El dia 21 d’octubre de 2019, cap a les tres de la tarda, entrava al port de Barcelona el vaixell oceanogràfic DSSV Pressure Drop, pertanyent a la companyia Caladan Oceanic.

A rebre’l va sortir el pràctic de guàrdia a bord de la llanxa Sirius BCN, que amb la seva hàbil ajuda va conduir el vaixell oceanogràfic fins al Moll Oriental, situat a la dàrsena del dic flotant. Allà va romandre atracat de punta per popa fins al dia 24, quan es traslladaria de moll, des de l’Oriental fins al Moll de Lepant.

D’un temps ençà han fet escala al port de Barcelona diversos iots capaços d’embarcar petits submarins amb finalitats lúdiques. Alguns d’aquests vaixells són el iot Legend o el vaixell de suport als iots Power Play. Ara, amb el DSSV Pressure Drop, es confirma el contracte que Marina Barcelona 92 va signar amb l’empresa Triton Submarines per al servei de postvenda i manteniment d’aquestes naus. Contracte que abasta no sols la zona del mar Mediterrani, sinó que també s’estén a Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica.

El DSSV Pressure Drop provenia del port de Londres i escales on va posar punt final a la seva gran aventura liderada per l’explorador Victor Vescovo. Vaixell i tripulació van emprendre l’expedició «The Five Deeps» en la que Vescovo pretenia descendir a les cinc fosses més profundes dels oceans del planeta en solitari amb el minisubmarí Limiting Factor, i no només van aconseguir els seus objectius, sinó que a més van establir noves marques difícils de superar.

La classe Stalwart

El DSSV Pressure Drop va ser construït originalment per a la marina de guerra dels Estats Units (US Navy) amb el nom de USNS Indomitable, formant part de la classe Stalwart de vaixells oceanogràfics, dels quals se’n van construir 18 entre 1984 i 1990. La seva missió era recollir dades a través dels sonars remolcats SURTASS (Surveillance Towed Array Sensor System), que ells mateixos podien desplegar. Aquests vaixells quedaven adscrits a la flota del MSC (Military Sealift Command) amb dotacions mixtes entre personal militar i civil procedent de la marina mercant.

Aquests vaixells van ser molt útils per localitzar i seguir els moviments dels submarins soviètics durant la Guerra Freda, però un cop acabada van perdre la seva missió per a la qual havien estat dissenyats. La marina no els va donar de baixa immediatament, i alguns d’ells van ser modificats per realitzar tasques de control marítim en la lluita contra el narcotràfic; altres, en canvi, van ser transferits a la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) o al USGS (United States Geological Survey). Dos van ser transferits a la marina de guerra de Portugal, ostentant actualment els noms de NRP Almirante Gago Coutinho (A-523) —ex USNS Assurance T-AGOS-5— i NRP Dom Carlos I (A-522) —ex USNS Audacious T-AGOS-11—; dos més encara segueixen actius al MSC: els USNS Invincible i USNS Prevail; i alguns d’ells naveguen amb bandera civil, com és el cas del USNS Indomitable.

El USNS Indomitable

Va ser construït a les drassanes nord-americanes de Tacoma Boat Building Co., a l’estat de Washington, sent avarat el 26 de gener de 1985 i lliurat a la US Navy el 26 de novembre del mateix any, quedant assignat al Military Sealift Command.

Com la resta dels seus germans, va ser utilitzat per a la xarxa SURTASS. Un cop acabada la Guerra Freda, se li va desmuntar el sonar i, com que el vaixell era relativament nou i es trobava en bones condicions, es va aprofitar per dedicar-lo a la lluita contra el narcotràfic. Per a aquesta nova missió va ser equipat amb un radar d’exploració aèria i de superfície AN/SPS-49. Amb el seu nou equip, va patrullar el mar Carib i la zona del canal de Panamà fins a l’any 2002.

L’USNS Indomitable va ser retirat del servei actiu el 2 de desembre de 2002, però el seu descans duraria poc, ja que uns dies després, el 9 de desembre, seria transferit al NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration). Allà li donarien un nou nom, NOAAS McArthur II, amb el numeral R-330, i després d’un període de reformes tornaria a la mar el 20 de maig de 2003.

