Era d’hora, molt d’hora, tot just el sol començava a esquinçar la fosca nit, però el fotògraf ja estava situat en el que seria el seu proper punt habitual del port per obtenir una nova sessió de fotografies navals: el nou mirador de l’escullera. La foscor no li permetia distingir a la llunyania el vaixell que estava esperant, però no importava: les eines informàtiques que ofereixen diferents servidors, ajudades per la ràpida visualització des del telèfon mòbil, li revelaria exactament on era el vaixell.

Lluny d’avorrir-se, va aprofitar també aquesta oportunitat, les primeres llums del dia que l’alba li oferia li van permetre fer noves, diferents, i interessants fotografies sota aquesta màgica atmosfera. A poc a poc amb més llum, va distingir de lluny, al pont Porta d’Europa, una figura. Potser un altre fotògraf que esperava el mateix vaixell, o algú que es dirigia cap al lloc de treball.

Si es tracta d’un fotògraf, és possible que no fos l’únic, més figures es movien pel pont, i possiblement per altres punts del port n’hi havia algun més esperant l’arribada d’un vaixell de guerra tan esperat.

El vaixell va arribar una mica més tard del previst, pertanyia a un país el pavelló del qual és molt poc habitual, i era obligat fer una bona sessió de fotografies. Per fi va enfilar la bocana nord del port i en menys de quinze minuts, els que va trigar el vaixell a entrar i desaparèixer cap a l’interior del port, el fotògraf va fer una mica més de cent fotografies.

Era el 16 de novembre del 2023, i el vaixell en qüestió era el vaixell d’entrenament d’helicòpters «Hansando» (ATH-81) de l’Armada de la República de Corea. No va venir sol, dues hores més tard arribava el vaixell de suport, el «Hwacheon» (AOE-59).

En saber-se amb antelació l’arribada d’aquests visitants, diferents aficionats a la temàtica naval, i sense necessitat de dir-ho entre ells, es van posicionar a diferents punts del port per cobrir-ne l’arribada. Cadascú va escollir el seu lloc favorit per fotografiar-lo des de tots els angles possibles: des de un punt elevat, a nivell del mar, des del moll… i algun des de casa escoltant amb la ràdio les comunicacions del port, en no poder assistir a l’esdeveniment.

A aquests aficionats se’ls coneixia antany com a “fotògrafs navals” i ja en vam veure alguns en aquest bloc a l’entrada “Fotògrafs navals d’antany”, però actualment tenen un altre nom, producte d’un anglicisme que sembla definir-los millor com «algú que es dedica a observar, fotografiar o registrar informació sobre vaixells i altres embarcacions», els shipspotters.

Els fotògrafs navals contemporanis

Aquest col·lectiu és tan variat com la vida mateixa. Alguns tan sols fan fotografies als vaixells de guerra, altres a vaixells de passatge i creuers, i sempre hi ha el que fa fotografies a tot el que flota. N’hi ha de detallistes, que no es perden ni un element, component, peça, esquema de color, forma de la xemeneia, del pont de comandament, la matricula, la bandera i/o l’hora i el dia exacte d’arribada.

Aquests entusiastes se serveixen de les eines més modernes per determinar la posició del vaixell objectiu, alguns amb serveis de localització per AIS (Automatic Identification System o Sistema d’Identificació Automàtic), que ofereixen pàgines web com Marinetraffic o VesselFinder; altres es fien de les dades subministrades per l’autoritat portuària local, i algunes per amics que tenen informació privilegiada del moviment portuari. La majoria porten un bon equip fotogràfic, encara que amb una càmera i una bona dosi de paciència, n’hi ha prou. Paciència molt útil quan el vaixell s’endarrereix, tant si plou, com en els pitjors dies de la canícula, o el seu oposat, amb els dies secs i freds.

El fotògraf naval contemporani guarda amb zel les seves imatges i comparteix a les xarxes socials les seves millors preses. Col·lectivament els fotògrafs navals tracen amb les seves imatges pujades a xarxes, potser sense adonar-se’n, la travessia i la història d’aquests vaixells al llarg de la ruta.

Cada port té el seu propi col·lectiu, alguns es coneixen i d’altres no, però en definitiva fins i tot amb els seus diferents estils i inquietuds, aquests fotògrafs no només registren l’activitat marinera d’un vaixell, sinó la d’un port.

Al port de Barcelona hi ha hagut i hi ha aquests shipspotters i gràcies, possiblement al proper esdeveniment de la Copa Amèrica, estem vivint un canvi generacional d’aquest grup d’aficionats, convivint els més veterans amb els més joves.

