i rodalies del monument.

El monument va ser dissenyat per l’escultor i escriptor francès Gustave Violet (1873-1952), amb forma d’obelisc, hi ha gravades diverses figures, entre elles la d’un soldat francès vestit amb l’uniforme de la Primera Guerra Mundial portant una torxa i custodiat per dos àngels; a la part central i custodiat per dues figures femenines més, una d’elles amb l’escut de Barcelona, ​​s’hi inclouen els noms dels soldats honrats sota la inscripció de:

«AVX SOLDATS DE FRANCE ET AVX VOLONTAIRES D’ESPAGNE MORT POVR LI TRIOMPHE DE LA JUSTICE ET DE LA LLIBERTE»

«ALS SOLDATS DE FRANÇA I ALS VOLUNTARIS D’ESPANYA MORTS PEL TRIOMF DE LA JUSTÍCIA I LA LLIBERTAT»

Des d’aquell llunyà 1925 i fins avui ja és tradició homenatjar els caiguts de la Gran Guerra cada 11 de novembre, data de l’aniversari de la signatura de l’Armistici entre els Aliats i l’Imperi alemany.

Actualment l’associació Souvenir Français Comite de Barcelona Espagne, continua realitzant les cerimònies de record cada 11 de novembre, també hi participen representants del Consolat francès a Barcelona, ​​associacions de veterans i la comunitat francesa local.

L’any 2001 se li va afegir a la base una petita llista per honrar els morts a la Segona Guerra Mundial que van morir combatent a la Resistència Francesa, alguns també eren espanyols.

Per saber-ne més:
Article de La Vanguardia del dia 2 de juny de 1925
Article del Calaix de Grisom del 2 de setembre de 2012: Espanyols a la Primera Guerra Mundial
Article de la revista Temps del 12 de maig de 2015: Espanyols a la Gran Guerra
«Souvenir Français Comite de Barcelona Espagne» lloc web aquí