El 14 d’abril de 1904, durant la seva visita oficial a Barcelona i els seus voltants, el rei Alfons XIII va assistir a la inauguració de diverses obres al Port de Barcelona i també va voler presenciar el funcionament del dic flotant i deponent, una instal·lació llavors única a Espanya.

Com que ja s’havien acabat els treballs realitzats al vapor Miguel Jover, es va disposar una tribuna perquè el monarca pogués contemplar-ne la avarada des del dic i observar de primera mà el funcionament de la instal·lació. Després de la maniobra, el propi Alfons XIII va recórrer les dependències del dic flotant i posteriorment va pujar a bord del Miguel Jover.

La idea d’adquirir aquest dic flotant i deponent es remunta a 1882, quan els enginyers Francisco La Gasca i Julio Valdés van elaborar un informe en què recomanaven instal·lar aquest tipus d’infraestructura per millorar de manera significativa els serveis portuaris. Aquella època, el port no disposava de mitjans moderns per reparar vaixells de certa mida, cosa que obligava molts a desplaçar-se a altres ports europeus per entrar en dic.

El model proposat va ser el dels enginyers Josiah Latimer Clark i John Stanfield, que es van dedicar especialment a l’estudi i la millora dels dics flotants i els elevadors hidràulics de canals. El sistema Clark & Stanfield era un dic flotant que permetia aixecar vaixells fora de l’aigua per reparar-los, sense necessitat de construir un dic sec de obra a terra.

Estava format per seccions modulars que podien unir-se o utilitzar-se per separat segons la mida del vaixell. Cada secció tenia pontons amb compartiments que es podien omplir d’aigua per enfonsar el dic i permetre l’entrada del vaixell, o buidar-se per elevar-lo i treure’l de l’aigua. Bombes i vàlvules controlaven aquest moviment de manera segura i precisa, i el sistema tenia capacitat per aixecar fins a 6.000 tones de pes mort.

El 1894 es va convocar un concurs per a la seva construcció. Van presentar-se al contracte l’Arsenal Civil, Material para Ferrocarriles y Construcciones i La Maquinista Terrestre y Marítima, sent aquesta última la guanyadora del concurs el 1895. El 1902 van finalitzar les obres de construcció i, l’any següent, va començar a operar amb normalitat.

El 1904, més de 50 vaixells d’entre 50 i 3.800 tones van utilitzar els serveis del dic flotant, serveis també aprofitats per els vaixells de l’Armada Española.

El dic flotant i deponent va oferir els seus serveis fins a finals del segle XX, quan va ser desballestat en favor d’un nou i més modern dic sec flotant.