El dia 4 de març de 1879 feia la seva entrada al port de Barcelona, en visita de cortesia, la corbeta a hèlix USS Enterprise de la Marina de Guerra dels Estats Units, al comandanment hi anava el capità Thomas O. Selfridge. En acostar-se a la bocana va realitzar les salutacions d’ordenança i va fondejar al port per donar descans a la dotació del vaixell fins al dia 21 de març.

L’endemà la corbeta va ser visitada pel governador civil de la ciutat i el cònsol dels Estats Units, les visites van ser retornades per part del comandant del vaixell de guerra visitant el capità general. Aquest últim va ser convidat a bord de la corbeta i un oficial nord-americà va visitar el vapor de guerra espanyol Piles present al port de Barcelona.

Els nord-americans van quedar molt complaguts i impressionats amb la seva estada a la ciutat, segons el diari de bord confeccionat pel guardiamarina George Sparhawk, van arribar a la ciutat de Barcelona provinents del port de Maó i es van trobar durant la seva travessia amb bon temps i temperatures agradables; el guardiamarina va descriure la ciutat Comtal com un dels ports comercials més importants d’Espanya i va especificar que la ciutat lluïa un aspecte net.

Tot i el magnífic aspecte de la corbeta, la US Navy no es trobava en el seu millor moment. El 1880 la flota en actiu constava de tan sols 48 vaixells i 6.000 homes. Molts dels seus vaixells eren de fusta, alguns altres eren blindats dels quals molts eren monitors supervivents de la Guerra de Secessió incapaços de sortir a mar obert i creuar l’Atlàntic.

La premsa espanyola de l’època es feia ressò del mal estat de la flota nord-americana i de les previsions pel que fa a noves construccions arribant a contradir en algunes ocasions la publicació nord-americana Naval Register, que de vegades donava xifres que la US Navy disposava de 24 vaixells cuirassats.

La corbeta USS Enterprise va ser assignada a l’Esquadró Europeu de la US Navy, incorporant-se al mateix al novembre de 1878 fins a maig de 1880. Aquest Esquadró té el seu origen en l’anomenat Esquadró Mediterrani creat a partir de 1801 amb la Guerra de Trípoli.

El nom Enterprise posseeix un llarg recorregut dins de la marina de guerra nord-americana, remuntant-se al llunyà any de 1775 amb el primer USS Enterprise durant la guerra d’independència dels Estats Units.

La corbeta d’hèlix USS Enterprise

La construcció de la corbeta va ser costejada per l’arquitecte naval John W. Griffiths (1809-1882), responsable entre d’altres del disseny dels clippers Rainbow i Sea Witch i de la balandra de guerra USS Panwee.

Seria nomenada com els seus germans anteriors com a Enterprise (empresa), l’etimologia d’aquesta paraula segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana és: Allò que hom emprèn, designi que hom posa en execució.

Va ser construïda a les drassanes navals de Portsmouth a Kittery a l’estat de Maine, sent avarada el 13 de juny de 1874 i lliurada a la marina com a USS Enterprise el 16 de març de 1877.

Desplaçava 1.375 tones i les dimensions eren de 56 metres d’eslora, per 11 metres de màniga i 4,34 metres de calat. La seva propulsió era mixta, mitjançant el seu aparell i una màquina de vapor de 800 iHP a un eix am la que obtenia una velocitat màxima d’11 nusos. Dotació, 184 tripulants. Anava armat amb 1 canó d’ànima llisa d’11 polzades, 4 de 9 polzades i 1 de 60 lliures.

A la seva entrada en servei va realitzar diverses navegacions com a vaixell hidrogràfic als rius Mississippi i Amazones fins a 1878. Des de 1878 a 1880 va ser destacat a l’Esquadró Europeu i el 1883 va tornar a les seves tasques com a vaixell hidrogràfic. El 1887 va ser destacat a aigües europees i fins al 1890 va navegar fins a la costa Est d’Àfrica mostrant la bandera i protegint els interessos nord-americans.

