A les 10:30 hores del 18 de setembre de 1904 un nou senyal s’hissava al telègraf òptic del guaita del castell de Montjuïc, aquest era un senyal poc comú i amb prou feines utilitzat. Segons el manual que va confeccionar el guaita Agustí Mauri, mort feia uns quants anys enrere, corresponia al senyal Nº 22 la descripció del qual era: «El vapor de guerra estranger assenyalat és rus».

I efectivament, un cop el vapor va estar ja situat davant de la bocana pendent de l’arribada del pràctic es va confirmar que la vista del guaita encara era bona, a més el vaixell es va identificar com el vaixell hospital «Orel» rus.

L’»Orel» va ser un modern vaixell hospital construït, o adaptat, a temps per a la guerra russojaponesa de 1904-05, va acompanyar al 2n Esquadró del Pacífic de la Marina de guerra russa fins a la zona de guerra i va cometre un greu error que va portar a la derrota de l’Imperi Rus en l’estret de Tsushima.

L’«Orel«

La construcció de l’»Orel» va ser finançada pels veïns de la província d’Oriol i les drassanes encarregades van ser les de R&W Hawthorn, Leslie & Co. Ltd. Seria avarat el 26 de setembre de 1889 i lliurat a la Flota Voluntària (o Dobroflot) el 24 de febrer de 1890.

Tenia una eslora de 138 metres per 14,6 metres de màniga i 7,3 metres de calat. Era propulsat per dues màquines a vapor de triple expansió i 9.600 CV. que li donaven 18 nusos de velocitat. Dotació, 207 tripulants.

Abans que vaixell hospital va ser emprat per transportar passatge i càrrega a la línia d’Odessa a Vladivostok. El mateix tsar Nicolau II i la seva família el van utilitzar en més d’una ocasió per viatjar de Sebastopol a Ialta i el 1900 va ser utilitzat per transportar tropes xineses per reprimir la rebel·lió dels bòxers. Dos anys més tard, a causa de la seva baixa rendibilitat quedaria immobilitzat al port d’Odessa, però aviat se’l trobaria un nou ús com a creuer auxiliar. Per a la seva nova comesa va rebre algunes peces d’artilleria: 3 canons de 120 mm, 12 de 75 mm i 6 de 47 mm.

El vaixell hospital

El 1903 després d’una breu estada a la zona de l’Extrem Orient, va tornar a Odessa quan va començar la guerra russojaponesa i el seu següent viatge ho faria amb rumb a Toló per ser convertit a vaixell hospital a les drassanes de Forges et Chantiers de la Mediterranee a La Seyne. Els costos de la seva conversió van ser assumits per la Creu Roja francesa, mentre que la Creu Roja russa va assegurar-ne el manteniment durant el temps en què el vaixell funcionés com a hospital.

El seu casc va ser pintat de blanc, l’únic color que duia el seu casc era una línia vermella encarnada a l’alçada del trancanil i les creus vermelles pintades a les seves dues xemeneies. Pel que fa al personal mèdic constava de 86 metges, 20 infermeres, 10 portalliteres i 15 assistents.

A les instal·lacions podien atendre 444 pacients, disposaven de sala d’operacions, dues sales d’aïllament per a casos amb malalties contagioses, laboratori, sala de radiografia, sala d’autòpsies i dipòsit de cadàvers, a més totes les sales estaven perfectament ventilades i disposaven de calefacció, fins i tot a popa tenien un estable amb quatre vaques.

A bord embarcaven una sèrie de petites embarcacions propulsades a vapor, amb elles podrien rescatar els nàufrags i ferits després d’una batalla.

A la guerra

A la seva partida de Barcelona l’»Orel» posa rumb a Tànger, allà arriba el 3 de novembre i s’uniria al 2n Esquadró del Pacífic de la Marina de guerra russa, en salpar de Tànger van posar rumb a l’Orient Llunyà.

Durant la seva permanència a la zona de conflicte va cometre un greu error la matinada del 14 de maig de 1905, potser en navegar com a vaixell hospital no va tenir en compte que havia d’haver apagat els llums quan navegava integrat a l’esquadra russa, i evidentment van ser detectats pel creuer auxiliar japonès «Shinano Maru». El creuer auxiliar japonès va identificar l’»Orel» i més tard van localitzar l’esquadra russa desencadenant la definitiva batalla de Tsushima.

No obstant això, el vaixell hospital «Orel» acabaria per ser detingut per forces japoneses i confiscat. El motiu va ser que van observar que l’»Orel» es va mantenir dins de l’esquadra russa i presumiblement va participar en les seves activitats militars. El govern japonès va considerar que havien violat la Convenció de l’Haia, que en un dels seus articles prohibeix la utilització militar d’aquests vaixells.

A partir d’aquí el destí de l’»Orel» és una mica confús, sembla que va operar com a vaixell hospital al port de Kure, més tard se’l reclassifica com a vapor mercant i a partir de 1906 és venut a la naviliera Toyo Kisen i el renombren a «Kusuho Maru», acabant els seus dies desballestat al Japó.

Més informació:
Article «L’Orel’, hospital flotant rus» publicat a la revista Vida marítima del 10 d’octubre de 1904
Dades addicionals del vaixell hospital a la Wikipedia russa