NOAAS McArthur II

Els enginyers navals del NOAA van modificar l’USNS Indomitable pràcticament tal com el coneixem avui dia, transformant el vaixell auxiliar del MSC en un vaixell científic d’exploració oceanogràfica.

Des del seu primer creuer, l’1 de juny de 2003, fins a l’any 2011, va realitzar diverses campanyes per l’oceà Pacífic, amb especial atenció a la costa oest nord-americana. El NOAAS McArthur II va ser retirat del servei el 18 de juny de 2014 i va romandre inactiu fins que el marí, empresari i explorador nord-americà Victor Vescovo s’hi va fixar.

Victor Vescovo

Victor Lance Vescovo va néixer l’any 1966 a la localitat de Dallas, a Texas. Abans que explorador, va ser oficial de marina; té llicència per pilotar aeronaus d’ala fixa i d’helicòpter, a més de ser un empresari amb èxit.

En la seva faceta com a explorador destaca la marca assolida el 2017 a l’«Explorers Grand Slam», sent el dotzè nord-americà a aconseguir-ho. Aquesta competició requereix completar l’ascens a les set cimes més altes del món als cinc continents, a més d’apropar-se als pols a una distància mínima de 100 quilòmetres. Però el seu esperit aventurer no es va aturar aquí i es va comprometre a descendir a les fosses més profundes dels oceans, empresa que va iniciar amb l’adquisició del NOAAS McArthur II.

El DSSV Pressure Drop

A través de la companyia privada Caladan Oceanic, Victor Vescovo va començar a preparar l’antic NOAAS McArthur II per poder operar amb un minisubmarí de la companyia Triton Submarines, al qual va batejar com a Limiting Factor. Així mateix, el vaixell seria rebatejat com a DSSV Pressure Drop.

Vescovo va reunir un complet equip de professionals per a l’aventura que tenia previst iniciar el desembre de 2018: explorar les cinc fosses més profundes dels oceans del planeta en solitari. Aquesta expedició rebria el nom de «The Five Deeps Expedition».

A les instal·lacions ja existents del vaixell s’hi van afegir alguns equips necessaris per dur a terme tal gesta. Aquests van ser una grua o pescant a la seva popa, amb una capacitat per a 12 tones, similar a la utilitzada en el seu període com a vaixell del NOAA però amb algunes modificacions. Aquesta grua estava preparada per hissar el minisubmarí DSV Limiting Factor i les tres sondes anomenades Closp, Flere i Skatt, capaces de descendir fins als 11.000 metres de profunditat.

A més, s’hi van instal·lar dos sonars d’última generació de la firma Kongsberg, models SIMRAD EM124 i EA640. També van equipar el DSSV Pressure Drop amb tres embarcacions lleugeres de suport.

Actualment, el vaixell té un arqueig brut de 1.914 tones i un pes mort de 750 tones. La seva eslora és de 68,28 metres, per 13,11 metres de màniga i 5 metres de calat. És propulsat per quatre motors dièsel elèctrics Caterpillar de 850 hp a dos eixos; la seva velocitat màxima és de 10 nusos i té una autonomia de més de 15.000 milles nàutiques. La seva dotació està formada per entre 16 i 18 tripulants, i a més disposa de 26 cabines que poden allotjar fins a 49 passatgers.

El submarí

El minisubmarí Limiting Factor, el nom oficial del qual és Triton 36000/2, va ser dissenyat única i exclusivament per assolir les aigües més profundes del planeta. La seva aparença externa és poc habitual, essent l’única zona habitable l’esfèrica situada a la part inferior central, on es troba el buc de pressió amb forma d’esfera, construït en titani amb un gruix de 90 mm i amb capacitat per a dos tripulants.

El disseny del Limiting Factor està optimitzat perquè el pilot tingui una visibilitat màxima del seu entorn; tot aquell element que pugui entorpir-la es troba als laterals de la nau. Per a entorns amb escassa il·luminació, compta amb làmpades de bombetes LED de 20.000 lúmens i càmeres d’alta sensibilitat per captar imatges amb poca llum. Disposa d’un petit braç robòtic i té capacitat per a més de 220 quilograms de càrrega útil.

