El 26 de maig de 1888, tot just una setmana després de la inauguració de l’Exposició Universal, el torpediner «Destructor» es feia a la mar, però no ho va fer sol: a no gaire distància li seguia un altre vapor, més petit però que també enarborava la bandera espanyola, era el canoner «Cóndor», construït a l’Arsenal Civil de Barcelona i que per fi durant aquesta jornada realitzaria les primeres proves de mar. 

Ja a la mar es va forçar la seva màquina durant nou hores, aconseguint una velocitat de 13,8 milles i 11 milles més de creuer. La seva navegabilitat i comportament van ser excel·lents i ja només quedarien alguns tràmits administratius per lliurar el canoner a l’Armada Espanyola. 

El «Còndor» va ser el primer d’una curta sèrie de tres canoners construïts a l’Arsenal Civil de Barcelona, dirigit per Alexandre Wohlgemuth, però tant els vaixells com les drassanes van compartir destí amb una vida molt breu. 

L’Arsenal Civil de Barcelona 

El 1886 va començar la construcció d’una drassana propera al port de Barcelona, ​​concretament sota la muntanya de Montjuïc a la platja de Casa Antúnez; era l’Arsenal Civil de l’enginyer belga Alexandre Wohlgemuth. Aquest enginyer ja tenia experiència prèvia en la reparació de vaixells i motors i ara estava decidit a fer el salt a la construcció naval.

Per això va adquirir 30 hectàrees de terreny amb 700 metres de platja a uns 3.500 metres de la bocana del port de Barcelona, ​​aquests terrenys estaven perfectament comunicats per ferrocarril i carretera. Amb aquestes excel·lents condicions, Wohlgemuth es presentava a concurs per a la construcció de tres canoners per a l’Armada Espanyola i va haver de competir amb cinc companyies pretendents d’aquest contracte. L’Arsenal Civil va guanyar el concurs amb la proposta d’un canoner que excedia les capacitats mínimes sol·licitades per l’Armada. A més, el gran avantatge d’aquests tallers barcelonins era que la gran majoria de la producció del vaixell es realitzaria localment sense pràcticament haver d’encarregar la construcció de components a l’exterior. Per tant, a l’Arsenal Civil es van fondre, forjar i construir totes i cadascuna de les parts dels vaixells, des de la màquina a vapor a les calderes, i cadascun dels reblons del seu casc, amb l’única excepció de les planxes d’acer del seu casc que van ser comprades a la firma Martin Siemens. 

D’aquesta empresa se n’encarregarien els enginyers Federico Armenter i José Batlle del mateix Arsenal Civil. La seva avarada s’efectuaria l’11 de desembre de 1887 i l’1 de juliol de 1888 seria lliurat a l’Armada Espanyola amb el nom de «Cóndor», sent aquest el tercer vaixell de l’Armada en portar aquest nom des de 1823. El resultat va ser un vaixell amb casc d’acer amb doble fons i dividit en quatre compartiments estancs comunicables entre ells. A més, la seva màquina de vapor de triple expansió va ser la primera construïda completament a Espanya. 

Tenia un desplaçament de 48 tones amb una eslora d’uns 24 metres d’eslora per 3,9 metres de màniga i 1,2 metres de calat. Era propulsat per una màquina a vapor de triple expansió alimentada per una caldera de tipus locomotora, amb una potència de 350 IHP i una velocitat de 13,5 nusos. En el moment de les proves de mar comptava amb un aparell de balandra, però en un futur se n’hi instal·laria un de pailebot. Dotació, 19 tripulants. En quant al seu armament, es limitaria a un canó de 90 mm i una metralladora.

Els terminis de construcció o la simple casualitat, van voler que les proves de mar coincidissin amb els dies de l’Exposició Universal de 1888 i aquest seria un molt bon moment per donar a conèixer els tallers de l’Arsenal Civil, així com a la indústria de la construcció naval a Espanya. A mitjans del mes de maig de 1888 el ministre de Marina va autoritzar que el Cóndor fos exposat a la secció marítima de l’Exposició i va cridar tant l’atenció que va guanyar la Medalla d’Or en aquesta categoria. 

Un cop finalitzada l’Exposició Universal i lliurada a l’Armada al «Cóndor», se li ordena posar rumb cap a Galícia i quedaria destinat al Resguard Marítim de Ferrol. El 27 de març de 1894 arriba a Santander per col·laborar amb el salvament del vapor «Cabo Machichaco», que va patir un incendi a coberta que va acabar per estendre’s a la seva bodega i va provocar que la seva càrrega de dinamita explotés el 3 de novembre de 1893, causant 590 morts i 525 ferits. 

El «Cóndor» causaria baixa a l’Armada una mica abans que els seus germans «Águila» i «Cuervo», el 18 de maig de 1900, però mesos més tard se n’ordena la incorporació a la flota i el rearmament tornant al servei el 29 de novembre del mateix any, però no arribaria gaire lluny. 