Fotògrafs navals de Barcelona

Entre els més veterans encara fan fotos dos fotògrafs de la vella escola, un dels quals és Jordi Montoro, el qual va adquirir aquesta afició durant el servei militar a Cartagena. Allà va prendre contacte per primera vegada amb els vaixells de guerra, i potser, en no tenir una càmera fotogràfica, en tornar va poder materialitzar amb un gran entusiasme aquesta afició. Avui dia, són més de quaranta anys prenent imatges dels vaixells al port de Barcelona, ​​entre altres ports espanyols i de l’estranger.

Un altre dels veterans és Josep de Dios, company de l’infatigable Camil Busquets, i l’afició del qual li ve de petit. Però probablement aquest hobby el porta a la sang, ja que el seu avi va ser un dels tècnics que va ajudar el capità de corbeta Arturo Génova, a perfeccionar als Tallers Vulcà la boia de salvament que equipava els submarins de la sèrie D de l’Armada espanyola.

De vegades és difícil compaginar l’afició amb la feina, aquest és el cas de Sergi Olivares, que fins i tot amb les dificultats de la vida, no dubta a baixar a port quan hi ha una visita interessant. I encara que no es prodiga gaire a les xarxes socials, la seva amistat i la seva generositat és ben valorada. Sap exactament quan va començar aquesta afició, el 22 de maig del 1975, quan el dia del seu aniversari li van regalar una càmera Pocket Instamatic i va baixar al port amb el seu germà per estrenar-la. Aquell dia feia una escala el portahelicòpters nord-americà «USS Iwo Jima» (LPH-2), van intentar visitar-lo, però a causa de la llarga cua d’espera no va ser possible. Tot i així, va estrenar la seva càmera, i va fer aquesta primera fotografia deteriorada pel transcórrer dels anys.

Aquesta afició va augmentar quan va fer el servei militar a l’Armada, i des de llavors no es perd cap visita d’un vaixell pintat de gris naval.

Hi ha fotògrafs que han aconseguit convertir la seva afició en el seu ofici i mode de vida, en aquesta categoria hi ha Javier Ortega Figueiral, conegut a xarxes socials com Sr. JOF tant a Instagram com a X. Que escriu en diversos mitjans com al diari La Vanguardia i a la revista Forbes sobre temes aeronàutics i navals. Encara que reconeix que des de fa uns anys, per feina, no hi pot anar sempre que vol al port, fa més d’una escapada quan li és possible, amb la seva veterana càmera Canon, i si no la porta a sobre, emprant el telèfon mòbil.

Per a ell hi ha dos tipus de vaixells, citant les seves paraules:

«Els vaixells de línia regular són els que s’encarreguen d’unir el punt A amb el punt B, després el C amb el D i tornen a l’A. Formen part d’aquesta sensació que el món funciona, està ordenat i serveixen a una comunitat».

“Els vaixells de creuer són vaixells que viatgen amb rumb, encara que sense pressa. Són generadors de felicitat, de desconnexió, de temps lliure i propicien que els seus passatgers visquin altres vides diferents.”

El canvi generacional el podria liderar Jaume Bosch, que en poc temps s’ha convertit en l’expert dels creuers de Barcelona. Coneix tots els seus secrets i, encara que els té tots més que fotografiats, la febre del shipspotter l’obliga a buscar-ne noves imatges, i transmetre a través de les fotografies la seva bellesa i història.

L’afició li ve de ben petit, quan el 2003 es va embarcar al primer creuer; des d’aquell moment, es va veure atrapat per aquesta afició, buscant-hi una manera d’evadir-se del dia a dia en companyia d’aquests gegants de la mar.

Em deixo molts fotògrafs per citar, alguns coneguts i altres per conèixer, i no oblido: Manel Díaz, Manolo García, Fabio Peña, Antoni Barreda, els quals, cadascun amb el seu estil, plasmen a la seva manera la realitat dels vaixells al port de Barcelona. Tampoc no m’oblido dels professionals de la mar com Agustín Zapiraín, Aleix Badia o Jordi Masclans, així com del col·lectiu portuari, que gràcies a la seva proximitat, deguda a la seva feina, ens delecten amb molt bones imatges.

Per tancar Barcelona em cito a mi mateix, autor d’aquest bloc “En visita de cortesia” i on plasmo tant l’afició per fotografiar els vaixells, com investigar-los i escriure les seves històries.

