El dia 25 de novembre de 1964 feia la seva entrada al port de Barcelona, en visita de cortesia, el paquebot de propulsió nuclear NS Savannah, al comandament del capità David B. McMichael i procedent de Lisboa. Va atracar al test del Moll de Ponent, on l’esperaven les autoritats civils i militars de la ciutat.

Les operacions d’atracada van ser amenitzades amb música procedent de la Banda Municipal, i una secció muntada de la Guàrdia Urbana els va oferir una diana florida.

Al mateix moll es va preparar una tribuna on esperaven les autoritats de la ciutat; entre d’altres, hi havia el governador civil accidental, el president de la Diputació de Barcelona, el marquès de Castell-Florite, el governador militar, el general Guiloche, i el cap del sector naval, el contraalmirall Jáudenes Junco. També hi eren presents el cònsol general dels Estats Units, el senyor John W. Ford, entre d’altres.

La seva estada a Barcelona es va prolongar fins al dia 30 de novembre i va romandre obert al públic per a tothom qui el volgués visitar. Tot i que aquesta no seria la seva única visita a Barcelona, en el futur repetiria escales ja en missió comercial el dia 13 de desembre de 1965, durant la celebració del congrés «Mobile Trade Fair», entre altres visites també de caràcter comercial.

El dia 27, el vaixell Savannah va fer una breu sortida a la mar, resseguint la costa catalana, a manera de demostració amb diverses autoritats i periodistes locals. Per a aquesta exhibició es van desplaçar a la ciutat Comtal en avió el ministre d’Indústria, el senyor López Bravo; el ministre de Marina, l’almirall Nieto Antúnez, acompanyat del cap de l’Estat Major de l’Armada, l’almirall Meléndez Bojart; i el cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el tinent general Cavanillas Prosper, entre altres personalitats civils i militars.

Els Àtoms per a la pau

El Savannah estava realitzant el tercer creuer de demostració de la tecnologia nuclear aplicada a la propulsió naval. Aquest tercer creuer va començar al port de Galveston, a Texas, com a punt de partida el dia 21 de març de 1964. Després de salpar de Barcelona, es va dirigir al port de Nàpols, on tenia prevista l’arribada el dia 2 de desembre, i d’allà va tornar a aigües nord-americanes per continuar el seu creuer fins a finalitzar la travessia el 3 d’octubre al mateix port de Galveston.

Aquest vaixell va néixer a partir de la iniciativa del president dels Estats Units Dwight D. Eisenhower anomenada “Àtoms per a la Pau”, que al seu torn formava part d’un projecte més ampli anomenat Projecte Candor, creat el 1953. Aquest projecte va ser una gran campanya de relacions públiques del Govern nord-americà destinada a informar el poble estatunidenc del enorme despesa i esforç econòmic destinats al programa nuclear militar en l’escala armamentística contra la Unió Soviètica.

Aquesta informació arribaria a la societat civil mitjançant sis espais informatius emesos per ràdio i televisió, d’uns quinze minuts de durada. Aquests missatges eren transmesos per personal pròxim al Govern i fins i tot pel mateix president del país.

Aquests eren els noms de cada espai informatiu amb els seus narradors:

– “La Naturalesa del Comunisme”, transmès pel President i pel secretari d’estat John Foster Dulles

– “Les Capacitats de l’URSS”, pel director de la CIA Allen W. Dulles i el general Walter Bedell Smith

– “L’Amenaça als Estats Units”, per l’almirall Arthur W. Radford

– “El Món Lliure i els Estats Units”, pel senador Henry Cabot Lodge Jr.

– “El Comunisme a Casa”, pel director de l’FBI J. Edgar Hoover i el fiscal general Herbert Brownell Jr.

– “Què Poden Fer els Ciutadans”, ofert pel President.

