Neptú, aquesta va ser la primera imatge que van veure els tripulants de la fragata Paulita en tocar terra per primera vegada després de 74 dies de navegació des de Nova Orleans. Van quedar amarrats al Moll de la Riba i, des d’allí, un cop descarregada la mercaderia, van poder accedir a terra per descansar unes hores de la vida a la mar.

L’estàtua de Neptú va estar instal·lada en aquell moll durant gairebé cent anys, des que la Junta d’Obres del Port va decidir ordenar-ne la construcció en honor del rei Ferran VII. L’obra fou encarregada als escultors Adrià Ferran, que va esculpir la figura del déu amb un estil neoclàssic, i Celdoni Guixà, autor de les quatre esfinges situades als peus de Neptú. El conjunt es va completar amb baixos relleus amb motius relacionats amb la navegació i la prosperitat derivada del comerç marítim.

Va ser inaugurada el 14 d’abril de 1826 i, l’any 1919, amb les obres de modernització de les instal·lacions portuàries, va ser desmuntada i traslladada als Jardins de Laribal, a Montjuïc. Més endavant, el 1975, es va tornar a traslladar i, després de molts anys apartada del públic en un magatzem municipal, fou instal·lada de nou en un nou emplaçament, aquesta vegada no gaire lluny del port.
(imatge de Canaan vía Wikimedia Commons)
La plaça de la Mercè, davant la basílica de la Mare de Déu, va ser l’indret escollit per tornar a aixecar l’estàtua, acompanyada d’una font dissenyada pels arquitectes municipals Rosa Maria Clotet, Ramon Sanabria i Pere Casajoana. Avui, però, Neptú ja no mira cap al mar, ja que els edificis que l’envolten li barren la vista, i els mariners que arriben al port ja no el poden reconèixer com aquell vell guardià que, durant dècades, els donava la benvinguda des del moll.






Deja un comentario