Entre 1891 a 1892 va navegar per última vegada com a vaixell de guerra en aigües del Carib i a l’octubre de 1892 seria prestada a la Commonwealth de Massachusetts per ser utilitzat com a vaixell escola de l’Acadèmia Marítima de Massachusetts, inicialment com a USTS Enterprise i posteriorment com a USTS Kennedy.

El préstec va acabar el 4 de maig de 1909, moment en què la corbeta va ser retornada a la marina de guerra, poc més tard a l’octubre de 1909 l’Enterprise seria venut per a desballestament. No obstant això, aquest vaixell no seria desballestat, sinó cremat, a fi de poder recuperar qualsevol peça de metall emprada per a la construcció del vaixell. Aquesta operació es completaria a l’hivern de 1910 a Boston.

Un nom amb un llarg recorregut

En els últims 244 anys la US Navy ha tingut a la seva flota fins a un total de 8 vaixells de guerra anomenats Enterprise: 5 velers, 1 patruller i 2 portaavions, aquests dos últims amb xifres de rècord.

Els dos primers Enterprise van ser velers que van participar activament a la Guerra d’Independència nord-americana pertanyents a la flota Continental entre 1775-1777.

El tercer Enterprise va ser el primer a servir a la nova US Navy entre 1799 a 1823 i també va ser el primer a entaular combat fora d’aigües territorials nord-americanes, concretament a la Guerra de Trípoli de 1801 contra un vaixell corsari.

El quart tindria una curta vida, construït a les drassanes navals de Nova York va estar operatiu des de 1831 a 1844. Va realitzar diferents creuers per la zona de l’Extrem Orient, Àfrica, Índia, Hawaii i Mèxic.

El sisè trencaria la norma dels velers, aquest seria un patruller que originalment pertanyia a un civil, la US Navy el va adquirir per vigilar la zona del 2n Districte Naval amb base a Newport durant el període de la Primera Guerra Mundial, per això se li va donar el nom d’Enterprise i el numeral SP-790.

Amb el setè USS Enterprise va començar una llegenda, aquest va ser un portaavions de la classe Yorktown que va combatre durant la Segona Guerra Mundial a l’escenari del Pacífic. Des de l’atac a Pearl Harbor, aquest vaixell va ser un dels tres portaavions construïts abans de la guerra que van sobreviure a la contesa. Va ser decisiu al costat dels portaavions Hornet i Yorktown a la Batalla de Midway i va combatre a les batalles del Mar de Filipines i del Golf de Leyte entre altres. Pels seus propis mèrits i el de les seves dotacions aquest és el vaixell de guerra nord-americà més condecorat de la guerra amb 20 estrelles de batalla, seguit de prop pel creuer USS San Diego amb 18 estrelles de batalla.

El vuitè USS Enterprise va trencar tots els motlles, va ser un altre portaavions però no un qualsevol, aquest va ser el primer portaavions a propulsió nuclear i el més gran mai construït capaç de transportar una petita força aèria de fins a 90 avions de combat i helicòpters. Des de la seva entrada en servei el 1961 ha estat partícip de tota la història moderna del seu país i del món fins a l’any 2012, i romanent en actiu 51 anys.

Aquest portaavions i les seves dotacions van poder visitar Barcelona en dues ocasions, l’agost del 1963 i el juliol del 1964, degut a la seva gran mida degué romandre durant la seva estada fondejat a certa distància del port, tenint les seves dotacions i visitants desplaçar-se des de i fins al portaavions en barques i llanxes degudament preparades.

I per descomptat hi haurà un novè USS Enterprise, aquest serà un altre portaavions en concret un de la nova classe Gerald R. Ford i la seva construcció va començar l’any 2022.

Encara que l’últim Enterprise nord-americà en visitar la ciutat ho va fer el febrer de 2006, pertanyent a la Massachusetts Maritime Academy, aquest va ostentar el nom de TS Enterprise des de 2003 fins a gener de 2009, moment en què va ser renombrat a TS Kennedy en honor als membres d’aquesta coneguda família.

Més informació:
Arribada de l’USS Enterprise al diari Crònica de Catalunya del 6 de març de 1879
Journal of the USS Enterprise 1874-1882 – Sparhawk, George – via University of Delaware
Llista de vaixells de la US Navy nomenats Enterprise a la Wikipedia