Feia temps que no es veia una entrada així d’un vaixell al port de Barcelona; en els darrers anys, a excepció d’alguna primera escala d’un creuer o d’algun vaixell de l’Armada, les arribades dels quals són animades per pasdobles i marxes militars per megafonia, l’arribada del Götheborg al matí del 27 d’octubre de 2022 va ser, com a mínim, espectacular.

El vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona, el Santa Eulàlia, va sortir del port per rebre’l, així com altres embarcacions i velers. En creuar la bocana va fer el tradicional, i cada vegada menys usat, salut al canó, cerimònia que antigament feien els vaixells de guerra en visita de cortesia a aquest i a altres ports del món.

El «Götheborg» va fer la maniobra de gir a la Dàrsena Nacional, es va obrir el pont de la Rambla de Mar i, a poc a poc, avançant de popa, es va dirigir cap al seu punt d’atracada al Moll de Bosch i Alsina, lloc on romandrà fins al 31 de març de 2023.

Aquest veler va salpar de Göteborg el 8 de juny de 2022 per realitzar l’«Asia Expedition 2022/2023». La seva primera etapa els va portar a visitar ports del nord d’Europa i del mar Bàltic; van travessar el canal de la Mànega i van navegar pel golf de Biscaia. La següent etapa els portaria a endinsar-se al mar Mediterrani: van fer escala a Malta, Mònaco i Niça, i a Barcelona van fer una parada tècnica durant l’hivern. Reprendran el seu viatge a la primavera i posaran rumb cap a l’Àsia.

El Götheborg és la rèplica d’un vaixell real que va existir a mitjan segle XVIII. El veler original va navegar per a la Companyia Sueca de les Índies Orientals i va tenir un final prematur en tornar d’un llarg viatge des de la Xina.

El Götheborg I

Va veure la llum el 1738 als drassanes de Terra Nova, a la ciutat d’Estocolm, per a la Companyia Sueca de les Índies Orientals (Svenska Ostindiska Companiet o SOIC), fundada el 14 de juny de 1731. Desplaçava unes 830 tones, era tripulat per 144 homes i anava armat amb 30 canons.

Els promotors d’aquesta companyia estaven fortament influenciats per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i per la seva homòloga, i potser més popular, la Companyia Britànica de les Índies Orientals. L’objectiu era pràcticament el mateix: establir línies de comerç amb la Xina i importar-ne els productes al continent europeu. Entre els béns més preuats hi havia el te i la seda, a més de la porcellana i/o l’arròs.

Atès que el viatge d’anada i tornada a la Xina podia durar molts mesos, per mantenir un tràfic constant la Companyia va arribar a disposar d’una important flota de 47 vaixells en el període comprès entre 1731 i 1806. Un d’ells va ser el Friedericus Rex Sueciae, que va realitzar cinc viatges a la Xina; el Götheborg en va fer tres, els mateixos que el Stockholm, del mateix període. Més tard, el 1766, es construiria l’Adolph Friedric, que en va completar set, com el Cron Prins Gustaf, amb sis més.

Pel que fa al Götheborg, va realitzar tres viatges a la Xina i n’hauria pogut completar més si no hagués naufragat a menys d’un quilòmetre del port de Göteborg. El 12 de setembre de 1745, quan estava a punt de completar el seu tercer viatge i contra tot pronòstic —ja que les condicions de la mar i meteorològiques no podien ser millors—, va encallar a la zona de Hunnebådan. L’impacte amb el fons va ser tan fort que la proa es va aixecar gairebé metre i mig fora de l’aigua, i la via d’aigua que es va obrir com a resultat del xoc va provocar el seu enfonsament. Curiosament, aquell mateix dia, altres dos vaixells de la Companyia es van enfonsar: el Stockholm i el Drottningen af Swerige, a les illes Shetland.

Un segon Götheborg va ser construït el 1786; era més gran, també va fer tres viatges a Orient i, seguint el destí del seu predecessor, també es va enfonsar, però a Ciutat del Cap, el 8 de març de 1786.

El 9 de desembre de 1984 es va organitzar una excavació al lloc del naufragi del Götheborg I i s’hi van trobar objectes del vaixell enfonsat. Aviat es va fer molt popular, es va estudiar reflotar-ne les restes, però l’opció que va guanyar més pes va ser la de construir-ne una rèplica. Abans, però, calia ressuscitar la Companyia Sueca de les Índies Orientals.

El Götheborg III

Per dur a terme la construcció de la rèplica del Götheborg es va reeditar la Companyia Sueca de les Índies Orientals (Svenska Ostindiska Companiet Aktiebolag) i, a través d’aquesta, es gestionaria el finançament, la construcció i la publicitat del «Götheborg III». A més, mitjançant aquesta rèplica es donaria a conèixer la història naval comercial de Suècia.

També es van constituir uns nous drassanes Terra Nova a Göteborg, a més d’una aceria i un taller de fusteria. La seva quilla es va col·locar l’11 de juny de 1995, va tocar l’aigua per primera vegada el 6 de juny de 2003 i va ser batejat oficialment el 3 de setembre de 2004 per la seva padrina, la reina Sílvia.

