El dia 7 de juliol de 2019 feia la seva entrada al port de Barcelona el iot d’expedició Legend; tan exclusiu i extravagant vaixell va procedir a amarrar els seus caps de babord al Moll Nou, amb la proa mirant cap a la ciutat al costat de les instal·lacions de Marina Barcelona 92. La seva visita tenia poc a veure amb cap viatge de plaer o escala en un port turístic del Mediterrani, sinó més aviat amb l’inici de les seves tasques de manteniment programades entre els mesos de juliol i octubre d’aquest any 2019.

El Legend pocs dies després d’arribar a Barcelona
(imatge d’Antoni Casinos Va)

L’aspecte del Legend no passa desapercebut per a ningú, entengui o no de vaixells; les seves línies rudes i robustes s’assemblen més a les d’un remolcador. La seva prominent i voluminosa proa deixa entreveure un possible reforç, com si en un passat hagués exercit de trencaglaç, i possiblement l’observador tingui raó: el iot Legend va ser un remolcador al servei de la flota soviètica amb el nom de Dimant.

Amarrat al Moll Nou esperant torn per començar les obres
(imatge d’Antoni Casinos Va)

Projecte 8164C

El iot Legend va ser construït originalment com a remolcador oceànic i vaixell de rescat amb el nom de Dimant dins de la sèrie Hèrcules o projecte 8164C segons la nomenclatura soviètica. Va ser desenvolupat pels drassanes holandeses d’Industrieele Handels Combinatie (IHC) Holland Smit BV d’Amsterdam, a qui el govern de la Unió Soviètica va encarregar la construcció de quatre unitats destinades al Ministeri de la Flota Marítima (o Morflot) i al Ministeri de Pesca. Aquests quatre vaixells es construirien entre 1973 i 1974 i s’anomenarien Héctor (Гектор), Dimant (Димант), Diocles (Диокл) i Hércules (Геракл).

El Dimant al 1974
(Lemachko B.V. vía fleetphoto.ru)

Estaven dissenyats per afrontar qualsevol emergència que pogués sorgir a un vaixell a la mar, és a dir, rescat i evacuació de tripulants, extinció d’incendis, reparacions a la mar i tot això en qualsevol condició meteorològica i en qualsevol mar o oceà, incloses les gèlides i congelades aigües polars. En el cas d’haver de remolcar un altre vaixell avariat podien fer-ho sense excedir les 80.000 tones de desplaçament. Disposaven d’instal·lacions a bord per poder realitzar qualsevol tipus de reparació en alta mar, així com d’un equip complet de bussos capaços d’operar fins a 45 metres de profunditat amb soldadura elèctrica; així mateix, a bord podien transportar el seu equip de rescat i reparacions en dues bodegues de 190 i 110 m³, equips i càrrega que podien ser estibats mitjançant dues grues de 500 kg de capacitat. Aquestes capacitats eren molt ben aprofitades per les flotes pesqueres soviètiques que navegaven arreu del món, com les que treballaven al Mediterrani; aquests vaixells recalaven en ocasions al port barceloní durant les seves missions de suport a les flotes pesqueres.

L’Hector i bessó del Dimant atracat al Moll Adossat del port de Barcelona a finals dels anys ’80, probablement es desplaçava al Mediterrani al costat de la flota pesquera com a vaixell de suport
(imatge de Jordi Montoro)

Aquests vaixells de rescat / remolcadors tenien un pes mort de 740 tones i un arqueig brut màxim de 1.800 tones; la seva eslora era de 72,50 metres per 13,24 metres de mànega i 7,20 metres de calat màxim. Eren propulsats per dos motors dièsel SB-308 NDK fabricats per Smit-Bolnes amb una potència de 3.400 hp cadascun a un eix que li donaven una velocitat màxima de 17,3 nusos. L’autonomia era de 18 dies a la mar i la seva dotació la componien 30 tripulants.

