El dia 9 de juliol del 1966 feia la seva entrada al port de Barcelona, ​​en visita de cortesia, el vaixell escola «Ethiopia» amb numeral A-01, al comandament del capità de fragata Jacques Chatelle de la Marina Imperial d’Etiòpia.

Tot just arribar el capità Chatelle es va dirigir a saludar les autoritats barcelonines, salutacions que van ser tornades el mateix dia a la tarda a bord de l’»Ethiopia».

El vaixell escola «Ethiopia», és el navili més gran de la flota de la Marina Imperial etíop amb base a Asmara, va ser concebut originalment com un vaixell de suport a hidroavions i construït per a la US Navy. Va ser condecorat en tres ocasions per les seves accions durant la Segona Guerra Mundial, el seu nom era «USS Orca».

El 1962 va ser transferit a Etiòpia per exercir de vaixell escola als guardiamarines de l’encara jove Marina Imperial la qual va tenir una curta i efímera vida truncada per la guerra civil amb Eritrea el 1991 i un trist final per a la majoria de la flota.

L’»USS Orca»

L’»USS Orca» (AVP-49) va ser un vaixell de suport a hidroavions pertanyent a la classe «Barnegat» dels quals es van construir 35 unitats entre 1939 a 1946. Tots ells van combatre a la Segona Guerra Mundial prestant servei a la marina de guerra dels Estats Units (US Navy). Finalitzada la guerra i gràcies al seu bon estat de conservació i manteniment alguns van ser traspassats al servei de Guarda Costes dels Estats Units, al Servei Nacional d’Investigació Geodèsica nord-americana i fins a set marines de guerra estrangeres com Etiòpia, Grècia, Itàlia, Dinamarca, Filipines, la marina de la República del Vietnam i la marina popular del Vietnam.

La funció d’aquests vaixells era proporcionar una base i suport logístic als hidroavions que devien operar en aigües de l’Oceà Pacífic, concretament en illes i atols on no hi hagués una base naval estable i/o un aeròdrom construït.

Aquests vaixells disposaven de molt poc calat i podien navegar molt a prop de la costa, anaven ben armats, pràcticament comparable a un destructor, amb canons de 127 mm, bateries antiaèries i fins i tot càrregues de profunditat per lluitar contra submarins en cas necessari. La seva habitabilitat era força bona i disposaven de molta autonomia i gran capacitat per al transport de combustible i proveïments per als hidroavions i les seves tripulacions.

L’»USS Orca» portava el seu nom orgullosament en honor a la badia d’Orca prop d’Anchorage a Alaska, va ser construït a les drassanes nord-americanes de Lake Washington Shipyards, Houghton a l’estat de Washington, sent avarat el 4 d’octubre de 1942 i entrant en servei 23 de gener de 1944.

Desplaçava 2.800 tones a plena càrrega i les dimensions eren de 94,72 metres d’eslora per 12,55 metres de màniga i 4,11 metres de calat. Era propulsat per dos motors dièsel Fairbanks Morse Diesel 38D8 1/4 de 6.080 SHP a dos eixos, que li daonaven una velocitat màxima de 18,2 nusos i una autonomia de 6.000 milles nàutiques a 12 nusos. La seva dotació era de 215 oficials i mariners, més de 152 homes del personal d’aviació.

El seu armament estava compost per: 2 canons senzills bivalents de 127/54 mm, 1 muntatge quàdruple de 40 mm antiaeri, 2 dobles de 40 mm antiaeris i 4 dobles de 20 mm antiaeris, a més disposava d’equips de radar i sonar.

Com a vaixell de suport a hidroavions podia transportar fins a 300.000 litres de combustible per a l’aviació, subministraments, recanvis i disposava de punts d’ancoratge suficients per atendre un esquadró d’hidroavions.

L’»USS Orca» va participar en la campanya de les Filipines durant la Segona Guerra Mundial. En aquestes operacions de guerra va col·laborar en el rescat de 167 supervivents del destructor «USS Cooper» (DD-695) enfonsat pel destructor japonès «Take» el desembre de 1944; a principis de gener de 1945 l’»USS Orca» i els vaixells que formaven la seva agrupació van rebre l’atac de diversos avions kamikaze , resultant l’»USS Orca» danyat amb sis membres de la seva tripulació ferits.

