Una escala qualsevol d’un dia qualsevol

Una escala qualsevol d’un dia qualsevol podria haver estat qualsevol vaixell arribat un 29 d’octubre del 2020 en plena pandèmia de COVID. Tot i que durant aquest primer any el trànsit comercial es va reduir, el port de Barcelona es va mantenir molt actiu.

Aquesta jornada prop de trenta vaixells van operar al port, entre ells hi havia els habituals ferris, un creuer, diversos vaixells cisterna, de transport de càrrega rodada i entre els portacontenidors hi havia el Chicago Express que podria ser un vaixell qualsevol, o potser no.

Portacontenidors Chicago Express atracat a la terminal APM del Moll Sud
(imatge d’Antoni Casinos Va)

El portacontenidors Chicago Express

Pertany a la sèrie Colombo Express de portacontenidors construïts, entre 2004 i 2008, per les drassanes Hyundai Heavy Industries de Corea del Sud, per a la naviliera alemanya de Hapag-Lloyd. En total es van construir vuit vaixells batejats amb els noms de: Colombo Express, Kyoto Express, Chicago Express, Osaka Express, Tsingtao Express, Hanover Express, Bremen Express i Kuala Lumpur Express.

En el seu moment van ser els portacontenidors més grans amb 335 metres d’eslora i una capacitat per a 8.750 TEU, a la imatge el Colombo Express
(imatge de Ra Boe via Wikimedia Commons)

El Chicago Express va ser avarat el 9 de desembre del 2005 i lliurat a la naviliera Hapag-Lloyd el 20 de febrer de 2006. Té un desplaçament de 103.890 tones de pes mort, amb una eslora de 336,19 metres, per 42,8 metres de màniga i. És propulsat per un motor Kawasaki-MAN B&W 12K98ME de 12 cilindres i dos temps que rendeix a una potència de 92.050 CV i li dóna una velocitat de 20 nusos. La seva tripulació és de 24 persones.

A la seva entrada al servei va ser incorporat a les rutes que connecten l’Orient Llunyà i Europa i ha realitzat diverses escales al port de Barcelona
(imatge d’Amani via Shipspotting)

No és un vaixell qualsevol

En absolut, el Chicago Express disposa d’un pont addicional, que te una capacitat per a 15 cadets, i és que la funció secundària d’aquest vaixell és la instrucció per a personal de la companyia Hapag-Lloyd.

Detall del Chicago Express
(imatge de FAWB via Wikimedia Commons)

Aquesta companyia alemanya disposa de dos vaixells escola incorporats a la flota mercant. El primer és el Chicago Express i el segon el Hamburg Express, aquest darrer construït entre 2005 i 2007 similar en grandària i capacitat al primer.

L’Hamburg Express
(imatge de grassrootsgroundswell via Wikimedia Commons)

A bord d’aquests vaixells es proporciona formació pràctica dels cadets, oferint una experiència real de la vida a bord que els ajudarà a desenvolupar les habilitats necessàries per a la carrera marítima. Durant el creuer d’instrucció aprendran a navegar en un vaixell d’aquestes característiques, des de tècniques de navegació i pilotatge, fins a operacions de càrrega, manteniment del vaixell i les tasques administratives diàries complexes i exigents.

Bonica imatge de perfil del Chicago Express en ruta a Savannah, Geòrgia, el setembre de 2021
(imatge cortesia de John Morgan)

Aquest aprenentatge a bord del vaixell es complementa amb programes de formació a terra per a altres rols relacionats amb la indústria naviliera, com a agents de transport marítim. La companyia també col·labora amb institucions educatives, com l’Hamburg School of Business Administration i la University of Applied Sciences, Nordakademie, per oferir programes d’estudi duals que combinen teoria i pràctica.

Però aquest portacontenidors realitza altres funcions, a més de la comercial i la instrucció. Gràcies a la seva ruta comercial transatlàntica, Hapag-Lloyd a través d’aquest vaixell, col·labora amb la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) per prendre mesures científiques de la temperatura de l’aigua per ajudar a fer millors prediccions meteorològiques. Cada quatre hores, l’oficial de guàrdia ha de llançar una sonda batimètrica, de la mateixa manera que es feia a bord del Ciudad de Alzira però amb un altre objectiu. A més, ha de registrar diversos paràmetres del vaixell, com ara la velocitat, el rumb i la velocitat del corrent, entre d’altres.

I per si no n’hi hagués prou, aquest vaixell i la seva tripulació van intentar emular el mític Julio Verne al seu llibre “La volta al món en 80 dies”, en aquest cas van ser 90 dies. L’any 2017 un canvi de ruta imprevist els va portar a fer una volta al món accidentalment navegant 28.700 milles.

El Chicago Express a l’agost de 2017
(imatge de Maik Richter via Shipspotting)

El pla original del Chicago Express era navegar per l’Atlàntic Nord al servei AX1 i després recollir contenidors buits per a Àsia, on s’usaria al servei FE5 entre Europa i Àsia, sota l’aliança anomenada THE Alliance. Tot i això, en lloc de prendre la ruta del Canal de Suez, el vaixell va fer una parada per reabastir-se a l’est de Rússia. Després, va navegar «al revés» a través del Canal de Panamà i el Pacífic, cosa que va resultar en una volta al món i a un autèntic desafiament per a la tripulació i també per al vaixell.

Un accident per lamentar

Però a la vida marítima d’aquest vaixell no ha estat tot un camí de roses. El setembre del 2008 quan navegaven a prop de Hong Kong es van creuar en el camí d’un tifó, la força de la tempesta li va provocar escores de 32 graus a les dues bandes i la perícia de capità va aconseguir reduir l’escora a 20 graus. Tot i això, una onada sobtada els va provocar una escora de 44 graus durant 10 segons. Tots els que eren al pont de comandament van sortir catapultats cap a l’altre extrem i van morir un tripulant a causa de les ferides.

Una investigació posterior va revelar que faltaven prou baranes al pont.

Vist això, queda clar que una escala qualsevol en un dia qualsevol no ha de ser avorrida, i que, rera l’aparença d’un vaixell mercant, sempre hi ha alguna cosa interessant per explicar.