Tornaria a navegar i a patrullar per aigües gallegues, seria utilitzat per localitzar, perseguir i capturar en cas necessari les traïnyes que pescaven en zones prohibides. El 24 de gener de 1902 una explosió va ressonar de llarg a llarg a la ria de Vigo. Prop de la platja del Samil es van poder veure les restes d’una embarcació i una espessa columna de fum negre que en sortia. Era el «Cóndor», que aquell matí havia sortit a navegar en saber-se que s’havien vist tres traïnyes pescant per la zona de Bouzas. Alguns tripulants van aconseguir salvar-se saltant a l’aigua, altres en canvi a causa de per l’ona expansiva de l’explosió van sortir despedits molts metres enllà malferits. Al lloc dels fets van acudir diverses traïnyes i els supervivents van ser portats al canoner Temerario, on rebrien les primeres cures abans d’arribar a l’hospital militar. 

La causa de l’explosió va ser deguda al mal estat de la seva caldera, l’original va ser substituïda per la del torpediner «Ejército» i aquesta última mancava del manteniment adequat, ja que el torpediner havia estat encallat molt de temps. L’explosió va matar dos maquinistes i quatre mariners i va causar ferides a tota la tripulació. 

Aquest accident va ser un dels pitjors d’aquesta mena a l’Armada fins avui, tan sols igualat uns anys abans pel del torpediner «Habana«, en què durant una tempesta el 1888 una caldera va explotar, matant dos fogoners i dos mariners. 

Els canoners «Águila» i «Cuervo»

Després de la construcció del «Còndor» veurien la llum els altres dos canoners restants, als quals es batejaria com «Águila» i «Cuervo» que causarien alta a l’Armada el 1892. No eren molt diferents al «Cóndor», amb un desplaçament una mica més gran d’unes 70 tones i unes dimensions de 26,6 metres d’eslora per 3,92 metres de màniga i 1,85 metres de calat. Eren propulsats per una màquina a vapor de triple expansió alimentades per una caldera de tipus locomotora, la potència era de 277 CV a tir forçat i una velocitat de 13,72 nusos. Disposaven a més d’aparell de pailebot. Dotació, 19 tripulants. El seu armament era el mateix que el del seu germà gran, amb 1 canó de 90 mm i una metralladora. 

Les seves carreres van ser curtes, el canoner «Águila» va estar els seus primers anys navegant per aigües espanyoles i el 1896 se’l destina a Cuba, on va protagonitzar alguns combats contra els rebels cubans, sobreviu al conflicte amb els Estats Units i en data de 17 de juliol de 1900 causa baixa a l’Armada. D’altra banda, el «Cuervo» seria destinat al Resguard Marítim de Cartagena, a Màlaga i Melilla. Patrullant la costa del Marroc seria atacat en diverses ocasions i la seva baixa esdevindria el mateix dia que la del seu germà «Águila», 17 de juliol de 1900.

La caiguda de l’Arsenal Civil 

Però molt abans de l’explosió del «Còndor», els tallers que el van construir van començar una caiguda lenta cap a la seva desaparició. Alguns dels últims contractes per a l’Armada van ser la construcció de les màquines dels canoners «Argos», «Otálora», «Samar» i «Panay». L’absència de contractes per a l’Armada va obligar la direcció a buscar alternatives en altres camps de la indústria, com als ferrocarrils o fins i tot al camp de la metal·lúrgia. A les seves instal·lacions es va forjar el ferro per construir l’anomenat Pont de la Cinta que creua l’Ebre al seu pas per Tortosa; un altra obra sortida dels seus tallers va ser la columna del monument a Colom i l’escultura anomenada la Quadriga de l’Aurora instal·lada dalt de la Cascada del Parc de la Ciutadella, també és fruit del treball de l’Arsenal Civil. 

Un altre treball que podia haver salvat l’empresa i restituït el seu prestigi va ser la compra les patents a la companyia Clark & ​​Stanfield responsables del mecanisme del dic flotant i deponente del port de Barcelona, però va perdre el concurs de la construcció del dic a favor de La Maquinista Terrestre i Marítima. Finalment, de tota l’operació l’Arsenal Civil només rebria un contracte de la Junta d’Obres del Port per construir els taulers mecànics que acompanyaven els careners del dic. 

Aleshores, la Compañía Trasatlántica ja havia rescatat amb una gran aportació de la seva capital a l’Arsenal Civil, que va fer servir les seves instal·lacions com a complement als tallers que la companyia tenia a Matagorda. Van rebre molts encàrrecs per a la zona de les Filipines, fet que demostra la gran influència que la Trasatlántica tenia en aquesta part del món. 

L’Arsenal Civil que va construir els canoners «Cóndor», «Águila» i «Cuervo», no arribaria gaire més lluny que aquests vaixells creats allà. El 1905 se suspenia l’activitat de l’empresa i començava la liquidació a penes vint anys després de la seva constitució.

---

Més informació:
«La cañonera Cóndor» a la Revista General de Marina tom 22 de 1888 pàgina 713
Article «La industria de construcciones mecánicas en Cataluña:
el Arsenal Civil de Barcelona» de Martín Rodrigo publicado en la Revista de historia industrial Nº 16 de 1999
L’accident del «Cóndor» i les seves causes a la revista La Vida Marítima del 20 de febrer de 1902 pàgina 15