A mitjans del fred i plujós desembre del 1991, reposava semienfonsat sobre el fons del port de Barcelona davant del Moll d’Espanya, on avui s’alça el centre comercial del Maremagnum, el vell i ja retirat del servei transbordador ferroviari «Reggio». Aquest transbordador antany va realitzar la ruta entre Messina i Villa de San Giovanni a l’estret de Messina transportant passatgers i mercaderies, acabant els seus dies entre les localitats de l’Estartit i l’Escala on actualment pot ser visitat, per bussos.

Els transbordadors ferroviaris

La primera línia al món de transbordadors ferroviaris va realitzar els seus primers viatges navegant pel canal de Forth and Clyde a Escòcia el 1833 per a la companyia Monkland and Kirkintilloch Railway, des de llavors i vist l’èxit es va estendre el seu ús arreu del món.

El 1896 s’inaugurava la línia Messina-Villa de Sant Giovanni unint la península d’Itàlia amb l’Illa de Sicília, amb dos transbordadors el «Scilla» operatiu des de 1896 a 1917 i «Cariddi» des de 1896 a 1923. El 1905 el servei de transbordadors va passar a control estatal sota la denominació de Ferrovie dello Stato Italiane o FS i es va ampliar la flota amb dos vaixells més, el «Villa» (1909-1974) i el «Reggio» (1910-1950). Durant la Segona Guerra Mundial van resultar enfonsats o greument danyats tots els transbordadors de la companyia, excepte un, el «Messina». La resta de la flota va poder ser recuperada i van tornar al servei, aquests eren els «Villa», «Reggio», i «Secondo Aspromonte».

Passada la Segona Guerra Mundial i fins als nostres dies la companyia FS ha operat amb un total de 28 transbordadors, dels quals només en queden 9 operatius i d’aquests els «Fata Morgana», «Logudoro», «Messina» (II), «Riace», «Scilla» (IV) i «Villa» (II) encara poden transportar trens.

El «Reggio«

El transbordador ferroviari «Reggio» és el segon vaixell en portar aquest nom a la companyia Ferrovie dello Stato Italiane, va ser construït per les drassanes italianes de Cantiere Navale del Tirreno a Riva Trigoso, sent avarat el març de 1960. Va realitzar el seu viatge inaugural el 3 de juny de 1960 a la línia regular de l’Estret de Messina i Vila de San Giovanni al costat del seu germà bessó, el transbordador «San Francesco di Paola» fins a 1987, moment en què el «Reggio» va ser retirat del servei.

Desplaçava unes 4.973 tones, les dimensions eren de 128,50 metres d’eslora per 17,7 metres de màniga. La seva capacitat de càrrega era de: 1.800 passatgers més 34 vagons ferroviaris en 4 vies i 34 vehicles ubicats a la coberta principal. Per embarcar els trens i vehicles, disposava de dues comportes ubicades a proa i popa.

Després d’un període d’inactivitat, segons fonts diverses, el transbordador va ser comprat per la societat espanyola Jiménez Ballester per convertir-lo en un restaurant flotant a Barcelona; una altra font consultada explica que la propietària del vaixell era la companyia Catalonia Boat Club per destinar-lo com a centre de convencions, sala de festes i restaurant durant els Jocs Olímpics del 1992.

El Reggio va arribar a Barcelona a finals del 1990 i des d’aleshores ja va patir altres accidents abans del seu enfonsament al port, alguns van ser diversos incendis provocats pels bufadors emprats per desmuntar algunes parts del vaixell.

Va ser en aquests treballs que estaven realitzant quan els treballadors i operaris es van oblidar de tancar unes obertures que havien practicat a l’estructura per tal de disposar de més llum natural a l’interior, a més també se li va desmuntar la planta motriu, desestabilitzant la flotabilitat del vaixell. La copiosa pluja caiguda entre els dies 12 a 13 de desembre de 1991, es va introduir al «Reggio» a través de les obertures que no es van tancar i en no estar el vaixell correctament equilibrat, primer es va escorar i després es va enfonsar parcialment.

En aquest estat va romandre fins que la Generalitat de Catalunya se’n va fer càrrec, el va reflotar i el va reacondicionar per ser utilitzat com a escull artificial i per fomentar el turisme subaquàtic. Novament va ser enfonsat, aquesta vegada sota control a la costa del Mongrí entre les localitats de l’Estartit i l’Escala, a aproximadament uns 35 metres de profunditat, lloc on descansa en diversos trossos a causa dels temporals i els forts corrents.

Els habitants al voltant de l’Estret de Messina estan expectants sobre la construcció del pont que ha d’unir la península itàlica amb l’Illa Sicília, amb aquest projecte llargament demorat, es facilitarà i abaratirà l’accés a les dues direccions i es tem que el servei de transbordadors es vegi afectat en una dràstica reducció de passatge. Molts tour operadors estan aconsellant als turistes i als visitants de la zona que s’afanyin a fer el curt viatge de l’estret amb tren mitjançant el transbordador, ja que es preveu que en un futur no gaire llunyà deixi d’existir.

Per saber-ne més:
Pàgina web dedicada a les postals de vaixells de passatgers Simplon Postcards 
Fitxa i breu historial de «Reggio» a NAVI FS 
Article «Un barco se hunde en Barcelona al llenarse de agua de lluvia» de La Vanguardia del dia 14 de desembre de 1991 pàgina 41