El dia 20 de maig de 2019 al voltant de les 8.30 hores del matí feia la seva entrada al port de Barcelona el vaixell escola Mircea sota el comandament del seu capità Cristache Tarhoaca de les Forces Navals de Romania.

El vaixell escola Mircea acompanyat pel remolcador Montclar
(imatge d’Antoni Casinos Va)

Al seu encontre va sortir la llanxa dels pràctics Orion BCN i els remolcadors Monbrio i Montclar, que el guiarien i ajudarien a arribar fins al punt d’amarratge previst a la Terminal Internacional del Maremagnum, lloc on romandrà fins al proper dia 23 de maig.

Poc abans de començar la maniobra d’atracament
(imatge d’Antoni Casinos Va)
Virant davant la dàrsena Nacional
(imatge d’Antoni Casinos Va)
Los remolcadores han acompañado al Mircea hasta el último momento
(imagen de Antoni Casinos Va)

El Mircea

El vaixell escola Mircea porta el seu nom en honor a Mircea I de Valàquia (1355-1418) i aquest és el segon vaixell de la marina de guerra de Romania (Marina Română) en ser batejat amb aquest nom.

El bergantí Mircea del 1822 ja va visitar Barcelona en dues ocasions

El Mircea és una barca de tres pals construïda a partir dels plànols del velers alemany Gorch Fock I de 1933 i els seus germans bessons són l’americà USCGC Eagle (ex Horst Wessel), el Sagres portuguès i l’actual Gorch Fock alemany.

Va ser construït per les drassanes alemanyes de Blohm & Voss a Hamburg, sent avarat el 1938 i adquirit per la Armada de Romania l’1 de maig de 1939, arribant al port de Constanța el 17 de maig.

El Mircea al 1939
(via Academia Navala «Mircea cel Batran»)

Te un desplaçament de 1.844 tones, amb una eslora de 81,1 metres, una màniga de 12 metres i un calat de 5,35 metres. És propulsat pel seu aparell de barca de tres pals, a més d’un motor dièsel MAK de 1.100 HP que li dona 9,5 nusos. La seva tripulació és de 200 persones, de les quals 120 són cadets.

El seu primer viatge d’instrucció el va iniciar el 3 de juliol de 1939 realitzant un creuer pel Mediterrani que el portaria a recalar als ports de Palermo, Toló, Palma, Gibraltar, Algèria i Alexandria; estava prevista la visita a Xipre i Síria però va haver-se de cancel·lar per l’atac alemany a Polònia l’1 de setembre de 1939.

Durant la Segona Guerra Mundial el Mircea va continuar amb les seves tasques d’instrucció, però els seus viatges no arribaven gaire més enllà de la costa romanesa. Amb l’ocupació soviètica de Romania el 1944, el Mircea va passar a mans de la flota roja i destacat al Mar Negre fins al 27 de maig de 1946, quan el vaixell escola va ser retornat a la marina de Romania.

Entre 1946 i 1947 va ser sotmès a diverses obres de reparació i modernització per poder continuar amb la seva tasca d’instrucció de nous cadets. El 1959 la Armada va afrontar una dràstica reducció d’unitats navals i el Mircea estava inclòs a la llista de vaixells que havien de ser donats de baixa; per fortuna es va poder salvar quedant adscrit a la 129a Divisió de Vaixells Auxiliars de Mangalia.

El 12 d’octubre de 1965 el Mircea va posar rumb al port de Hamburg per ser modernitzat; sense propulsió pròpia va ser remolcat per dos remolcadors militars, els RM-101 i NS-116, que van haver de navegar sota bandera civil però amb personal militar amb els noms de Viteazu i Voinicul, per evitar problemes en alguns ports.

La travessia pel Mar Negre i el Mar Mediterrani va ser complicada a causa de diverses tempestes, però no va ser res comparat amb el que els esperava en entrar al Golf de Biscaia. El 25 de novembre la mala mar va provocar diversos danys greus als tres vaixells del convoi romanès; el Mircea es va escorar perillosament fins als 35 graus a ambdues bandes. L’endemà les condicions meteorològiques no van millorar, els vents van superar els 120 km/h i els caps que el mantenien unit als remolcadors es van trencar; sense propulsió pròpia, la tempesta el va arrossegar a prop de la boia que marcava una distància de 300 a 400 metres de l’Île-de-Sein. Les dotacions dels remolcadors van contemplar impotents com el Mircea s’apropava perillosament a la Calçada de Sein amb el risc evident d’encallar i perdre el vaixell. Des del Mircea van provar de deixar anar primer l’àncora d’estribord, sense gaire èxit, i després van repetir l’operació amb l’àncora de babor del tipus almirallat. Aquesta última es va enganxar amb el sistema de flotabilitat de la boia, quedant el Mircea atrapat al costat de la boia i provocant-li diversos danys al casc.

