El dia 3 de juny de 1955 procedent del port d’Anvers arribava el vaixell escola belga «Mercator» que anava al comandament del capità Roger Ghys, després de creuar la bocana, el pràctic de guàrdia el va guiar fins al Moll de Bosch i Alsina, lloc on romandria fins el 7 de juny.

Aquest veler aparellat com a bergantí-goleta es trobava realitzant el seu 31è viatge d’instrucció per a la marina mercant, aquesta nova singladura els portaria pel Mediterrani i la costa africana occidental. Van partir d’Anvers el 18 de maig de 1955 i la ruta prevista era Barcelona, ​​Nàpols, Funchal, Madeira, Port Etienne, Ponta Prima, Torbay, Rottedam i tornada a Anvers el 13 d’agost.

El «Mercator» va ser el primer vaixell escola belga d’aquestes característiques a visitar la ciutat Comtal, l’explorador antàrtic Adrien de Gerlache va ser l’encarregat del seu disseny el 1930, i com molts dels vaixells belgues militars i civils, va quedar internat i refugiat al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. Les seves dotacions van combatre per un temps sota la bandera de l’anomenat Component Marítim de l’Exèrcit Belga modern.

El «Mercator«

Al juny de 1931 les drassanes escoceses de Ramage i Ferguson Ltd a Leith van rebre els plànols d’un nou vaixell escola per a la marina mercant belga, aquests plànols anaven signats per l’oficial de marina i explorador Adrien de Gerlache (1866-1934).

Seria batejat amb el nom de «Mercator» en honor al geògraf, matemàtic i cartògraf flamenc Gerardus Mercator (1512-1594) qui va idear i crear l’anomenada projecció de Mercator.

Desplaçava 1.200 tones amb una eslora de 78,40 metres per 11,09 metres de màniga i 4,50 metres de calat. La seva propulsió principal era mitjançant el seu aparell de bergantí-goleta de tres pals, amb una superfície vèlica total de 1.600 m² que li donaven una velocitat de 13 nusos; disposava a més d’un motor auxiliar dièsel de 500 HP amb un eix retràctil per minimitzar la fricció amb l’aigua quan el vaixell navegav a vela. Dotació, 150 tripulants dels quals 45 podien ser cadets.

L’octubre de 1934 s’embarcaria en un creuer una mica peculiar, la dotació del «Mercator» iniciaria un creuer de set mesos amb rumb a les illes de Pasqua, Pitcairn, Tahití, Papeete, Marqueses i Honolulu, per fer una expedició científica francobelga liderada per l’arqueòleg i etnòleg Henri Alfred Lavachery (1885-1972).

La travessia de tornada cap al continent europeu es va aprofitar per transportar dos moais cedits pel govern xilè a canvi d’art egipci de museus belgues. Un cop a Rapa Nui els científics van escollir les peces que més els van agradar, i entre diverses estàtues petites, van decidir endur-se un moái de 3 metres d’alt amb un pes al voltant de sis tones. Aquest moái era denominat pels nadius com Pou Hakanononga que traduït al català seria «déu dels pescadors de tonyina».

Una altra de les peces que es van emportar de l’illa va ser la part superior d’un altre moái que assembla a un barret, aquesta darrera pesava tres tones i seria destinada a algun museu a França.

El creuer d’instrucció d’octubre de 1935 a maig de 1936 els va portar fins al port de Christchurch a Nova Zelanda, allà va recollir una valuosa càrrega en forma de les restes del religiós Damiaan van Molokai, també conegut com a Pare Damiaan de Molokai. Aquest sacerdot va consagrar la seva vida a pacients amb lepra i és el patró de leprosos i malalts de sida. Les seves restes van ser transportades a bord del «Mercator» i lliurades a la Congregació de Lovaina.

El seu últim creuer en temps de pau el va iniciar el 21 de febrer de 1940, en aquesta ocasió tenien previst visitar Brasil i el Congo belga recalant al port de Boma, i allà es trobaven quan es van iniciar les hostilitats començant a la Segona Guerra Mundial.