D’altra banda, la iniciativa “Àtoms per a la pau” va ser presentada al món mitjançant un discurs del mateix president Eisenhower ofert davant l’Assemblea General de les Nacions Unides el 8 de desembre de 1953. L’opinió pública mundial havia quedat horroritzada en veure els efectes devastadors de les dues úniques bombes atòmiques utilitzades a la Segona Guerra Mundial, i Eisenhower va voler calmar el món amb aquest discurs de caràcter més pacífic i conciliador.

Oferia canals de diàleg amb la Unió Soviètica per tal de contenir, o almenys intentar-ho, el creixement exponencial dels arsenals nuclears en ambdós blocs, i obria aquesta nova tecnologia a l’ús civil, amb centrals nuclears productores d’energia i la venda de combustible nuclear a aliats i clients estrangers.

Així va ser com, fruit de la iniciativa “Àtoms per a la Pau”, el president Dwight D. Eisenhower va signar l’ordre d’execució per a la construcció d’un mercant civil de propulsió nuclear, com a aparador perfecte d’aquesta nova política.

El disseny va ser encarregat a l’oficina de George Gilles Sharp, responsable del disseny, entre altres, dels transports de la Segona Guerra Mundial de la classe Victory, dels portaavions d’escorta de la classe Casablanca i, més endavant, dels creuers de propulsió nuclear de la classe Virginia.

El Savannah

El Savannah va ser anomenat en honor al primer vaixell del mateix nom, de propulsió de vapor, que va creuar l’oceà Atlàntic del 24 de maig al 30 de juny de 1819. La construcció del modern paquebot es va dur a terme als drassanes nord-americans de la New York Shipbuilding Corporation, a Camden (Nova Jersey), essent avarat el 21 de juliol de 1959 i entrant en servei a la companyia States Marine Lines l’1 de maig de 1962.

De unes 13.599 tones de registre brut, les seves dimensions eren de 181,66 metres d’eslora per 23,77 metres de màniga i 8,83 metres de calat. Era propulsat per un reactor nuclear Babcock & Wilcox de 74 MW, amb combustible d’òxid d’urani, i dues turbines de vapor De Laval amb una potència de 23.300 bhp a un sol eix. La seva velocitat màxima era de 24 nusos i la seva autonomia era de 350.000 milles a 20 nusos amb una sola càrrega de combustible, l’equivalent a 6 anys de navegació ininterrompuda. Dotació: 124 tripulants i 60 passatgers.

El vaixell, amb un disseny futurista tant en la seva aparença exterior com en l’interior, va ser el perfecte ambaixador dels “Àtoms per a la Pau” d’Eisenhower; va realitzar tres creuers d’exhibició pels Estats Units i Europa, tot i que no va estar exempt de polèmica i problemes.

Malgrat el seu eficient reactor nuclear, les seves piles de combustible esgotades s’encapsulaven i es llançaven al mar; més endavant, en lloc de ser llançades al mar, s’emmagatzemaven a les bodegues del vaixell mentre s’esperava trobar-los un destí millor. L’any 1965 va esclatar un conflicte laboral entre els oficials de coberta i els oficials especialistes en enginyeria nuclear: els primers van sol·licitar l’equiparació salarial amb els segons. Aquest problema va provocar que l’Administració Marítima nord-americana (MARAD) cancel·lés el contracte amb States Marine Lines a favor de la companyia American Export-Isbrandtsen Lines.

Altres problemes del vaixell derivaven de la seva propulsió nuclear: calia sol·licitar permisos especials per operar als diferents ports que visitava, a causa de l’evident risc de contaminació nuclear, i la seva arribada i posterior atracada havien de ser planificades amb molta cura. La seva capacitat de càrrega tampoc no era gaire elevada (unes 14.000 tones), i s’hi afegia la dificultat de l’estiba de la càrrega a les seves bodegues en comparació amb vaixells més especialitzats, amb més capacitat i més automatitzats per a aquesta tasca.