El general Walter Krueger (1881-1967) va fer una menció especial a l’»USS Orca» i a la seva tripulació per totes les tasques de suport als hidroavions que participaven en missions més enllà de les línies enemigues japoneses, amb l’objectiu d’ajudar les guerrilles filipines que combatien l’invasor, així com durant les operacions d’evacuació. Per la seva participació a la guerra el vaixell va ser condecorat amb tres Estrelles de batalla.

L’»Etiòpia»

El 1962 la Marina Imperial etíop va llogar el vell vaixell de suport a hidroavions «USS Orca», que des de 1960 estava fora de servei en situació de reserva a Columbia River a Oregon. Va ser renombrat a «Ethiopia» amb numeral A-01 i seria destinat a la formació. Aquest va ser el vaixell el de major tonatge de tota la flota, va passar a formar part de la marina de guerra en propietat el 1976. El 1996 causaria baixa definitiva d’una manera no gaire honorable per a aquest vell guerrer.

La Marina Imperial etíop

Finalitzada la Segona Guerra Mundial també va acabar l’ocupació italiana d’Eritrea, tornant al país el que en aquell moment era el legítim emperador d’Etiòpia, Haile Selassie (1892-1975), que estava refugiat al Regne Unit.

L’emperador Selassie va començar una nova etapa intentant establir relacions internacionals mitjançant acords de comerç i militars amb les principals potències guanyadores de la contesa mundial. D’altra banda el 1950 les Nacions Unides van decidir federar la regió d’Eritrea amb Etiòpia obtenint aquests darrers automàticament una sortida al mar i diversos ports on establir bases navals, així s’obria pas la possibilitat d’organitzar unes forces armades modernes però no sense ajuda estrangera.

Aquesta ajuda va arribar amb un dels primers acords signats amb els Estats Units, el 22 de maig de 1953 es formalitzava l’arrendament d’uns terrenys a Kagnew (Asmera) per a la instal·lació d’una de les estacions de ràdio més grans del món, des d’aquest emplaçament tenien la intenció de monitoritzar i controlar totes les comunicacions de la zona i especialment les sovielles. Més endavant se signarien els Acords Mutus de Defensa en què les forces armades d’Etiòpia es beneficiaven d’ajudes econòmiques per valor de 5 milions de dòlars el primer any, més material provinent de l’exèrcit nord-americà i ensinistrament per a les seves tropes.

Durant els primers anys de la seva existència, la marina de guerra etíop va estar integrada dins de les anomenades Forces de Defensa Nacional d’Etiòpia que operaven conjuntament amb l’exèrcit de terra i l’exèrcit de l’aire, sota el comandament del Cap d’Estat Major de les Forces Armades Imperials. No obstant el 1958 l’embrió de la futura marina de guerra es va separar com a organisme independent sota el comandament de contraalmirall Iskiner Desta adoptant la denominació de Marina Imperial d’Etiòpia.

A la seva fundació i amb l’absència evident de personal suficientment format, la Marina Imperial va haver de dependre inicialment d’altres països aliats. Les millors acadèmies navals van ser les responsables de formar el personal d’aquests nous marins, els instructors provenien de la Reial Armada del Regne Unit (Royal Navy) i de la Reial Armada de Noruega.

A Addis Abeba va quedar establert el quartell general més quatre bases més a la vora del Mar Roig, aquestes bases navals van ser:

• Masawa: es va establir la quartell general naval amb instal·lacions per a l’entrenament a la Base Naval de Halie Selassie I
• Embaticalia: seu de les comandes especials de la marina amb instal·lacions per al seu ensinistrament
• Asmara: s’hi ubicaria l’Acadèmia Naval i una base aèria
• Assab: també es trobarien instal·lacions per a l’entrenament de les dotacions a més d’instal·lacions per a la reparació de vaixells
• Illes de Dahlak: hi hauria una altra estació naval amb una estació de comunicacions

El seu primer vaixell de guerra va ser un petit patruller antisubmarí d’origen nord-americà de la classe «PC-1604», el «PC-1616» d’unes 400 tones a plena càrrega, que originalment va ser construït i lliurat per a Alemanya però finalment va ser llogat a Etiòpia el 1957 i anomenat «Belay Deress».

