A l’entorn del port de Barcelona encara es conserven vestigis de les antigues fortaleses que protegien la ciutat. Una d’elles són les instal·lacions de les Reials Drassanes, lloc on es van construir les galeres de la Corona d’Aragó, activitat que es va mantenir fins al segle XVIII. Amb el pas del temps la construcció naval es va traslladar a altres espais, tot i que el recinte mai no va deixar d’estar lligat al mar. Va passar a tenir usos militars com a caserna i arsenal d’artilleria, integrant-se en el sistema defensiu de la ciutat.

Ja al segle XX, abans de la Guerra Civil espanyola, l’Exèrcit va cedir les instal·lacions a l’Ajuntament de Barcelona el 1935, que les va transformar en museu. La inauguració es va produir després de la guerra, el 18 de gener de 1941. Posteriorment, el 5 de març de 1976, les Drassanes Reials van ser declarades Monument Historicoartístic per decret del Consell de Ministres.

L’edifici ha estat restaurat en diverses ocasions. Destaquen la intervenció de 1957, dirigida per l’arquitecte Adolf Florensa, i la reforma de 1985 realitzada pels arquitectes Esteve Terrades i Robert Terrades, que va permetre guanyar uns 10.000 m² destinats a espais expositius.

A l’anomenada grada major s’exposa una de les peces més destacades del museu: la galera La Real, reproducció a escala de la nau capitana de Joan d’Àustria a la Batalla de Lepant. Construïda i inaugurada el 1971 a la mateixa grada que l’original, la rèplica va commemorar el quart centenari de la batalla sota la direcció del llavors director del museu, José María Martínez-Hidalgo, que va cuidar cada detall del projecte.

Actualment el visitant pot recórrer quatre exposicions permanents: “Catalunya Mar Enllà”, dedicada a la història de la marina catalana entre els segles XIII i XX; “Les Sorres X”, on es mostra una embarcació medieval del segle XIV destinada al transport de mercaderies; “Drassanes i Galeres”, centrada en la història de les Drassanes Reials; i “7 Vaixells, 7 Històries”, que presenta les experiències de set personatges a bord de set vaixells de diferents èpoques. A aquestes s’hi sumen diverses exposicions temporals com “Trencant vaixells, trencant vides”, “Puja a bord!” o “La infàmia”.

El museu disposa també de restaurant i cafeteria, tant a l’interior com al jardí exterior. L’herència militar del recinte permet contemplar part de la muralla, un portal i el fossat, visitables el primer i el tercer diumenge de cada mes i, a més, el museu compta amb una petita flota pròpia. Entre les seves embarcacions destaca el pailebot Santa Eulàlia, que es pot visitar amb l’entrada del museu al seu moll d’atracada al Port Vell.