La guerra

Tot i que el govern belga es va declarar neutral, Alemanya no va respectar aquesta condició i va començar la invasió del Bèlgica el 10 de maig de 1940. Producte d’aquesta neutralitat, l’exèrcit belga estava antiquat i poc podia fer contra les tropes alemanyes molt millor equipades i entrenades, els combats per repel·lir la lluita van tindre una durada de 18 dies. El 28 de maig de 1940 el mateix rei Leopold III en persona va formalitzar la rendició de Bèlgica a Alemanya donant començament a una ocupació que no acabaria fins a setembre de 1944.

La Reial Marina belga va quedar dissolta, al seu lloc es va formar la Corps de Marine a la qual es podia allistar qualsevol marí de professió, els seus vaixells més les seves dotacions i voluntaris es van veure forçats a buscar refugi a països aliats. La gran majoria va posar rumb al Regne Unit, la seva flota de guerra no era gaire gran amb tot just quatre vaixells amb dos guardapesques i dos torpediners més un vaixell escola civil, el «Mercator». La Royal Navy va assimilar a aquests vaixells i les seves dotacions a la seva flota així com a altres 280 pesquers que ràpidament van ser adaptats com a vaixells de patrulla, dragamines i guerra antisubmarina dins de la Royal Naval Patrol Service .

El «Mercator» va ser lliurat a la Royal Navy l’11 de febrer de 1943, sota la seva nova bandera i amb el nom de «HMS Mercator» l’Almirallat li va trobar una nova comesa, una mica allunyat de la seva activitat per al que havia estat construït, seria utilitzat com a vaixell de suport a submarins amb base a Freetown a Sierra Leone.

La Secció Belga de la Royal Navy

El servei dels marins belgues a la Royal Navy va servir perquè el tinent Victor Billet aconseguís organitzar una secció de l’exèrcit belga dins de la Royal Navy anomenada «Secció Belga de la Royal Navy» (Royal Navy Section Belge – RNSB). Els seus voluntaris s’establirien a l’estació naval «HMS Royal Arthur» a la localitat de Skegness.

El 1942 aconseguirien que l’Almirallat els cedís dues corbetes, l’»HMS Godetia» (K-226) i l’»HMS Buttercup» (K-193), més endavant la flota va augmentar amb alguns patrullers i dragamines. Els vaixells podrien lluir la seva ensenya nacional sempre que estigués al costat de l’ensenya de la Royal Navy.

Amb l’alliberament de Bèlgica i la posterior fi de la guerra tots aquests vaixells van ser tornats a la Royal Navy. La RNSB disposava el 1946 de 1.200 homes i amb ells es va crear el modern Component Marítim de l’Exèrcit Belga l’1 de febrer de 1946 i la seva flota seria la mateixa amb què van combatre durant la guerra que tan oportunament va donar el govern anglès a Bèlgica.

Tornada a casa

El «Mercator» no tornaria a casa fins al 1947, el seu servei a la Royal Navy com a vaixell de suport a submarins el va deixar molt deteriorat i devia sotmetre’s a una àmplia reforma. Tornaria a la mar com a vaixell d’instrucció el 1951 sota el comandament del seu antic capità, Remi Van de Sande, i el 1955 prendria el relleu un antic cadet del «Mercator» el 1940, el capità Roger Ghys. Des de la seva tornada a la mar el «Mercator» va realitzar 54 creuers més en nou anys, va participar en alguns viatges científics i en les regates de velers Tall Ships Races de 1956 i 1958, guanyant la regata Oslo-Ostrend el 1960.

El vaixell escola «Mercator» va ser retirat del servei el 1960 i el 1964 va ser convertit a museu flotant a Ostende, no obstant des del seu retir, ha navegat en alguna ocasió però mai més enllà de la costa. El 1996 va ser declarat Patrimoni Nacional i en l’actualitat es troba exposat al Museum Zeilschip Mercator de la ciutat belga de Ostende.

Més informació:
Informació addicional així com el llistat de tots els creuers del «Mercator» a Marine Belge
Història de la Secció Belga de la Royal Navy a Marine Belge via Wayback Machine
Vaixell museu Mercator a Zeilschip Mercator via Wayback Machine