Fins a 1974 es van adquirir 12 vaixells, aquests van ser: el vaixell escola «Ethiopia», 1 dragamines holandès (ex Elst M-829) convertit a patruller; 8 patrulleres de manufactura anglesa, 4 de la classe «Swift» i altres 4 de la classe «Sewart»; i algunes llanxes de desembarcament tipus LCM d’origen nord-americanes.

El 1974 el país va iniciar una aventura cap al comunisme i l’emperador Selassie va ser deposat prenent les regnes d’Etiòpia el militar Mengitsu Haile Mariam. Sota la tutela de la Unió Soviètica l’antiga Marina Imperial va canviar la seva denominació a la més senzilla Marina d’Etiòpia, i els seus nous instructors provenien de l’Acadèmia Naval Soviètica a Leningrad a Baku.

També van canviar algunes de les seves unitats navals, adquirint 4 fragates de la classe «Petya», 2 patrulleres llançamíssils de la classe «Ossa II», altres 2 patrulleres llançatorpedes de la classe «Mol» i 1 patruller provinent de l’antiga Iugoslàvia de la classe «Kraljevica».

Fins al 1991 la Marina Imperial d’Etiòpia va disposar de 3.500 militars amb un total de 26 vaixells de guerra més helicòpters Bell UH-1 Iroquois i Mil Mi-8 o Mil Mi-14.

Guerra Civil d’Etiòpia

Des de la caiguda de l’emperador Selassie el 1974, Etiòpia es va veure embolicada en una sèrie de revoltes i disturbis provocats principalment pel Front Popular per a l’Alliberament d’Eritrea (FPLE), que conclourien el 1991 amb l’enderrocament del govern etíop, malgrat la intervenció soviètica, i amb la independència d’Eritrea.

Amb la caiguda del quartell general naval de Massawa es van veure obligats a replegar-se terra endins a Addis Abeba. El FPLE va danyar diversos vaixells basats a les Illes Dahlak, i la gran majoria de la flota va perdre els ports base en possessió d’Eritrea, en previsió de ser danyats o enfonsats van haver de refugiar-se en ports veïns d’Aràbia Saudita, Iemen i Djibouti.

La Marina de Guerra d’Etiòpia des del seu quartell general a Addis Abeba encara va poder organitzar algunes patrulles pel Mar Roig amb vaixells basats a Djibouti, i va intentar la supervivència de la seva flota mitjançant l’arrendament de molls al port d’Assab, petició denegada per part del govern d’Eritrea. Un últim intent per aconseguir la supervivència de la Marina de Guerra etíop i la seva flota va ser la proposta d’utilització conjunta de vaixells etíops i bases d’Eritrea, però una vegada més es van topar amb un mur, Eritrea va expressar la intenció de formar la seva pròpia Marina de Guerra amb vaixells propis.

Al setembre de 1996 el govern de Djibouti es va cansar, literalment, de tenir vaixells de guerra etíops als seus ports, aquests vaixells romanien inactius i en un estat deplorable, per la qual cosa va prendre possessió d’ells, repatriant a les seves dotacions i els va posar en venda, entre ells es trobava el veterà «Ethiopia».

Paradoxalment el govern d’Eritrea es va interessar per la compra de tota la flota que en aquells moments pujava a la suma de 16 vaixells, però per les seves pròpies limitacions de pressupost tan sols en van poder adquirir quatre, una patrullera de la classe «Ossa II» i tres patrulleres de la classe «Swift».

A finals de 1996, el que quedava de la Marina etíop es va dissoldre completament i la seva seu a Addis Abeba va ser abandonada. Només va sobreviure un vaixell de guerra etíop, el patruller «GB-21» de la classe «Sewart», que encara està en ús per l’exèrcit etíop al llac Tana i hi va romandre almenys fins al 2009.

Més informació:
Més dades sobre l’Armada d’Etiòpia al portal Acheltron Free Social Encyclopedia, Ethiopian Navy 
Article d’Ekene Lionel «What happened to the Ethiopian Navy» publicat a la pàgina web Military Africa vía Wayback Machine
Historial de l’»USS Orca» al DANFS