El buc del nou Götheborg està construït amb fusta de roure, i les seves quadernes, amb fusta de pi laminat. Té un registre brut de 788 tones, amb una eslora de 58 metres, una mànega d’11 metres i un calat màxim de 6,75 metres. La seva propulsió és mixta: mitjançant el seu aparell complet, amb una superfície vèlica de 1.964 m², i amb dos motors dièsel Volvo Penta de 550 HP a dos eixos. La seva dotació consta de 80 tripulants, dels quals 20 són professionals i la resta poden ser voluntaris i/o convidats. A més, està armat amb 10 canons de sis lliures construïts segons les especificacions del segle XVIII.

El 6 d’agost de 2005 va realitzar el seu primer viatge inaugural; la seva ruta l’havia de portar a emular les travessies del vell Götheborg I i posaria rumb cap a Orient. El viatge tindria 11 etapes, i en la primera van visitar Espanya fent escala a Vigo i Cadis. A més, tocaria ports com els de Ciutat del Cap, Jakarta, Canton, Xangai, Hong Kong, Djibouti, Suez, Gibraltar i Londres. Fins avui dia, en aquesta darrera escala a Barcelona dins de l’«Asia Expedition 2022/23», han solcat els mars i oceans de tot el món.

Altres rèpliques

Altres rèpliques de velers històrics han visitat el port de Barcelona. En els darrers anys, aficionats i curiosos han pogut gaudir de la visita de galions, fragates, naus i goletes, tots reproduccions fidels de velers d’una altra època.

Un dels més espectaculars va ser el galió Neptuno, una rèplica d’un galió espanyol del segle XVII, tot i que en el seu disseny incorpora parts d’altres galions de la mateixa època. Va arribar a Barcelona l’octubre de 1990, a temps per celebrar el IV Festival de Cinema de Barcelona, i a bord del mateix s’hi va celebrar alguna cerimònia de l’esdeveniment.

Va ser construït a Tunísia per a la pel·lícula «Pirates» de Roman Polanski; el resultat va ser un vaixell de 1.500 tones amb una eslora de 65 metres. Podia navegar per propis mitjans, tant és així que es va endinsar en una tempesta i va perdre part del pal major.

Més proper en el temps tenim el Galeón Andalucía, una rèplica més fidedigna d’un galió espanyol del segle XVII. Va ser construït el 2010 a Punta Umbría, desplaça 500 tones, té una eslora de 49 metres i la seva propulsió és mixta, a vela i amb motors.

Un altre galió que es va deixar veure per Barcelona va ser l’Everi, que en més d’una travessia va representar Aldeas Infantiles, tot i que la seva vida marinera va estar plena de problemes i avaries fins que va acabar naufragant.

Seguint l’ordre descendent per tonelatge, ara li toca a la rèplica de l’HMS Bounty, que al desembre de 2007 quedava atracada no gaire lluny d’on es troba el Götheborg. Aquesta rèplica va ser la utilitzada per filmar diverses pel·lícules, inclosa aquella que narra la seva història amb Marlon Brando encapçalant el repartiment.

Aquest Bounty va ser construït al Canadà el 1960, desplaçava 409 tones i tenia una eslora de 54,9 metres. No obstant, a finals d’octubre de 2012 l’huracà Sandy el va engolir i el veler va naufragar davant la costa est nord-americana, perdent la vida el capità i un tripulant.

La rèplica de la fragata russa Shtandart va arribar a Barcelona a finals de desembre de 2017. Aquest veler és una rèplica del històric iot imperial del tsar Pere I, de 200 tones i 34,5 metres d’eslora. Potser és menys cridaner que el Götheborg, i en més d’una ocasió ha tingut un duel de canons amb el suec.

La goleta Pride of Baltimore II també va atracar al Moll de Bosch i Alsina, però l’octubre de 1996. Aquesta era una rèplica d’una goleta tradicional utilitzada per al tràfic comercial entre els segles XVIII i XIX als Estats Units. La majoria van ser construïdes a Baltimore, com el primer Pride of Baltimore, una rèplica construïda el 1976, però que es va perdre en una tempesta.

Aquesta altra goleta heredaria el seu nom i seria una reproducció fidel de les antigues goletes i de la seva antecessora. El resultat va ser una goleta de 188 tones amb una eslora de 27,7 metres, construïda a Baltimore el 1987.

En aquesta llista no podia faltar la Nao Victoria, companya de navegació del Galeón Andalucía. Aquesta nau és la rèplica fidel amb la qual Magallanes va fer la volta al món al segle XVI. Va ser construïda per a la celebració de l’Exposició Universal de Sevilla EXPO’92.

I què dir de les rèpliques de les naus i caravel·les del descobriment: la Santa María, la Pinta i la Niña, entre moltes altres que es van fabricar a Barcelona i es van repartir pel món. Tot i això, la rèplica més famosa va ser la Santa María del Portal de la Pau.

Més informació:
Portal web del Götheborg of Sweden
Reportatge de la construcció del Götheborg via perfil Youtube Sofie A: PART 1, PART 2 i PART 3
Llistat de rèpliques de vaixells històrics a la Wikipedia