Tot i les dades negatives, el vaixell va ser tot un èxit de seguretat marítima, sense que es registrés cap accident al seu reactor durant el temps que es va mantenir en servei. El NS Savannah va recórrer un total de 450.000 milles, visitant 45 ports estrangers i 32 ports nord-americans, i va ser visitat per 1,4 milions de persones durant la campanya “Àtoms per a la Pau”, dels quals 25.454 van ser barcelonins.

Altres mercants de propulsió nuclear

Arreu del món van aparèixer altres projectes similars al del paquebot Savannah; els més destacats van ser:

El vaixell mercant japonès NS Mutsu, de 8.240 tones, operatiu entre 1970 i 1992. Mai no va exercir realment com a tal i, després d’un incident amb el seu reactor, va ser retirat del servei; el 1996 fou reconvertit en vaixell científic de propulsió convencional i rebatejat com a RV Mirai.

El vaixell alemany NS Otto Hahn, de 25.790 tones, va ser un altre mercant demostrador de les capacitats de la propulsió nuclear per a ús civil. Va tenir més èxit que el Mutsu i una vida operativa molt més llarga que la del Savannah. Operatiu com a mercant nuclear entre 1968 i 1979, amb una sola càrrega del seu reactor de 38 MW va recórrer 250.000 milles nàutiques en quatre anys, i en els cinc següents en va recórrer 400.000 més, visitant 33 ports de 22 països. El 1983 es va desmantellar el seu reactor i fou substituït per una planta propulsora dièsel. El NS Otto Hahn va continuar actiu com a portacontenidors sota diversos noms i companyies fins al 2009, quan va ser venut per al desballestament.

El més popular de tots, a més del NS Savannah, sobretot per ser la seva contrapartida soviètica, va ser el trencaglaç Lenin (Ленин), de 16.000 tones, operatiu entre 1959 i 1989. Originalment anava equipat amb tres reactors nuclears OK-150 de 90 MW, que van ser substituïts més tard per dos OK-900 de 171 MW. Va patir dos accidents: el primer el 1965, durant les operacions de recàrrega de combustible, i el segon el 1967, a causa d’una fuita de refrigerant. Tanmateix, cap d’aquests incidents no en va provocar la baixa, que va ser causada més aviat pel desgast del seu buc per la fricció amb el gel. El Lenin va ser retirat del servei el 1989 i convertit en museu flotant el 2005, situat a la base de trencaglaços del port de Murmansk, on es pot visitar.

En l’actualitat només es mantenen operatius un grapat de vaixells civils de propulsió nuclear, tots ells pertanyents a Rússia. Aquests vaixells són el mercant Sevmorput, de 61.880 tones, operatiu des de 1988, i els trencaglaços Rossiya, Sovetskiy Soyuz, Yamal, 50 Let Pobedy, Taymyr, Vaygach i Arktika.

La seva retirada

El paquebot nuclear NS Savannah va ser retirat del servei el 10 de gener de 1972 i va quedar emmagatzemat al port de Galveston, a Texas. L’any 1981 fou traslladat al Museu Naval i Marítim de Patriots Point, prop de Mount Pleasant (Carolina del Sud), on va ser exposat fins al 1994, moment en què es va decidir sotmetre’l a un llarg procés de restauració.

El NS Savannah va ser declarat Monument Històric Nacional el 1982 i actualment es troba atracat al port de Baltimore, a l’estat de Maryland, tancat al públic. En ocasions, l’Associació NS Savannah celebra reunions i trobades de veterans a bord del paquebot, i esperen rebre fons de l’Administració Marítima nord-americana per desmantellar el reactor nuclear que encara es troba instal·lat a bord del vaixell, així com per descontaminar la zona on aquest reactor està ubicat. Quan la descontaminació sigui completa, s’estudiarà tornar a obrir el veterà paquebot al públic.

Per saber-ne més:
Tour Virtual a bord del NS Savannah
El Savannah a la pàgina web de l’Administració Marítima nord-americana
La N. S. Savannah Association