Els meus inicis a la fotografia naval es troben a la infància, quan el meu pare em portava al port per veure quines novetats hi havia. Amb el temps es va convertir en una afició lligada a la fotografia, en què a més, un servidor al costat d’alguns anteriorment citats, visitava tots els vaixells de guerra que feien una visita de cortesia.

Altres fotògrafs navals

De llarg a llarg de la costa espanyola, cada port té els seus shipspotters, que de la mateixa manera que ho fem els de Barcelona, ​​desenvolupen el seu hobby amb el seu equip fotogràfic. Un és Antonio Alcaraz de València, un apassionat del tema marítim, i conegut en xarxes com Harbour Pilot. Combina la feina de descarregador d’una factoria de productes químics amb aquesta afició a la fotografia, dedicant tot el temps disponible fora de les hores de treball.

Com el seu nom en xarxes socials indica, Harbour Pilot és aficionat a l’ofici dels pràctics del port; li agrada fotografiar les seves ràpides llanxes durant les seves maniobres, i més d’una vegada navega amb ells, aconseguint així espectaculars imatges.

Si viatgeu a la ciutat dels submarins espanyols, Cartagena, i arribeu amb vaixell, hauríeu d’estar pendents del Moll de la Curra i del seu far verd, ja que és molt possible que el senyor Miguel Egea hi estigui apostat amb la seva càmera a la mà, esperant el pas d’algun vaixell o submarí interessant.

Miguel és un amant de la seva ciutat i del seu port. Treballa d’infermer a l’Hospital de Santa Lucía; és un aficionat de la nàutica i de la història naval com la de la batalla de Trafalgar, i quan pot, escapar-se al port buscant una bona presa amb la seva càmera.

En un dels punts amb més trànsit marítim del mar Mediterrani hi ha Alejandro Sophian Lerouech, que amb base a Algesires, controla tots els vaixells que transiten per l’Estret de Gibraltar.

La seva afició va començar de ben petit, quan el seu pare el portava als molls dels ports de Tarifa i Algesires. A la seva edat primerenca va arribar a conèixer tots els noms dels ferris que creuaven l’estret amb rumb a Tànger millor que ningú. Quan li van regalar el seu primer equip fotogràfic, va començar a moure’s per la zona d’Algesires, des de Punta Carnero a Punta Europa, i amb el pas dels anys va expandir la seva àrea fotogràfica fins a Cadis i la Base Naval de Rota.

Aquest hobby el va portar a estudiar nàutica i transport marítim a la universitat de Cadis, i segurament en un futur expandeixi el seu horitzó fotogràfic més enllà de les fronteres espanyoles.

A l’altra banda de l’estret, ja en aigües de l’Atlàntic, tenim el shipspotter Ángel Buigas, que des de Cadis, com al fotògraf anterior, monitoritza el trànsit entrant i sortint de l’Estret de Gibraltar.

Ángel treballa al port de Cadis, al servei de neteja com el seu pare abans que ell, des de petit ja el portava al port per contemplar la bellesa dels creuers, i aquí es va enganxar a la fotografia.

Aquest fotògraf no dubta, si cal, a agafar les maletes i el seu equip fotogràfic, i embarcar-se en algun viatge per obtenir la fotografia desitjada, i fa poc ens va visitar a Barcelona, ​​perseguint entre d’altres el «MSC World Europa», creuer que no passa desapercebut.

Sense deixar Espanya encara i pràcticament al mig de l’oceà Atlàntic, tenim Alfons Farrás, que des de Tenerife, amb el seu equip compost per la seva càmera fotogràfica i el seu dron, fa honor a l’afició de shipspotter. Afició que va començar a la Mediterrània quan vivien a Sabadell i el seu oncle se’l portava a veure trens i vaixells, i aquests últims li van robar el cor.

Alfons és patró, i quan no està navegant es recorre els molls buscant els millors punts i angles per fer fotografies. En aquest últim any porta a la motxilla un dron, que amb els deguts permisos i autoritzacions, pren espectaculars vídeos i imatges fixes.

Tanco aquest llarg article amb un shispotter d’ultramar, John Morgan, radioaficionat que gaudeix de la pesca i l’observació dels vaixells des de la costa de Virgínia, als Estats Units, i que més d’una vegada ha pres instantànies realment espectaculars.

Per a més informació:
Entrada del bloc En visita de cortesia: “Fotògrafs navals d’antany”
A l’exposició “Retrats de vaixells” del Museu Marítim de Barcelona