Una altra instantània del Dimant
(Lemachko B.V. vía fleetphoto.ru)

El Dimant va estar destinat com a vaixell de suport a la flota pesquera soviètica amb base a Murmansk des de 1974 fins a 1991. Coincidint amb la caiguda de la Unió Soviètica va ser reanomenat Giant (Гигант o Gegant), i amb aquest nom navegaria fins a 1999, quan va ser venut per ser utilitzat com a iot sota el nom de Giant I.

El iot Legend

Després de la seva baixa a la flota soviètica va ser comprat per ser convertit en un superiot; els drassanes encarregades d’aquests treballs van ser les mateixes que el van veure néixer. La reforma va respectar gran part de l’estructura del vaixell, allargant una mica la seva eslora fins als 75,2 metres per la seva popa per afegir un embarcador, una piscina i més espai al seu interior; es va mantenir la seva planta motriu. John Misiag Interior Design i Me Consulting van ser els encarregats de redissenyar el seu interior; va conservar els 30 tripulants i va afegir capacitat per a 24 passatgers més amb tot luxe.

Treballs de reforma del Giant per convertir-lo en el iot Giant I
(via Charter World)
Aquest va ser el seu primer aspecte com a iot Giant I
(via Charter World)

Els anys 2007 i 2014 tornaria a ser reformat i d’aquestes obres en naixeria pràcticament un nou iot, el Legend. Aquest iot va conservar la capacitat de navegar en qualsevol tipus d’aigua i condició meteorològica, tenint el seu casc la qualificació PC-7 per navegar en aigües polars; les seves exclusives instal·lacions inclouen un cinema, un spa, un gimnàs, una sauna, saló de bellesa, jacuzzi, piscina, heliport per poder operar amb un Eurocopter EC-135 i possibilitat d’embarcar motos d’aigua, equips de submarinisme i un minisubmarí com el C-Explorer. Els hostes poden escollir allotjar-se en un dels 13 camarots disponibles: un camarot màster, dues suites VIP, quatre dobles i sis bessons, tots ells completament equipats i distingits no per número de cabina sinó pel nom de ciutats del món.

Vía Boat International – YouTube

I és que la categoria de iot se li queda curta i és per això que a aquest vaixell, i a altres de similars, se’ls denomina iots d’expedició, i no és per menys. Del 6 al 13 de gener de 2019 el Legend va iniciar una expedició a l’Antàrtida partint del port de Punta Arenas, a Xile, amb rumb a les Illes Shetland del Sud; durant una setmana visitarien tota la regió fins al canal Lemaire. El preu per bitllet era de 25.000 a 39.000 dòlars per persona.

Imatge promocional del viatge a l’Antàrtida
(Eyos Expeditions)

Ara aquest superiot es troba realitzant el seu període programat de manteniment a les instal·lacions de Marina Barcelona 92, a les seves noves instal·lacions situades a l’extensió del Moll de Catalunya. Al shiplift o syncrolift construït hi poden treballar amb vaixells de fins a 4.800 tones de desplaçament i l’àrea de treball ocupa aproximadament uns 20.000 m², podent allotjar fins a 12 vaixells simultàniament de diferents mides.

El Legend acabat de treure de l’aigua, al costat el iot Amadea
(imatge d’Antoni Casinos Va)
A punt per començar les obres de manteniment
(imatge d’Antoni Casinos Va)

El Legend està previst que abandoni el port de Barcelona l’octubre d’aquest any i tot sembla indicar que encara li queda una llarga vida i moltes milles per recórrer.

El Legend vist a través del pont Porta d’Europa en una visita anterior
(imatge de Jordi Montoro)

Més informació:
Vaixells de la classe Projecte 8164C a la pàgina web de fleetphoto.ru
Fitxa i història del iot com a Giant I i com a Legend a CharterWorld
Informació addicional de les instal·lacions a la pàgina web oficial de Marina Barcelona 92

Deja un comentario

Tendencias