El matí del 25 de febrer del 2022 el iot «Solaris» tornava al port de Barcelona després d’un parell de dies de navegació realitzant proves de mar. El seu moll assignat va ser l’oriental a la Dàrsena del Dic Flotant i més d’un periodista s’hi va fixar, ja que el iot «Solaris» amb 140 metres d’eslora i més d’11.200 tones pertany al milionari rus Roman Abramóvitx. Feia tan sols un dia que Rússia havia començat la guerra contra Ucraïna i les sancions econòmiques que la Unió Europea va començar a imposar apuntaven als iots dels oligarques russos.

El iot «Solaris» porta una bona temporada a Barcelona, ​​aquesta imatge és de principis de desembre del 2021
(imatge d’Antoni Casinos Va)

El periodista Javier Ortega Figueiral va ser un dels primers a adonar-se d?aquest problema amb els iots al port de Barcelona.

Tot i això, pocs es van adonar de la presència d’un veler que esperava pacientment el seu moment per entrar al port i atracar. Era el vaixell escola «Kapitan Borchardt» amb bandera polonesa, es va acostar a poc a poc a la bocana nord del port i així que el iot ja estava acabant el seu atracament el veler va posar la seva proa en direcció a la Marina Vela, allà atracaria i es quedaria a Barcelona un parell de dies.

La goleta «Kapitan Borchardt» atracada a la Marina Vela el dia de la seva partida
(imatge d’Antoni Casinos Va)

La «Kapitan Borchardt» és una vella goleta de 104 anys que ha viscut diverses vides sota molts noms i banderes. Està batejada en honor al capità de la marina mercant Karol Olgierd Borchardt, un oficial que va ser condecorat dues vegades per la Creu del Valor d’aquell país i va aconseguir una gran popularitat en escriure les seves memòries on va narrar tota la seva experiència a la mar.

El capità Borchardt

El capità Karol Olgierd Borchardt va néixer el 25 de març del 1905 a Moscou, va ser fill d’un metge militar tsarista i d’una funcionària, tots dos d’origen lituà. Amb sis anys complerts Karol i la seva família es muden a Vílnius i amb 15 el jove Karol va combatre a la guerra poloneso-soviètica de 1919, pel seu servei en aquest conflicte i per les ferides sofertes en ell va rebre la condecoració de la Creu del Valor.

Karol Olgierd Borchardt

Acabada la guerra es va centrar en els estudis començant la carrera de dret a la Universitat de Vílnius i més tard a l’Escola Marítima de Tczew. Un cop graduat les seves primeres destinacions van ser en vaixells de la naviliera Gdynia–Ameryka Linie Żeglugowe (Gdynia America Line o GAL per les sigles) com a oficial i el 1936 era ascendit al grau de gran capità. Dos anys més tard canvia de destinació per les aules i comença una nova etapa com a capità del vaixell escola «Dar Pomorza» de la Universitat Marítima de Gdynia.

El «Dar Pomorza», un altre vaixell amb una gran història per explicar

La Segona Guerra Mundial el va aconseguir en un creuer d’instrucció i se li van donar ordres de dirigir-se a Estocolm on seria internat vaixell i tripulació. El «Dar Pomorza» no tornaria a casa fins una vegada finalitzada la guerra, però el seu capità va deixar el comandament del vaixell escola i va tornar a la naviliera Gdynia America Line, ara els seus vaixells serien emprats com a transports de tropes. Primer se li va donar el comandament del transatlàntic «Piłsudski» que va mantenir fins al dia del seu enfonsament, el 26 de novembre del 1939, i per poc no s’enfonsa amb ell.

El transatlàntic «Piłsudski»

Després recuperat de les seves ferides es convertiria en l’oficial superior del transatlàntic «Chrobry» que va ser atacat i enfonsat per avions alemanys prop de la ciutat noruega de Bodø el 15 de maig de 1940. sacrifici per salvar la tripulació del «Chorby».

La jubilació forçada es va prolongar onze anys, durant aquest temps va estar acompanyat de la seva dona i la seva filla, però acabada la guerra havia de tornar a la mar i a Polònia. Tot i això, sabia que l’estatus polític de Polònia com a estat satèl·lit de la Unió Soviètica no li permetria tornar al Regne Unit i així va ser fins al seu últim dia.

El seu retorn va ser el 1949 a bord del transatlàntic «Batory» però una vegada més el seu estat físic el va allunyar de la mar i va haver de buscar feina a terra. A Polònia va tornar a la docència, va ensenyar al Centre Estatal d’Educació Marítima i a l’Escola Tècnica de Pesca Marítima a Gdynia des del 1951 al 1968 i a la Universitat Marítima de Gdynia fins a la seva jubilació el 1970. El seu retir el va passar escrivint articles a diverses revistes, va ser assessor en documentals per a la televisió i va publicar un llibre anomenat «Znaczy Kapitan» en què narra la seva experiència com a marí. El capità Karol Olgierd Borchardt moria un 20 de maig de 1986 a Gdynia.

La goleta

Va ser construït per les drassanes holandeses de JJ Pattje & Zonen a la localitat de Waterhuizen al sud-est de Groninjen, sent avarat amb el nom de «Nora» el 13 de juliol de 1917 i lliurat a l’armador Gustavus Adolf van Veen el 12 d’abril de 1918.

