El matí del 13 de març del 1911 es va sentir a la bocana del port de Barcelona l’estrèpit d’uns canons que, després d’una pausa, es van repetir des de la muntanya de Montjuïc. Els trets podien ser una batalla naval, però no eran més que la cerimònia de salutació al canó d’una esquadra visitant.

Aquesta esquadra era la del contralmirall Enrique Santaló que, procedents de Tarragona, amb aquesta salutació van iniciar una escala d’uns quinze dies a la ciutat Comtal. Estava composta pels creuers cuirassats «Carlos V», «Cataluña» i «Princesa de Asturias», més el creuer protegit «Extremadura» i el contratorpediner «Audaz».

En una entrada anterior ja vaig fer un repàs dels components d’ aquesta esquadra, i fins i tot vaig tractar per separat el contratopediner «Audaz». Ara és el torn del creuer cuirassat «Carlos V» que va ser construït segons el programa naval de l’almirall Rafael Rodríguez Arias i que, com molts altres vaixells de l’Armada en aquella època, al seu interior bategava un cor barceloní.

El creuer «Emperador Carlos V«

Amb aquest nom va ser ordenada la seva construcció el 30 d’abril de 1890, les drassanes encarregades de tal empresa van ser les gaditanes de Vea Murguía. A les seves graderies va ser posada la quilla el 4 de març de 1892, avarat el 12 de març de 1895 i lliurat a l’Armada el 18 d’agost de 1897.

En el disseny es va tenir en compte el creuer cuirassat «Infanta María Teresa», els plànols d’aquest van ser modificats segons el nou disseny i el resultat va ser el d’un creuer d’unes 10.066 tones a plena càrrega, amb una eslora de 129,3 metres per 20, 4 metres de màniga i 12,3 metres de calat. Era propulsat per dues màquines de triple expansió construïdes a Barcelona per La Maquinista Terrestre i Marítima de 18.500 CV i que li donaven 20 nusos de velocitat. La seva era de 12.000 milles a 15 nusos. Dotació, 554 tripulants.

Pel que fa al seu armament, devia haver estat armat amb 2 canons González Hontoria de 280/37 mm però van ser substituïts per muntatges del tipus Canet a Le Havre del mateix calibre. La seva artilleria secundària instal·lada era de 8 canons González Hontòria de 140/35 mm, 4 García Lomas de 100/35 mm, 2 canons de 70 mm de tir ràpid, altres 4 canons de tir ràpid de 57 mm, 4 metralladores de 37 mm, 2 metralladores de 11 mm i 6 tubs llançatorpedes.

La seva protecció blindada era el seu taló d’Aquil·les, comptava amb un blindatge vertical de 50 mm, una mica escàs per a un vaixell d’aquesta categoria. Tot i això, la seva coberta estava reforçada amb gruixos de 76 a 162 mm i les barbetes amb 250 mm.

La Maquinista Terrestre i Marítima

El 14 de setembre de 1855 es fundava a Barcelona La Maquinista Terrestre i Marítima, després de la fusió dels tallers de Valentín Esparó Giralt i la Sociedad La Barcelonesa. Els seus tallers estaven ubicats al barri de la Barceloneta, encara que més tard es van expandir per la ciutat amb instal·lacions a Sant Andreu de Palomar i el Bon Pastor.

La seva principal activitat era la construcció de maquinària pesada, i aviat la seva bona reputació els va fer guanyar bons contractes amb el govern espanyol per a la construcció dels motors dels vaixells de l’Armada. Si bé l’activitat de la Maquinista es va dilatar en el temps fins a mitjans dels anys vuitanta del segle XX, va ser a finals del segle XIX i principis del XX quan va fabricar el major nombre de motors per a vaixells de guerra de l’Armada, vet aquí alguns d’ells.

A la llista hi ha vaixells de tot tipus, com el vapor a rodes «Narváez», el creuer de 2ª classe «Colón» de 1889 que era propulsat per una màquina de 1.600 CV i quatre calderes que li donaven 14,9 nusos de velocitat.

El torpediner «Vicente Yáñez Pinzón», els canoners «Alsedo» i «General Concha», aquest últim va ser construït a Ferrol el 1883 i estava equipat amb una màquina de doble expansió de 600 CV que li donava 11 nusos de velocitat.

Al creuer de primera classe «Alfonso XIII» construït a Ferrol el 1891 la Maquinista Terrestre i Marítima va construir dues màquines horitzontals de triple expansió de la firma Thomson, que tenien una potència de 11.598 CV. de les que obtenien 20 nusos.

El 1889 s’iniciava la construcció dels creuers cuirassats de la classe «Infanta Maria Teresa», els tres vaixells que van ser construïts per la Sociedad Astilleros del Nervión i estava composta pels: «Infanta Maria Teresa», «Bizcaya» i «Almirante Oquendo». La planta motriu instal·lada comptava de dues màquines verticals de triple expansió de 13.700 CV a tir forçat i 20 nusos de velocitat màxima.

El creuer «Extremadura» construït per les drassanes de Vea Murgía i lliurat a l’Armada el 1902. Els seus motors també eren de la firma Thomson com els del «Alfonso XIII» i van ser construïts per La Maquinista, dues van ser les màquines de triple expansió instal·lades de 6.950 CV i 20 nusos de velocitat.

Els tres creuers de la classe «Cardenal Cisneros»: «Cardenal Cisneros», «Princesa de Astiras» i «Cataluña» lliurats entre 1902 i 1908; també van ser equipats amb motors fabricats a La Maquinista, concretament màquines horitzontals de triple expansió de 15.000 CV de tir forçat i 18 nusos de velocitat.

Els canoners «Álvaro de Bazán», «María de Molina» i «Marquès de la Victoria», construïts a partir de 1902 que eren propulsats per dos motors de triple expansió de 3.500 CV a tir forçat i 19 nusos de velocitat màxima.

El cuirassat «España» del 1913 també va tenir un cor barceloní, la seva planta motriu consistia en turbines de vapor Parsons i calderes Yarrow que van ser fabricades per La Maquinista. En total li donaven 15.500 SHP i 19,5 nusos de velocitat.

Però a les instal·lacions de La Maquinista no només es construïen els motors d’aquests vaixells de guerra, també se’ls feia el manteniment o se’ls reparava. Aquest és el cas del creuer de 2ª classe «Don Juan de Austria» arribat a Barcelona per sotmetre’s a reparacions i que a la seva partida en companyia del creuer de 1ª classe «Castilla» i del creuer de 2ª classe «Don Antonio de Ulloa», van posar rumb a les Filipines formant la anomenada “esquadra negra”, destí del qual mai més van tornar.

---

Més informació:
Arribada de l’esquadra espanyola publicada al diari La Vanguardia del 14 de març de 1911 pàgina 2
Historial del «Carlos V» a la pàgina web de Todoavante.es
Llibre «Buques de la Armada Española. Historiales (1700-2014)» de Pedro Fernández Núñez, José Mª Mosquera Gómez i José Manuel Budiño Carlés