Té una longitud de 4,6 metres, per 1,9 metres d’amplada i 3,7 metres d’alçada, amb un pes d’11,7 tones. La seva propulsió és elèctrica gràcies a les seves potents bateries de 65 kW, que li donen una autonomia de 16 hores, i el seu sistema de suport vital d’emergència proporciona un temps extra de 96 hores més. La seva velocitat màxima en horitzontal és de 2 a 3 nusos, i en vertical d’1 a 2 nusos.

L’expedició «The Five Deeps»

El viatge es va iniciar el 26 d’octubre de 2018, sortint del port de Fort Pierce, a l’estat de Florida. Van posar rumb sud cap a Puerto Rico i van fer escala a Curaçao i San Juan.

El primer descens tindria lloc el mes de desembre de 2018: Victor Vescovo, a bord del minisubmarí Limiting Factor, descendiria fins a una profunditat de 8.376 metres a la fossa de Puerto Rico, essent aquesta la primera vegada que un ésser humà es posava sobre el seu fons.

El segon descens va tenir lloc el gener de 2019 a la fossa de les Sandwich del Sud, a l’Atlàntic Sud. Allà, Vescovo va assolir els 7.434 metres de profunditat i, igual que en el primer descens a Puerto Rico, va ser el primer a baixar en aquella fossa.

De camí cap al tercer descens van tenir temps d’explorar la falla Malvines-Agulhas, a l’oceà Atlàntic, i la falla Diamantina, a l’oceà Índic. El mes d’abril de 2019 completarien el tercer descens a la fossa de Java, amb un nou rècord per a Vescovo: 7.192 metres de profunditat.

El quart descens era el més important de tots: era el torn de la fossa de les Marianes, on es troba el punt més profund de tot el planeta. Aquesta fossa ha estat la més visitada per l’ésser humà; els primers a descendir-hi i aconseguir la primera marca van ser Don Walsh i Jacques Piccard a bord del batiscaf Trieste, assolint el 23 de gener de 1960 una profunditat d’11.521 metres, dades que més tard van ser revisades i ajustades als 10.916 metres.

El tercer home que va aconseguir arribar-hi va ser l’aclamat director de cinema James Cameron, que amb el seu submarí Deepsea Challenger va arribar fins als 10.908 metres l’any 2012. Finalment, entre el 28 d’abril i el 7 de maig de 2019, Victor Vescovo va assolir la impressionant xifra de 10.927 metres, no una sola vegada, sinó cinc.

A més, es va registrar la marca del rescat submarí més profund de la història quan el minisubmarí automàtic Skaff va quedar averiat al fons, i van aconseguir portar-lo a la superfície amb el submarí Limiting Factor.

A l’explorador Victor Vescovo i a la dotació del DSSV Pressure Drop encara els quedava un llarg viatge fins a l’última fossa. De camí van visitar la fossa de Yap, a Palau, la fossa de Tonga i, un cop travessat tot l’oceà Pacífic, van visitar la fossa Mesoamericana. Van tornar a l’oceà Atlàntic a través del canal de Panamà i, després de fer escala novament a San Juan de Puerto Rico i més tard a les Bermudes, van posar rumb nord per acudir a la seva cita amb l’RMS Titanic.

El cinquè i últim descens va ser a la fossa Molloy, al mar de Groenlàndia, essent una vegada més el primer i únic ésser humà a descendir i explorar el fons marí d’aquesta regió, assolint la marca de 5.550 metres de profunditat.

Un cop completats tots els seus objectius principals, van posar rumb sud, fent escala a Longyearbyen, a Noruega, i a Edimburg, posant punt final al seu viatge d’exploració al port de Londres el 9 de setembre de 2019.

Nous projectes

El març de 2019, Victor Vescovo, com a part de la Five Deeps Expedition, va signar un contracte de col·laboració amb The Nippon Foundation–GEBCO Seabed 2030 Project amb l’objectiu de mapar les zones inexplorades del fons marí i el seu posterior ús públic. Per això, aquesta fundació nipona proporcionaria els millors mitjans tècnics per al desenvolupament d’aquesta missió a tot aquell que s’incorpori al programa. Per tant, quina serà la pròxima aventura de Vescovo i els seus submarins?

Més informació:
Pàgina web oficial de The Five Deeps Expedition
Pàgina web de Triton Submarines
Llibre «Expedition Deep Ocean: The First Descent to the Bottom of All Five of the World’s Oceans» de Josh Young disponible a Amazon