El «Nora» va ser producte una vegada més de l’escassetat de vaixells durant la Primera Guerra Mundial
(imatge cortesia de STS Kapitan Borchardt)

El casc era d’acer amb un desplaçament de 325 tones de pes mort amb una eslora de 32,7 metres per 7 metres de màniga i 3,2 metres de calat màxim. La seva propulsió era a vela amb aparell de goleta repartit en tres pals.

Des de la seva entrada al servei el 1918 fins a l’arribada de la guerra el 1939, el veler va passar per nou propietaris i en les seves amures llueix quatre noms diferents. Com vaixell de càrrega va navegar amb el nom de «Nora» per a Gustaaf Adolf van Veen i la naviliera Albatros fins a 1922 que ho adquireix la naviliera Groningen i la renombra «Harlingen».

El «Harlingen» en dic sec
(imatge via Stichting Maritiem-Historische Databank)

El 1923 passa a mans de Jurjen Swiers i mesos després ho ven a Hanseatische Schleppschiffahrt Gustav Dettweiler, el seu nom ara seria «Möwe» amb el que també navegaria per a Knopf & Lehmann de Lübeck. El 1925 ho adquireix Dr. Petrus Visher de Westrhauderfehn (Alemanya) i ho renombra «Vadder Gerrit». Sense canviar de nom els seus propietaris següents van ser Conrad & Dr. Petrus Visher el 1934 i Partenreederei ‘Vadder Gerrit’ el 1939.

El 1934 en ruta des de Londres a Bremen a causa de la mala visibilitat provocada per la boira va col·lidir amb el vaixell «Pinguin» holandès que va acabar per enfonsar-se a Woolwich, el «Vadder Gerrit» en canvi va patir alguns danys a la proa
(imatge cortesia de STS Kapitan Borchardt)

En data de 18 d’agost de 1940 el vaixell passa a mans de la Kriegsmarine, en principi va ser utilitzat com a vaixell de suport i transport de subministraments amb base a Kiel i més tard s’usa per a l’escola d’U-Bootabwehrschule (escola antisubmarina). El 4 de març de 1943 s’enfonsa al port durant uns bombardejos i el juliol de 1946 se’l rescata i passa a mans dels Aliats. Primer queda en custòdia del Regne Unit el 1946 i el 1947 es transfereix a Holanda.

Fotografia de la coberta del «Vadder Gerrit» mirant a popa el 1939
(imatge cortesia de STS Kapitan Borchardt)

El 13 de maig de 1948 la veterana goleta torna al servei amb bandera holandesa, ara es diu «In Spe» i navegaria per a Marinus Vlap de Groningen. A l’abril de 1954 torna a canviar de propietaris i es ven als suecs P/R Erik Lottsson & Lucien Karlsson amb base a Skärhamn i el seu nom torna a canviar a «Utskär».

Aspecte irreconeixible de la goleta el 1953
(imatge cortesia de STS Kapitan Borchardt)

A suècia va canviar de navilieres altres quatre vegades fins a 1975: primer a Lars Vilhelm Larsson Partrederi de Vänersborg el 1967, P/R A. Durk de Källandsö el 1969, P/R Arne FA Durk també Kallandsö el 1972 i P/R Els.

La «Utskär» al seu retorn a Holanda el 1976
(imatge cortesia de STS Kapitan Borchardt)

Finalment torna a Holanda quan ho compra Kate Meijer i es passa els següents cinc anys en dic sec per ser restaurada i convertir-la en una goleta de passatgers amb una capacitat per a 45 persones. No obstant això, aquest projecte no va arribar mai a consolidar-se i va acabar per ser el vaixell escola de l’Escola Marítima d’Estocolm amb el nom de «Najaden» fins al 30 d’agost de 2010.

Goleta «Najaden»
(imatge via Stichting Maritiem-Historische Databank)

En aquesta darrera data la goleta es ven a l’armador Skłodowscy Yachting Sp. i a la seva popa s’hi hissa la bandera de Polònia i s’estableix el seu nou port base a Gdansk, aquí en una solemne cerimònia la viceministra i també navegant Anna Wypych-Namiotko procedeix al baptisme del «Kapitan Borchardt», últim i possiblement definitiu nom d’aquesta centenària goleta.

La viceministra llançant l’ampolla de cava per fer efectiva la cerimònia
(imatge cortesia de STS Kapitan Borchardt)
Així llueix la goleta avui dia
(imatge d’Antoni Casinos Va)

Avui dia

En l’actualitat la goleta «Kapitan Borchardt» navega plàcidament per aigües del Mar Mediterrani oferint creuers d’instrucció i xàrter per a tot aquell que els ho pugui permetre. Quan va sortir de Barcelona va estar navegant uns dies al sud de l’illa d’Eivissa i ara mateix es troba al port d’Alacant. Allà començarà un creuer especial de set dies, amb inici i fi a Alacant, dedicat únicament a dones coincidint amb el Dia Internacional de la Dona el proper 8 de març a alta mar.

La goleta «Kapitan Borchardt» el dia de la seva partida de Barcelona
(imatge d’Antoni Casinos Va)

Més informació:
Pàgina web oficial de la goleta Kapitan Borchardt
Història de la goleta Kapitan Borchardt a la pàgina web de Beskidzka Szkoła pod Żaglami
Bateig de la goleta al mig trojmiesto.pl «Znaczy żaglowiec. «Kapitan Borchardt» pod gdańską banderą«

Deja un comentario

Tendencias