Un cop aconseguida una posició mínimament segura, es va llançar el SOS i en la seva ajuda van acudir diversos vaixells, entre ells el mercant Conrad amb bandera noruega i els remolcadors militars francesos Implacable (A-670) i Rhinoceros (A-668), aquests van aconseguir rescatar el Mircea i remolcar-lo al port de Brest l’endemà.

El mal temps els va acompanyar fins a la seva arribada a Hamburg el 19 de gener de 1966, on va ser sotmès a unes profundes obres de modernització, abandonant les drassanes que el van veure néixer per segona vegada el 10 d’octubre de 1966.

Des de llavors el Mircea no s’ha perdut cap creuer d’instrucció ni cap altre esdeveniment on fos convidat o pogués participar. El 1976 va ser el primer vaixell de guerra romanès a creuar l’Atlàntic per estar present en el Bicentenari de la Independència dels Estats Units; durant aquest creuer va tenir l’oportunitat de navegar amb els seus germans bessons. Entre 1977 i 1994 el Mircea va continuar amb els seus creuers d’instrucció entre el Mar Negre, el Mar Mediterrani i alguna incursió a l’Atlàntic. El 19 de juliol de 1980 es va convertir en el primer vaixell militar del bloc de l’Est en visitar la ciutat de Barcelona després de la Segona Guerra Mundial.

El 1994 afrontaria un llarg període d’inactivitat en el qual es va aprofitar per realitzar-li més obres de manteniment a les drassanes navals de Brăila fins al 2002.

Mascaró de proa del Mircea
(imatge d’Antoni Casinos Va)

L’abril de 2002 va reprendre la seva activitat formativa i el 2004 va prendre part en la Tall Ships Challenge, en què recorreria 15.000 milles nàutiques, recalant als ports de Cagliari i Las Palmas, recorreria la costa Est dels Estats Units i Canadà amb escales a Hamilton, Charleston, Baltimore, Newport, New London, Halifax, Arichat i Sydney, tornant a Europa visitant Brest, Cadis i La Valeta.

El 2005 repetiria el repte amb la Tall Ships Race i el mateix any al festival SAIL Amsterdam 2005. El 12 de juliol de 2007 tornaria a Barcelona amb la Tall Ships Race Mediterranea.

D’esquerra a dreta: Mircea, Amerigo Vespucci i Guayas durant la Tall Ships Mediterranea de Barcelona el 2007
(imatge de la col·lecció del Museu Marítim de Barcelona)

El 2009 va celebrar el seu 70è aniversari amb un creuer d’instrucció de 5 mesos, recorrent les aigües i ports del Mediterrani fins a l’Atlàntic, i va aprofitar per participar en el Tall Ships Challenge de 2009 i al festival de velers de Boston.

Ara, amb 80 anys acabats de complir fa uns dies, el Mircea els tornarà a celebrar al mar amb un altre creuer d’instrucció de tres mesos de durada amb 57 cadets de l’Acadèmia Naval «Mircea cel Bătrân», dels quals 14 són estrangers procedents de les seves respectives acadèmies navals d’Albània, Bulgària, Xina, França, Polònia, Portugal, Turquia i Ucraïna. Durant la seva travessia visitaran els ports de Siracusa, Barcelona, Almeria, Cadis, Brest, Rouen, La Haia, Hamburg, Southampton, Lisboa, La Valeta i Istanbul. La visita a Almeria serà especial i poc habitual, ja que coincidirà amb les eleccions al Parlament Europeu, i a la seva parada la dotació del Mircea aprofitarà per exercir el seu dret a vot.

Si els plans del contraalmirall Mihai Panait segueixen endavant per a l’any 2020-2021, el Mircea realitzarà la seva primera circumnavegació del globus com a part de les celebracions del centenari de la Unió.

Deja un comentario

Tendencias